Errare humanum est

locució llatina

Errare humanum est és una locució llatina antiga de la qual hi ha diverses variants. Significa: és humà de fer errors. El refrany català «Qui té boca, s'equivoca» expressa la mateixa idea.[1] Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error és diabòlic.

Errare humanum est.

La frase és un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa elegància.[2] N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors clàssics Titus Livi, Ciceró i d'autors catòlics primerencs. Generalment, la locució és atribuïda a l'Agustí d'Hipona. Però és difícil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perquè és molt antiga i es remunta al sentit comú de tots els temps.[3]

Origen i variants

modifica

Ciceró escrigué a les Filípiques: «Cuiusvis hominis est errare: nulius nisi insipientis, in errore perseverare» o traduït: «és el propi de qualsevol home de fer errors, però cap home, tret de l'ignorant té el dret de perseverar-hi». Titus Livi escrigué al llibre VIII de les seves històries: «Venia dignus est humanus error» (Cada error humà mereix perdó).

En un dels seus sermons, Agustí d'Hipona va escriure: «humanum fuit errare, diabolicum est per animositatem in errore manere» (errar és humà, quedar-se en l'error per malvolença persistent és diabòlic).[4]

El 1709, devem al poeta britànic Alexander Pope la variant «Fer errors és humà, perdonar és diví».[5] A l'inici del segle xx, Buster Brown, un protagonista dels còmics de Richard F. Outcault va exclamar després d'una temptativa fracassada de covar ous a la millora poltrona de sa mare: «Experiencia docet.[6] Sic semper idem.[7] Humanum est errare». (L'experiència ensenya. Així sempre romandrà el mateix. És humà de fer errors.)[8] Al president dels Estats Units Theodore Roosevelt remunta la variant: «Fracassar és dolent, però és encara pitjor mai no haver temptat de tenir èxit».[9] El 2011, Lluís Llort proposa un altre variant: «Pensar ens diferència de les bèsties, errar, dels robots» en un article al qual atribueix, erròniament, la paternitat de l'original a Sèneca.[10] El sisè episodi de la primera temporada de la sèrie Porca misèria porta el títol Errare humanum est.[11]

Referències

modifica
  1. Pàmies i Riudor, Víctor. «Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca». 3 de maig de 2007. Refranyer català-castellà. [Consulta: 2 febrer 2014].
  2. Pius Pujades, «Qui té boca s'equivoca», El Punt, 22 d'octubre de 2010, pàgina 11
  3. Ingrid E. M. Edlund-Berry, «Experientia docet: What Experience Can Teach According tot Lucretius, Taciitus and Buster Brown», Rome and Her Monuments: Essays on the City and Literature of Rome in Honor of Katherine A. Geffcken, Bolchazy-Carducci, 2000, pàgina 510, ISBN 9780865164574
  4. D.A.B. Caillau (redacció), «De verbis Apostoli, Galat. Invicem onera vestra portate et de istis: Unusquique onus suum portabit»[Enllaç no actiu] in: Sancti Aurelii Augustini Opera, pars IV: Opera Oratoria, volum IV, París, Ed. Parent-Desbarres, 1838, pàgina 412
  5. «To err is human, to forgive is divine»: Alexander Pope, An Essay on criticsm tom II
  6. Lucreci, De rerum natura, 5.142
  7. Ciceró, Tusculanae Quaestiones, 3.31
  8. Buster Brown, citat per Ingrid Edlund-Berry, ibíd
  9. It is hard to fail; but it is worse never to have tried to succeed. (anglès) de Theodore Roosevelt, «Speach before de Hamilton Club, 1899», The Strenuous Life, volum IV, Stylwell, K.S., Digireads.com Publishing, 2008, pàgina 7, ISBN 9781420931075
  10. Lluís Llort, «“Errare humanum est”», Avui, 27 de juny de 2011, pàgina 31
  11. «Errare humanum est», tv3, 30 de desembre de 205