Erika Bornay Campoamor
Erika Bornay Campoamor (Barcelona, 3 de març de 1947) és una historiadora de l'art, escriptora i investigadora catalana especialitzada en la iconografia de la dona en l'art, a la qual ha dedicat múltiples assajos i novel·les. L'any 2013 va rebre el premi a millor teòrica/crítica de l'associació Dones a les Arts Visuals.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1947  (77 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Com a autora i escriptora, s'ha centrat des dels inicis de la seva carrera en els estudis sobre art i gènere. "Les filles de Lilith", "La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura", "Les dones de la Bíblia en la pintura del Barroc", "Aproximació a Ramón Casas a través de la figura femenina" i "Art s'escriu amb M de dona" són alguns dels seus assajos més reconeguts.[1]
Amb "Els diaris de Fiona Courtauld" Bornay se separa de l'assaig per endinsar-se en el gènere de la ficció, i evitant recórrer a temes comercials, segons les seves paraules "com a docent vaig pensar que no podia recórrer a temes vendibles, sinó que en el que escrivís també havia d'aportar certa informació". En la novel·la, Bornay introdueix referències als intel·lectuals britànics del segle xix al costat de referències artístiques i crítiques cap a l'actitud de la societat victoriana.[2] Posteriorment seguiria publicant dins del gènere amb títols com "Les històries secretes que Hopper va pintar" i "Dilluns al carrer Slova. La dona bosniana", al costat de tres novel·les, l'última d'elles “Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura”.[3]
La seva obra literària es caracteritza per la condició introspectiva que explora amb enginy i complexitat l'univers femení des de múltiples perspectives. Punt en la seva obra narrativa com en l'acadèmica la dona, el seu món i la seva representació són els elements centrals: tracta a la dona d'una manera complexa, enriquidor i amb pluralitat de lectures.[4] Bornay també ha publicat articles crítics en el periòdic espanyol "El País", com per exemple "La iconografia del poder" o "Turner, poeta de la llum".[5][6] L'any 2015 comissària, entre altres, l'exposició "L'altre jo. De la màscara al selfie: retrats i figures en el Museu Abelló".[7]
Publicacions i assajos modifica
- Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura.[8]
- Les Filles de Lilith.[9]
- El simbolisme de la cabellera femenina en l'art.[10]
- La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura.[11]
- Les històries secretes que Hopper va pintar.[12]
- Els diaris de Fiona Courtauld (La Tempestat).[13]
- Art s'escriu amb M de Dona.[14]
Referències modifica
- ↑ Merino, Olga «La rebelión de las canas», 27-06-2015 [Consulta: 27 març 2017] (castellà)
- ↑ Obiols, Isabel «Erika Bornay debuta en la novela con 'Los diarios de Fiona Courtauld'», 16 desembre 2002 [Consulta: 24 març 2017] (castellà)
- ↑ Sendra, Robert «Erika Bornay: “Perdí mi última inocencia durante la guerra de Bosnia”», 28-03-2012 [Consulta: 27 març 2017] (castellà)
- ↑ «Entrevista a Erika Bornay: La mujer y su mundo creativo», 02-02-2015 [Consulta: 24 març 2017] (castellà)
- ↑ Bornay, Erika «La iconografía del poder», 27 desembre 1993 [Consulta: 27 març 2017] (castellà)
- ↑ Bornay, Erika «Turner, poeta de la luz», 20-09-1993 [Consulta: 27 març 2017] (castellà)
- ↑ «Museu Abelló » El otro yo. De la máscara al selfie: retratos y figuras en el Museo Abelló» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Libre Amélie Chabrier o la embriaguez de una impostura». [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ Bornay, Erika. Las Hijas de Lilith. Cátedra, 2005. ISBN 9788437608686.
- ↑ «El simbolismo de la cabellera femenina en el arte». Arxivat de l'original el 2015-10-10. [Consulta: 19 maig 2017].
- ↑ Bornay, Erika. La cabellera femenina. Cátedra, 1994. ISBN 9788437612676.
- ↑ Bornay, Erika. Las historias secretas que Hopper pintó.. Icaria, 2009. ISBN 9788498880441.
- ↑ Bornay, Erika. Los diarios de Fiona Courtauld. La Tempestad. ISBN 9788479489588.
- ↑ Bornay, Erika. Arte se escribe con M de Mujer, 2010. ISBN 9788492607228.
Enllaços externs modifica
- Erika Bornay Campoamor, Les grans artistes oblidades a la història de l’art. Cicle Transversals, YouTube, 26 octubre 2021