Obre el menú principal

Eric V de Dinamarca

Eric V Klipping (Laaland, 1249 - Finderup, 22 de novembre de 1286) fou rei de Dinamarca (1259-1286) i fill de Cristóbal I. Fins al 1264 governà sota els consells de la seva mare, la competent reina vídua Margarita Sambiria. Entre 1261 i 1262, Eric restà presoner a Holstein després d'una derrota militar.

Infotaula de personaEric V de Dinamarca
Erik Glipping.jpg
Nom original (da) Erik 5. Klipping
Biografia
Naixement 1249
Lolland
Mort 22 novembre 1286 (36/37 anys)
Finderup Tradueix
Causa de mort Homicidi (Ferida d'arma blanca)
Lloc d'enterrament Viborg Cathedral Tradueix
  Monarca de Dinamarca 

1259 – 1286
← Cristòfol I de DinamarcaErik VI de Dinamarca →
Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Monarca
Família
Família Casa d'Estridsen
Cònjuge Agnès de Brandenburg
Fills Erik VI de Dinamarca
Cristòfor II de Dinamarca
Martha of Denmark Tradueix
Richiza Tradueix
Valdemar Eriksson Tradueix
Margaret Eriksdottir, Princess of Denmark Tradueix
Katherina Eriksdottir Tradueix
Elizabeth Eriksdottir Tradueix
Pares Cristòfol I de DinamarcaMarguerite Sambiria
Germans Matilda Tradueix

Escut d'armes Eric V de Dinamarca
Modifica les dades a Wikidata

Fou proclamat hereu de la corona el 1253 i el 1259 succeí al seu pare sota la tutela de la seva mare, la qual va sostenir enèrgicament els drets del seu fill contra les pretensions del duc de Sudjutlandia, anomenat també Eric, fill primigeni del difunt rei Abel I, al qual recolzava el bisbe de Roskilde i Jarinsar, príncep de l'illa de Rügen. Aquests desembarcaren en l'illa de Secland (1239) i s'apoderaren de Copenhaguen, però després d'aquesta victòria Jarimar morí assassinat per una dona d'Escània. Les forces lleials foren derrotades a Lohade per les del pretendent, el duc de Sudjutlàndia (1261), quedant presoner el jove rei Eric i la seva mare Margarita. El primer fou entregat al pretendent i després enviat a la cort de Johan I, marcgravi de Brandenburg, i la seva mare recobrà aviat la llibertat mercès a la intervenció d'Albert (l'Alt), duc de Brunswick que amb les seves hosts envaí el Holstein.

Eric va romandre en la cort del marcgravi fins al 1264, que sota la promesa de matrimoni amb Agnès filla d'aquest, se li va permetre retornar al seu país. En fer-se càrrec del govern, es venjà del duc de Sudjutlàndia, apoderant-se del ducat de Slesvig, el qual agregà a la corona el 1271, i malgrat que el 1283 va cometre la falta d'entregar el ducat a Valdemar, fill del duc Eric, aviat fou desposseït d'aquest i empresonat en el castell de Soeborg (1245). A l'interior també va tenir de lluitar amb l'arquebisbe de Lund, Jacobo Erlandsen, el qual va fer excomunicar al monarca per tres bisbes sufraganis de la metropolitana; però aquestes diferències van concloure el 1275, mercès a la mediació del segon Concili de Lió, comprometent-se el sobirà a la entrega de 15.000 marcs a l'arquebisbe, en concepte de indemnització.

A partir de 1276 restà en guerra durant forces anys amb els suecs i noruecs. El 1269 concedí el dret de justícia a la noblesa i el clero, que fins llavors era una de les prerrogatives de la corona. per les seves violències, males arts i relaxades costums, Eric es creà nombrosos enemics. Diversos nobles el sorprengueren a Finderup, prop de Viborg, descansant, durant una partida de cassa, i amb les seves masses li donaren mort, causant-li més de 56 ferides. El seu assassinat, que tingué lloc arrel d'un immoral atemptat contra l'esposa d'un noble danès, que ha donat motiu a llegendes, drames i òperes.

El 1273 s'havia casat amb Agnès de Brandenburg, la que li donà dos fills. Eric Menved i Cristòfol II, que foren els seus successors, i dues filles. Marta, que casà el 1298 amb Birger, rei de Suècia, i Richiza, casada amb Nicolàs de Werle, els quals descendents foren els fundadors de la cas Oldenburg.


Precedit per:
Cristòfol I
Reis de Dinamarca
12591286
Succeït per:
Erik VI

BibliografiaModifica