El 209 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Berrugós i Flac (o també any 545 Ab urbe condita). L'ús del nom «209 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre209 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià209 aC (ccix aC)
Islàmic856 aH – 855 aH
Xinès2488 – 2489
Hebreu3552 – 3553
Calendaris hindús-153 – -152 (Vikram Samvat)
2893 – 2894 (Kali Yuga)
Persa830 BP – 829 BP
Armeni-
Rúnic42
Ab urbe condita545
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
212 aC 211 aC 210 aC - 209 aC - 208 aC 207 aC 206 aC

Esdeveniments

modifica

Imperi selèucida

modifica
  • Artàban I de Pàrtia sofreix la invasió del selèucida Antíoc el gran, que fa una brillant campanya militar a Pàrtia, ocupa la capital Hecatòmpilos. Artàban és derrotat al mont Labos, i Antíoc entra a Hircània on ocupa Tàmbrax i organitza un setge a Sírinx. Això obliga a Artàban a demanar la pau i respectar l'autoritat del rei selèucida.[2]

Antiga Grècia

modifica

República Romana

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Berrugós i Quint Fulvi Flac.[4]
  • Fulvi Flac, cònsol per quarta vegada, rep les províncies de Lucània i Bruttium. Se li sotmeten els hirpins, lucans i volcians als que tracta amb benevolència.[5]
  • Màxim Berrugós, cònsol per cinquena vegada, rep aquest any el títol hereditari de Fabii Maximi Princeps senatus. Reconquereix Tàrent, que havia ocupat Hanníbal tres anys abans i on els romans encara resistien a la ciutadella. Quan el seu governador Marc Livi Macat va considerar temps després que havia tingut bona part del mèrit en la reconquesta, Fabi li respon: «Cert, com que tu no l'havies perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar». El botí fet a la ciutat el dona als soldats i quan algú pregunta si s'havien d'enviar a Roma les estàtues colossals dels déus i les pintures, diu: «No, deixem als tarentins els seus déus enutjats». No obstant, agafa una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, i la col·loca al Capitoli.[6]
  • Batalla d'Asculum, entre l'exèrcit cartaginès dirigit per Hanníbal i una força romana comandada per Marc Claudi Marcel. La batalla té un resultat indecís, i els dos bàndols perden molts homes, fins a 14.000, segons Titus Livi.[7]

Hispània

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Yarshater, Ehsan (et al.) (eds.). The Cambridge History of Iran Seleucid Parthian Volume 3. The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1.. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 21. ISBN 9781139054942. 
  3. Polibi. Història, X, 24
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 2
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII, 6
  6. Plutarc. Vides paral·leles: Fabi Màxim. VI, 23
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII. 12, 14
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 25-27
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 34
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 209 aC