Ermita de Sant Antoni (Alcalà de Xivert)

L'Ermita de Sant Antoni de Pàdua d'Alcalà de Xivert està situada a la part meridional de la zona costanera d'Alcossebre, al nucli poblacional de Capicorb, molt a prop del terme de Torreblanca i a la vora del mar. Dista 10 km d'Alcalà de Xivert. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]

Infotaula d'edifici
Ermita de Sant Antoni
Sant Antoni.JPG
Dades
TipusErmita modifica
Creació1773
Consagració1774
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç
Construcciósegle XVIII
Mesura4,1 (Amplada) × 9,3  (Llargada) m
Ubicació geogràfica
Baix Maestrat
LocalitzacióA Capicorb
 40° 12′ 28″ N, 0° 15′ 33″ E / 40.207777°N,0.259197°E / 40.207777; 0.259197
BRL
Data13 febrer 2007[1]
Identificador12.03.004-009.
Activitat
DiòcesiTortosa

HistòriaModifica

 
Ermita de Sant Antoni de Pàdua de Capicorb

En 1690 es va trobar en la platja una imatge de Sant Antoni de Pàdua i en 1773, Gabriel Ebrí, prevere beneficiat de l'església parroquial d'Alcalà de Xivert, construeix l'ermita, que fou beneïda el 19 de gener de 1774.[2][3]

A finals de novembre o principis de desembre de 1780 mor Gabriel Ebrí,[4] i en el seu darrer testament, a més d'unes propietats atorgades per al manteniment del culte, deixa també una imatge del sant que és la que actualment es troba a l'ermita.[5][3]

El 2011 l'ermita fou restaurada i al presbiteri es va col·locar un retaule ceràmic obra de Josep Lluís Estanislao.[6]

ArquitecturaModifica

La porta és de carreus llisos protegida per una porxada de construcció posterior. Al damunt, una finestra oval i, rematant el frontis, una espadanya.[7]

L'ermita té una sola nau coberta per volta de canó, de dos trams amb llunetes decorades de finestres segues emmarcades de rocalla. La rocalla s'estén per mènsules i florons. Les parets es protegeixen amb un sòcol de taulells. El presbiteri, vuitavat, presenta un altar molt senzill,[8][3] amb un retaule ceràmic del sant. A un lateral del presbiteri esta col·locada l'estàtua rococó de meitat del segle xviii del sant.

FestivitatModifica

Se celebra el diumenge següent al 25 de juliol, festivitat de sant Jaume el Major.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
  2. Iturat 1998: p. 43.
  3. 3,0 3,1 3,2 Arnau i Vallina 2001: pp. 44-45.
  4. Ja que la publicació del testament ocorre el 5 de desembre de 1780 (Testamento de Gabriel Ebrí 1991: p. 35)
  5. Iturat 1998: pp. 40-43.
  6. Marzal, J.M. «Alcossebre da a conocer el retablo de Sant Antoni» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 17-12-2011. [Consulta: 3 maig 2016].
  7. 7,0 7,1 Pascual Moliner 1997: pp. 223-224.
  8. Iturat 1998: p. 44.

BibliografiaModifica

  • Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2. 
  • Iturat, Joaquim. Las ermitas de Alcalà (I) (en castellà). Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 1998. ISBN 84-923793-1-6. 
  • Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2. 
  • «Testamento del Dr. Gabriel Ebrí respecto a la fundación de S. antonio de Cap i corp» (en castellà). Mainhardt, núm. 9, abril 1991, pp. 35-40.

Enllaços externsModifica

  • «Ermita de San Antonio de Padua» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 27 abril 2016].
  • «San Antonio de Padua» (en castellà). Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana. [Consulta: 27 abril 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Sant Antoni