Erik Ivar Fredholm

matemàtic suec

Erik Ivar Fredholm (Parròquia de Klara, 7 d'abril de 1866 (Julià) - Danderyd, 17 d'agost de 1927) va ser un matemàtic suec.

Infotaula de personaErik Ivar Fredholm
Fredholm 2.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1866 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Parròquia de Klara (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Danderyd (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Djursholm, Danderyd, 02 GRAN 465 (1927–) 59° 24′ 29″ N, 18° 04′ 36″ E / 59.407945°N,18.076802°E / 59.407945; 18.076802 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estocolm (1888–1898)
Universitat d'Uppsala (1886–1898)
Reial Institut de Tecnologia (1885–1886) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur les équations de l'équilibre des milieux élastiques anisotropes  (1898 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGösta Mittag-Leffler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEquació integral Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Estocolm (1898–1927) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralCarl-Gustaf Rossby i Nils Zeilon Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAgnes Maria Liljeblad
PareLudvig Oscar Fredholm i Catharina Paulina Stenberg
GermansJohn Fredholm Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i obraModifica

Fredholm, fill d'un pròsper comerciant d'Estocolm, no va demostrar grans habilitats matemàtiques en els seus primers estudis; fins i tot algun dels seus professors anota que tenia poca habilitat en comptar amb la pissarra.[1] En qualsevol cas, va ser un bon estudiant i, en graduar-se el 1886,va començar els seus estudis universitaris al Kungliga Tekniska högskolan (Reial Institut de Tecnologia) d'Estocolm, però només hi va ser un curs. A partir del curs següent va estar matriculat a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1893 i doctorar el 1898. Durant tot aquest temps també va estudiar amb Mittag-Leffler, el principal matemàtic suec de l'època, a la universitat d'Estocolm, però aquesta universitat encara no concedia doctorats en aquell temps.[2]

El 1898 va ser nomenat docent a la universitat d'Estocolm[3] en el departament de física matemàtica,[4] institució en la que va romandre fins a la seva mort el 1927.

La totalitat de l'obra publicada de Fredholm no son més que unes 160 pàgines en 18 articles,[1] però són un model de claredat i de concisió.[5] Els seus treballs més importants versen sobre teoria potencial i equacions integrals, camp en el que va establir una teoria que porta el seu nom.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Netuka i Veselý, 1977, p. 17.
  2. Chang, 2011, p. 272.
  3. Gårding, 1994, p. 119.
  4. Zeilon, 1930, p. i.
  5. Zeilon, 1930, p. xiv.
  6. Ruston, 2004, p. 1.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erik Ivar Fredholm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Bernkopf, M. «Fredholm, (Erik) Ivar». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)
  • «Ivar Fredholm». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)