Ernst Gideon von Laudon

militar austríac

Ernst Gideon von Laudon (Ļaudona, Livadia, 2 de febrer de 1716 - Nový Jičín, 14 de juliol de 1790) fou un general austríac d'origen escocès.

Infotaula de personaGeneral Ernst Gideon von Laudon
HGM L Allemand Gideon von Laudon Kunersdorf.jpg
Von Laudon a la Batalla de Kunersdorf
Nom original(de) Gideon Ernst Freiherr von Laudon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1717 Modifica el valor a Wikidata
Ļaudona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1790 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Nový Jičín Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLaudon Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar, oficial i cap militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1741–1790
Carrera militar
Lleialtat Russian Empire
Habsburg
Imperi Habsburg
Branca militarInfanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp
Generalíssim
field marshal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió de Polònia
Guerra russoturca (1735-1739)
Guerra de Successió Austríaca
Guerra dels Set Anys
Guerra de Successió bavaresa
Guerres Habsburg-Otomanes (1787–1791)
Batalla de Hochkirch
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
Premis
Gran Creu de Maria Teresa d'Àustria.

Find a Grave: 23550091 Modifica el valor a Wikidata

Al servei de Rússia en la seva joventut, assistí al setge de Danzig (1734) durant la Guerra de Successió de Polònia,[1] i prengué part en les campanyes de 1738 i 1739 contra els turcs. al signar-se la pau abandonà l'exèrcit rus, i davant la negativa de Frederic II no admetent-lo en les files prussianes, ingressà en l'exèrcit austríac. Capità del cos de voluntaris de Trenck, resultà ferit greument a l'Alsàcia (1744), malgrat això, el 1745, batallà a Silèsia contra els prussians i prengué part en la batalla de Hohenfriedberg.

Per aquest temps va contraure matrimoni i abraçà el catolicisme. Es distingí en la guerra dels Set Anys, essent ascendit al grau de mariscal de camp pel seu comportament a Hirschfeld (febrer de 1757) i condecorat amb la creu de l'orde per Maria Teresa. Després de la batalla de Kolin, causà grans pèrdues a lord Keith conferint-li el comandament del cos de tropes lleugeres, al front de les quals prengué part en l'acció de Rossabach. Ascendit a major general, batallà a Olmütz (juny de 1758) i a Hochkirch, mereixent la cessió de la finca de Kleinbetschwar (Bohèmia) i la gran creu de Maria Teresa, junt amb el títol de baró.

Per la primavera de 1759 menà un cos de 18.000 homes a Silèsia, distingint-se en la batalla de Kunersdorf de tal manera, que l'emperadriu de Rússia li regalà una preciosa daga. El 1760, al front de 36.000 homes, passà a Silèsia, derrotà (23 de juny) al general Fouqué, a Landeshut, devastà Glatz (avui Klodzko) i posà setge a Breslau (avui Wrocław).

Acabades les conferències de Viena, marxà de bell nou (1761) a Silèsia amb una host de 60.000 homes que el 12 d'agost s'uní al rus; però les forces aliades foren derrotades per Frederic II a Bunzchvitz, després del qual Laudon prengué la important plaça de Schweidnitz. El 1769 fou governador de Moràvia, el 1778 lluità a Bohèmia contra el príncep Enric de Prússia, i el mateix any, prengué part en la guerra de Turquia defensant heroicament a Dobitza, prenent a Novi i, en la campanya de 1789, s'apoderà de Belgrad i Semendria.

ReferènciesModifica

  1. Urban, William. Bayonets and Scimitars: Arms, Armies and Mercenaries 1700-1789 (en anglès). Frontline Books, 2013, p. 257. ISBN 1473830877. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Gideon von Laudon