Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Infotaula personatgeErecteu
Museo Magna Grecia 08.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAtenes (regne de l'antiguitat) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaProcris Modifica el valor a Wikidata
CònjugePraxítea Modifica el valor a Wikidata
MareZeuxipe Modifica el valor a Wikidata
ParePandíon Modifica el valor a Wikidata
FillsCècrops II, Procris, Pandorus, Mecíon, Tespi, Orneus, Oritia, Creüsa, Chthonia, Protogènia, Pandora, Aglaura, Alcon, Merope, Eupalamus, Sició i Colophonia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
L'Erectèon a Atenes

Una tradició diu, però, que va arribar a l'Àtica des d'Egipte durant un període de fam que va assolar aquella part de Grècia. Erecteu hauria importat blat i hauria introduït el seu conreu al país, cosa que va fer que els habitants de l'Àtica li oferissin el tron de la ciutat.

Quan va morir Pandíon, Erecteu i Butes es van repartir l'herència. El primer va ser rei d'Atenes. El segon va ser el sacerdot de les dues divinitats de la ciutat: Atena i Posidó.

Erecteu es va casar amb Praxítea, filla del déu-riu Cefis. Amb ella va tenir nombrosos fills. Entre els varons, Cècrops, Pandoros, Mecíon, i segons alguns, a més, Alcó, Orneu, Tespi i Eupàlam. Entre les noies hi havia Protogènia, Pandora, Procris, Creüsa, Ctònia, Oritia i Mèrope.

Quan hi va haver una guerra entre els atenesos i els habitants d'Eleusis, els darrers tenien com a aliat el traci Eumolp, fill de Posidó i de Quíone. Erecteu va anar a preguntar a l'oracle de Delfos què havia de fer per a aconseguir la victòria, i l'oracle li va contestar que havia de sacrificar una de les seves filles. De tornada a Atenes, va sacrificar Ctònia, o segons altres, Protogènia. Però les germanes de la víctima havien acordat no continuar vivint si moria, i es van suïcidar, sacrificant-se per la seva pàtria. Erecteu i els atenesos van guanyar la guerra, i Eumolp va caure ferit en el combat i va morir. Però Posidó, irritat per la mort del seu fill, va aconseguir que Zeus fulminés Erecteu.

Va ser divinitzat i se li va erigir l'Erectèon en aquesta ciutat. El mite li atribuïx moltes aventures, entre aquestes la victòria sobre Eleusis. Se li atribuïx també la introducció del culte d'Atena a Atenes, la fundació de les panatenees i la introducció del cultiu del blat.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 167. ISBN 9788496061972. 

Enllaços externsModifica