Obre el menú principal

Esèrnia (llatí Aesernia) fou una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentris, a la vall de Vulturnus.

Infotaula de geografia políticaEsèrnia

Localització
Modifica les dades a Wikidata

És esmentada per primer cop el 295 aC quan va caure en mans de Roma al costat de la vall de Vulturnus. Els romans hi varen establir una colònia de dret llatí el 264 aC. El 209 aC fou una de les 18 ciutats que van romandre lleials a Roma durant la Segona Guerra Púnica. Durant la guerra social fou atacada pel general samnita Vettius Cato, i defensada per Marcel, que es va haver de rendir per la fam (90 aC); llavors va romandre en mans dels confederats, i més tard si va refugiar el líder samnita Papius Mutilus després de la seva desfeta davant Sul·la. Després de la caiguda de Corfinium i Bovianum fou per un temps la seu dels aliats italians. Finalment, ocupada per Sul·la, fou severament castigada i va quedar quasi deserta. Cèsar hi va establir una colònia que no prosperar i vers l'any 65 Neró en va enviar una altra. Era municipi en temps de Trajà. Des de l'inici del cristianisme fou seu d'un bisbat però l'existència del bisbe Benedicte al segle IV és dubtosa, però era seu sens dubte el segle V; després de la invasió llombarda, seu d'un comtat fundat pel duc de Benevento. Fou destruïda el segle IX pels àrabs i es va reconstruir lentament però sense tenir importància.

La ciutat correspon a la moderna Isernia. El 1032 la diòcesi de Venafro i la d'Isernia foren unides però separades altra vegada el 1230 fins que es van reunir el 1818.