Ermita de Sant Antoni (Alcalà de Xivert)
L'Ermita de Sant Antoni de Pàdua d'Alcalà de Xivert està situada a la part meridional de la zona costanera d'Alcossebre, al nucli poblacional de Capicorb, molt a prop del terme de Torreblanca i a la vora del mar. Dista 10 km d'Alcalà de Xivert. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]
Ermita de Sant Antoni | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Antoni de Pàdua | |||
Dades | ||||
Tipus | Ermita | |||
Construcció | 1773 - | |||
Consagració | 1774 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | bo | |||
Estil arquitectònic | Barroc | |||
Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
Mesura | 4,1 () × 9,3 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) | |||
Localització | A Capicorb | |||
| ||||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Data | 13 febrer 2007 | |||
Identificador | 12.004-9999-000002 | |||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Identificador | 12.004-9999-000002 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Tortosa | |||
Història modifica
En 1690 es va trobar en la platja una imatge de Sant Antoni de Pàdua i en 1773, Gabriel Ebrí, prevere beneficiat de l'església parroquial d'Alcalà de Xivert, construeix l'ermita, que fou beneïda el 19 de gener de 1774.[2][3]
A finals de novembre o principis de desembre de 1780 mor Gabriel Ebrí,[4] i en el seu darrer testament, a més d'unes propietats atorgades per al manteniment del culte, deixa també una imatge del sant que és la que actualment es troba a l'ermita.[5][3]
El 2011 l'ermita fou restaurada i al presbiteri es va col·locar un retaule ceràmic obra de Josep Lluís Estanislao.[6]
Arquitectura modifica
La porta és de carreus llisos protegida per una porxada de construcció posterior. Al damunt, una finestra oval i, rematant el frontis, una espadanya.[7]
L'ermita té una sola nau coberta per volta de canó, de dos trams amb llunetes decorades de finestres segues emmarcades de rocalla. La rocalla s'estén per mènsules i florons. Les parets es protegeixen amb un sòcol de taulells. El presbiteri, vuitavat, presenta un altar molt senzill,[8][3] amb un retaule ceràmic del sant. A un lateral del presbiteri esta col·locada l'estàtua rococó de meitat del segle xviii del sant.
Festivitat modifica
Se celebra el diumenge següent al 25 de juliol, festivitat de sant Jaume el Major.[7]
Referències modifica
- ↑ Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Iturat 1998: p. 43.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arnau i Vallina 2001: pp. 44-45.
- ↑ Ja que la publicació del testament ocorre el 5 de desembre de 1780 (Testamento de Gabriel Ebrí 1991: p. 35)
- ↑ Iturat 1998: pp. 40-43.
- ↑ Marzal, J.M. «Alcossebre da a conocer el retablo de Sant Antoni» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 17-12-2011. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Pascual Moliner 1997: pp. 223-224.
- ↑ Iturat 1998: p. 44.
Bibliografia modifica
- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
- Iturat, Joaquim. Las ermitas de Alcalà (I) (en castellà). Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 1998. ISBN 84-923793-1-6.
- Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2.
- «Testamento del Dr. Gabriel Ebrí respecto a la fundación de S. antonio de Cap i corp» (en castellà). Mainhardt, núm. 9, abril 1991, pp. 35-40.
Enllaços externs modifica
- «Ermita de San Antonio de Padua» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 27 abril 2016].
- «San Antonio de Padua» (en castellà). Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2016. [Consulta: 27 abril 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Sant Antoni |