Eric el Sanguinari

(S'ha redirigit des de: Erik el Sanguinari)

Eric Haraldsson (mort el 954), conegut com a Eric el Sanguinari o Eric Destral Sangnant (en nòrdic: Eiríkr blóðøx), va regnar breument com el segon rei de Noruega entre el 930 i el 934.

Infotaula de personaEric el Sanguinari
Coin of Eric Bloodaxe Norse king of York 952 954.jpg
Moneda de Northúmbria amb la inscripció "Eric Rex"
Biografia
Naixement885
Mort954 (68/69 anys)
Gran Bretanya
Greater royal coat of arms of Norway.svg  Monarca de Noruega 


  Rei de Northúmbria 

Dades personals
ReligióPaganisme nòrdic
Activitat
OcupacióExplorador
Família
FamíliaFairhair dynasty (en) Tradueix
CònjugeGunhild Kongemor
FillsGamle Eirikssen
Harald II
Ragnhild Eriksdotter (en) Tradueix
Q5883751 Tradueix
Q6098262 Tradueix
Q5835872 Tradueix
Q2887886 Tradueix
Q6128255 Tradueix
ParesHarald I de NoruegaRagnhild Eiriksdatter (en) Tradueix
GermansÅlov (Årbot) Haraldsdotter, Haakon el Bo, Olaf Haraldsson Geirstadalf, Bjørn Farmann (en) Tradueix, Halvdan Hålegg (en) Tradueix, Guttorm Haraldsson (en) Tradueix, Halfdan Haraldsson the Black (en) Tradueix, Rørek Haraldsson (en) Tradueix, Halfdan Hvide (?) (en) Tradueix, Frode Haraldsson (en) Tradueix, Gudrød Ljome (en) Tradueix, Gudrød Skirja (en) Tradueix, Ragnvald Rettilbein, King of Hadeland (en) Tradueix, Ring, King in Hedemarken and Gundbransdalen (en) Tradueix, Sigrød Haraldsson (en) Tradueix, Sigtrygg Haraldsson (en) Tradueix, Torgils Haraldsson (en) Tradueix, Ulfljotr Haraldsson (en) Tradueix, Dag Haraldsson (en) Tradueix, Ragnar Rykkel (en) Tradueix i Sigurd Rise (en) Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Existeixen molt pocs documents contemporanis sobre la figura d'Eric o el seu regnat. Aquesta escassetat de fonts històriques contrasta amb l'extens tractament que rep el personatge en les sagues literàries del segle XII.

BiografiaModifica

Eric era el fill gran del primer rei noruec Harald Harfager, que el designà com a successor.

L'any 920 va liderar una expedició víking a Bjarmaland, l'actual nord de Rússia. Deu anys més tard va conquerir els territoris de la ribera del Daugava, i va saquejar el port comercial de Permina.

Com a convidat a una festa a la cort danesa del rei Gorm el Vell va conèixer la seva filla Gunnhilda, amb la que es va casar la nit següent. Gunnhilda tenia reputació de ser una bruixa, i la van acusar d'haver enverinat enemics del seu marit.

A la mort del seu pare, Eric va entrar en disputa pel poder amb els seus germans petits. Eric aconseguí matar-los a tots, amb l'excepció de Haakon el Bo que es refugiaria a Anglaterra. Aquesta acció li hauria pogut fer guanyar l'apel·latiu de "el Sanguinari".

Vers l'any 934 Haakon el Bo va tornar d'Anglaterra i amb el suport de la noblesa, que considerava a Eric un monarca despòtic, va deposar-lo.

Després d'intentar diverses vegades recuperar el tron sense èxit, Eric va abandonar Noruega i va marxar a les illes Òrcades primer, i al regne víking de Northúmbria (a l'actual York) després. Allí va ser benvingut per la població local que li va encarregar la defensa de les fronteres contra els escocesos i irlandesos. Realitzà la tasca amb gran èxit, aconseguint ser proclamat rei de Northúmbria el 947.

L'any 948, en el marc de la progressiva expansió del regne de Wessex, el rei Edred va conquerir Northúmbria i el va deposar. Eric va recuperar el tron el 952, però finalment moriria el 954 en batalla contra els irlandesos a Stainmore, Westmorland.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eric el Sanguinari