Epirogènesi
Epirogènesi (tectònica, estratigrafia), és el moviment d'elevació i d'enfonsament de grans àrees de l'escorça terrestre per causes tectòniques i que no produeix cap tipus de plegament ni cap nova estructura en les roques. Es tracta d'un moviment tectònic vertical a ll'escorça terrestre, ja sigui un ascens o un descens en una part o en la totalitat d'un continent o d'una conca oceànica.[1][2]
Processos modifica
Inicialment hi ha hagut processos d'enfonsament que han originat geosinclinals amb la formació de grans conques intercontinentals. Alguns geòlegs sostenen que al final d'una orogènesi succeeixen moviments epirogènics i aleshores queden al descobert els plegaments que formaven els geosinclinals.[3]
Els escuts i els massissos antics també poden ser afectats per rejoveniments epirogènics, ja siguin planuries baixes o altiplans més enlairats com el Tian Shan (7.439 m). Sovint, aquests massissos són cruïlles orogràfiques, com el massís Central Francès o el massís de Bohèmia.[4]
Hi ha altres relleus que també es formen per epirogènesi com els penya-segats, per l'acció combinada de l'erosió de les onades, alhora que el mar ascendeix en el temps. També els relleus que formen les crostes i les roques superficials de les terrasses marines que sovint són riques en jaciments minerals com el petroli.[5]
Epirogènesi i orogènesi: diferenciació modifica
A partir de les observacions de G.K. Gilbert, es distingeix entre l'epirogènia i l'orogènia.
- Epirogènia: moviments epirogènics: radials o verticals (on s'hi inclouen els moviments isostàtics) d'aixecament o esfondrament, contraposats i ben diferenciats dels
- Orogènia: moviments orogènics: horitzontals o tangencials que produeixen plegaments i dislocació dels estrats.[6]
Referències modifica
- ↑ «epirogènesi». Termcat.cat, Diccionari de Geografia Física, 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ «epirogènesi». Diccionari de Geologia, IEC, 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ «epirogènesi». enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Rosselló, V.M.. «11.2 Escuts i massissos.». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 203. ISBN 8437034663, 9788437034669.
- ↑ «Tectonismo» (en castellà-espanyol). mundogeografia.com, 2022. [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Rosselló, V.M.. «12.1.1 Isostàsia, epirogènia i orogènia». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 212. ISBN 8437034663, 9788437034669.
Bibliografia modifica
- Scarselli, N.; Adam, J.; Chiarella, D.. «27.7 Cenozoic/Mesozoic and Paleozoic orogenic systems and their fold and thrust belts. Orogeny versus epeirogeny». A: Regional Geology and Tectonics: Principles of Geologic Analysis: Volume 1: Principles of Geologic Analysis (en anglès). 1. 2a. Elsevier, 2020, p. 800. ISBN 0444641351, 9780444641359.