Erilaz

gravador o escultor de runes
Una pedra rúnica moderna de Kalle Dahlberg

Un erilaz, gravador de runes o mestre rúnic, és un especialista en escriptura rúnica sobre pedra. A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta.[1] Era, però, complicat gravar sobre pedra, per això sorgí la figura del gravador de runes. Al llarg del s. XI, quan es gravaren la majoria de les pedres rúniques, ja hi havia certs especialistes que eren contractats per gravar, decorar i erigir les pedres; quan s'acabava el treball, a voltes l'escrit esmentava l'erilaz, i així aquests monuments històrics són els primers exemples d'obres d'art europeu signades per l'autor.

Es coneixen més d'un centenar de gravadors de runes de l'era víking a Suècia, la majoria del s. XI a l'est de Svealand.[2] Certes obres anònimes tenen els trets característics d'alguns autors coneguts i, per tant, se'ls n'atribueix l'autoria.

EtimologiaModifica

La paraula procedeix del protogermànic ancestre de l'anglosaxó eorl i els seus derivats, que significa 'home, guerrer, noble'. També és un derivat de *erōn, 'lluita, batalla', per tant el significat més aproximat seria 'el que lluita, guerrer', tot i que també s'ha vinculat a *arōn ('àguila').[3]

OdinModifica

Segons Hávamál, estrofa 138, Odin, el déu principal del panteó nòrdic, es considera el primer erilaz o «savi de les runes».[4][5]

Notables mestres gravadorsModifica

Entre els gravadors rúnics medievals coneguts destaquen:

  • Asmund Karesson
  • Balle
  • Fot
  • Frögärd i Ösby
  • Halvdan
  • Öpir
  • Torgöt Fotsarve
  • Ulf de Borresta
  • Visäte

ReferènciesModifica

  1. Vilka kunde rista runor? (en suec).
  2. Runristare en Nationalencyklopedin (1995).
  3. Orel, Vladimir (2003). A Handbook of Germanic Etymology. Leiden: Brill. ISBN 90-04-12875-1. p. 85
  4. Sturluson, Snorri. «Hávamál». Edda poética. trad. H. A. Bellows (1936). [Consulta: 18 juliol 2007].
  5. Jónsson, Guđni. «Hávamál». Edda poética. Versión en nórdico antiguo.. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2007. [Consulta: 28 octubre 2007].

BibliografiaModifica

  • Mees, B. (2003). "Runic 'erilaR'", North-Western European Language Evolution (NOWELE), 42:41-68.

Enllaços externsModifica