L'esca és una substància inflamable i esponjosa, preparada a partir certs fongs que creixen als troncs d'arbres morts o malalts.[1] L'espècie més utilitzada és el bolet d'esca Fomes fomentarius o el Phellinus igniarius.[2] Per fer-la s'utilitza la part del bolet sota la pell exterior i damunt els poros.[3] S'utilitza tradicionalment per fer foc en un foguer portàtil. En anglès s'utilitza de vegades la paraula amadou,[3] d'origen occità, amb el mateix sentit.[4]

Pell d'esca emprada per a guardar un esquer de mosca
Gorra romanesa feta d'esca
Bolet d'esca, (Fomes fomentarius)

Preparació i usosModifica

L'esca es produeix a partir de la carn del fong. El cos del fong es submergeix en aigua abans de ser tallat en tires, que després són picades i estirades per separar les fibres. El material obtingut és denominat esca vermell.[2] L'agregat de pólvora o nitre produeix una esca àdhuc més potent.[2] Se l'ha de preparar picant-la fins a aplanar-la. Després se la fa bullir o remulla en una solució de nitrat de potassi. Un dels mètodes de preparació consisteix en posar-ne a remullar un tros dins de sosa durant una setmana i batre'l suaument de tant en tant. Després s'ha d'assecar; un cop eixut encara és dur i s'ha de colpir amb un objecte contundent per tal d'estovar-la i aplanar-la.[3]

L'esca té una gran capacitat d'absorció d'aigua. S'utilitza en la pesca amb mosca per assecar les mosques que s'han mullat.[5] Un altre ús és la fabricació d'un teixit quer s'assembla al feltre que s'utilitza en la confecció de barrets, capells, guants i altres accessoris vestimentaris.[6][7] Especialment a Bohèmia s'en fan elements de vestimentari i fins i tot marcs de quadres i altres ornaments.[8]

L'esca era un recurs de valor per als pobles antics, els permetia de produir foc en encendre'l amb les espurnes obtingudes colpejant sílex contra pirita. Una prova notable d'aquest fet fou fornida per la descoberta el 2018 de les restes de fa 7.300 anys al jaciment ibèric de La Draga a Banyoles.[9][10] També «Ötzi», fa uns cinc mil anys, portava trossos d'esca en la seva excursió alpina abans de morir i ser soterrat pel gel que el va conservar.[11][12] Estudis químics van permetre establir que els transportava per usar-los com esca.[13] Se sap que el fong era utilitzat per encendre foc a Hedeby, a part hi ha proves que ja era utilitzat el 3000 aC.

L'esca era utilitzat antigament pels dentistes,[14] que l'empraven per assecar les dents[15] i en medicina casolana l'empraven com a hemostàtic.[16] A principi del segle xxi havia completament desaparegut de la farmacopea.[15]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «esca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Harding, 2008, p. 159–60.
  3. 3,0 3,1 3,2 Beer, Jon «Reel life: fomes fomentarius». The Daily Telegraph, 13-10-2001.
  4. Castellanos i Llorenç, Carles; Castellanos i Llorenç, Rafael. «amadou». A: Diccionari francès-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, SLU. 
  5. Van Vliet, John. Fly Fishing Equipment & Skills. Creative Publishing, 1999. ISBN 0-86573-100-4. 
  6. Greenberg, J. Rivers of Sand: Fly Fishing Michigan and the Great Lakes Region (en anglès). Lyons Press, 2014, p. 93. ISBN 978-1-4930-0783-7. 
  7. Pegler, D. «Useful fungi of the world: Amadou and Chaga». Mycologist, 15, 4, 2001, pàg. 153–154. DOI: 10.1016/S0269-915X(01)80004-5. «In Germany, this soft, pliable 'felt' has been harvested for many years for a secondary function, namely in the manufacture of hats, dress adornments and purses.»
  8. Thatcher Rolfe, Robert Thatcher; Rolfe, F. W.. The Romance of the Fungus World. Courier Dover, 1974, p. 164. ISBN 978-0-486-23105-1. 
  9. G., G. «Els banyolins feien servir bolets per encendre foc fa 7.300 anys». Ara, 25-04-2018. «Un equip de recerca ha documentat sis espècies de fongs al jaciment de la Draga»
  10. Europa Press «Els ibèrics del Neolític utilitzaven bolets per encendre foc». Aldia.cat, 25-04-2018.
  11. Cotter, T. Organic Mushroom Farming and Mycoremediation: Simple to Advanced and Experimental Techniques for Indoor and Outdoor Cultivation. Chelsea Green Publishing, 2015, p. 281. ISBN 978-1-60358-456-2. 
  12. Harding, 2008, p. 157.
  13. Spindler, Konrad. Der Mann im Eis (L'home al gel) (en alemany). Springer, 1995, p. 75. ISBN 978-3-211-82626-3. 
  14. Boutié, Paul; Masson, Christian-Louis; Charlot, Colette; Rapior, Sylvie; Roussel, Bertrand «Histoire des utilisations thérapeutiques de l'amadouvier [Fomes fomentarius (L. : Fr.) Fr. ]». Revue d'Histoire de la Pharmacie, 90, 336, 2002, pàg. 599–614. DOI: 10.3406/pharm.2002.5432.
  15. 15,0 15,1 Boutié et alii, 2002, p. 608.
  16. «bolet d'esca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • Harding, Patrick. Collins Mushroom Miscellany (en anglès). ed. 2014. Hammersmith: HarperCollins UK, 2008, p. 208. 

Enllaços externsModifica