Hemió de Síria
L'hemió de Síria (Equus hemionus hemippus) és una espècie extinta d'hemió (Equus hemionus) que vivia a Síria, Jordània i Iraq. Era l'èquid més petit que hi havia i no se'l podia domesticar.[1] Tenia el pelatge d'un color que canviava amb les estacions - un pelatge oliva lleonat durant les estacions càlides i un de groc sorrenc durant les estacions fredes.[2][3]
Equus hemionus hemippus  | |
|---|---|
 Hemió de Síria al Zoo de Londres (1872) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Extint (1928) | |
| UICN | 7962 |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Gènere | Equus |
| Espècie | Equus hemionus |
| Subespècie | Equus hemionus hemippus Geoffroy, 1855 |
Es creu que aquest és l'animal descrit com a "ase salvatge" a diversos llibres de l'Antic Testament, incloent-hi Job, Salms, Jeremies i el llibre apòcrif de Siràcida. Els viatgers europeus al Pròxim Orient durant els segles XV i XVI n'observaren grans ramats.[4] Tanmateix, la caça excessiva en delmà les poblacions durant els segles xviii i xix. La Primera Guerra Mundial fou una altra amenaça per l'espècie. L'últim exemplar salvatge fou mort el 1927 a Al Ghams, a prop de l'oasi d'Azraq (Jordània), i l'últim exemplar en captivitat morí el mateix any al Zoo de Viena.[2]
Recentment, un estudi genètic[5] ha demostrat que els famosos kunga, èquids molt valorats a la regió de Síria durant l'Edat de Bronze, eren l'encreuament sexual entre un hemió i una somera (Equus asinus). Es tractaria del primer exemple d’hibridació artificial conegut en la història.[6]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemió de Síria |
- ↑ Samuel Sidney. The Book of the Horse. Cassell & Co. Ltd., 1893, p. 180.
- ↑ 2,0 2,1 Peter Maas «Equus hemionus hemippus». The Extinction Website [Consulta: 20 novembre 2009]. Arxivat 2010-05-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-05-06. [Consulta: 22 agost 2011].
- ↑ Mazin B. Qumsiyeh. Mammals of the Holy Land. Texas Tech University Press, 1996, p. 191. ISBN 089672364X.
- ↑ G. Johannes Botterweck, Helmer Ringgren i Heinz-Josef Fabry. Theological Dictionary of the Old Testament, Volume 12. Wm. B. Eerdmans Publishing Company, 2003, p. 73. ISBN 080282336X.
- ↑ Bennett, E. Andrew; Weber, Jill; Geigl, Eva-Maria; Bendhafer, Wejden; Champlot, Sophie; Peters, Joris; Schwartz, Glenn M.; Grange, Thierry «The genetic identity of the earliest human-made hybrid animals, the kungas of Syro-Mesopotamia» (en anglès). Science Advances, 14-01-2022 [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Duran, Xavier «La genética revela la naturalesa de la kunga, el primer animal híbrid criat per humans». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 18-01-2022 [Consulta: 19 gener 2022].