Equació diferencial de Riemann

En matemàtiques, l'equació diferencial de Riemann, batejada amb el nom de Bernhard Riemann, és una generalització de l'equació diferencial hipergeomètrica, que permet que els punts singulars regulars es produeixin en qualsevol lloc de l'esfera de Riemann, en comptes de simplement , i . L'equació també es coneix amb el nom d'equació de Papperitz.[1]

L'equació diferencial hipergeomètrica és una equació diferencial lineal de segon ordre que té tres punts singulars regulars: , i . Aquesta equació admet dues solucions lineals independents; prop d'una singularitat , les solucions prenen la forma , on és una variable local, i és localment holomòrfic amb . El nombre real s'anomena exponent de la solució a .

Siguin , i els exponents d'una solució a , i respectivament; i siguin , i les d'una altra solució. Llavors

Mitjançant l'aplicació de canvis de variable adequats, és possible transformar l'equació hipergeomètrica: l'aplicació de les transformacions de Möbius ajustarà les posicions dels punts singulars regulars, mentre que altres transformacions (vegeu més endavant) poden canviar els exponents en els punts singulars regulars tot i que els exponents sumen fins a .

Definició modifica

L'equació diferencial es dona per

 
 

Els punts singulars habituals són  ,  , i  . Els exponents de les solucions en aquests punts singulars regulars són, respectivament,  . Com abans, els exponents estan subjectes a la condició

 

Solucions i relació amb la funció hipergeomètrica modifica

Les solucions es denoten pels símbols P de Riemann (coneguts també com el símbols de Papperitz)

 

La funció hipergeomètrica estàndard es pot expressar com

 

Les P-funcions obeeixen una sèrie d'identitats; una d'elles permet expressar una P-funció general en termes de la funció hipergeomètrica com:

 

En altres paraules, es poden escriure les solucions en termes de la funció hipergeomètrica com:

 

El complement complet de les 24 solucions d'Ernst Kummer es pot obtenir d'aquesta manera (vegeu l'article Equació diferencial hipergeomètrica per a un tractament de les solucions de Kummer).

Transformacions lineals fraccionals modifica

La P-funció posseeix una simetria simple sota l'acció de les transformacions lineals fraccionals conegudes com les transformacions de Möbius (que són les remapestacions conformes de l'esfera de Riemann), o equivalentment, sota l'acció del grup GL (2, C). Tenint en compte els nombres complexos arbitraris   tals que  , es defineixen les quantitats

 

i

 

llavors s'obté la relació simple

 

expressant la simetria.

Referències modifica

  1. Siklos, Stephen. «The Papperitz equation» ( PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 maig 2019].

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica