L'Escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén. Significa realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge, interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feed-back sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.[1] És la capacitat de comprendre el que es pretén comunicar, especialment rellevant en l'àmbit de la conflictologia.[2]

Afavorir l'escolta activa

modifica
 
L'establiment del contacte visual i el reforç del missatge potencien l'escolta activa fins i tot en els discursos

Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:[1]

  • Eliminar possibles distraccions.
  • Establir contacte visual.
  • Ús d'un to i volum adequat.
  • Reforçar el missatge de l'emisor.
  • No interrompre.
  • Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho
  • Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
  • Controlar els silencis.
  • No jutjar, ni pre-jutjar.
  • Identificar els sentiments de l'emisor.
  • Ser pacient.
  • Controlar les pròpies emissions.
  • Prendre notes.

Aplicacions de l'escolta activa

modifica

L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant. L'emisor se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.

Obstacles relacionats amb l'escolta activa

modifica
 
El soroll d'una discoteca no afavoreix l'escolta activa

Els podem distingir entre generals i específics:

  • Generals
    • Propis de l'entorn: soroll, distraccions, etc.
    • Propis de l'estat físic: cansament, estat de salut
    • Propis de l'àrea emocional: ansietat, agressivitat, temor, etc.
    • Propis de l'àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions.
  • Específics
    • L'ansietat
    • La superficialitat o dificultat a l'hora d'atendre els sentiments dels altres.
    • La tendència a jutjar, imposar.
    • La impaciència i la impulsivitat
    • La passivitat experimentada per aquells que tendeixen a donar sempre la raó.
    • La tendència a predicar.

Relació amb l'assertivitat

modifica

L'escolta es relaciona amb l'assertivitat en el fet que la conducta assertiva permet expressar sentiments i desitjos positius i negatius de forma eficaç, sense negar o menysprear els drets dels altres i sense crear o sentir vergonya. Cal discriminar les ocasions que l'expressió personal és important i adequada. Defensar-se, sense agressió o passivitat, de la conducta poc cooperadora.

Relació amb l'empatia

modifica

El fet de sentir empatia vers l'emissor del missatge ens permetrà entendre els sentiments de l'altre i per tant realitzar una millor escolta activa.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Diversos Autors. (2010). Cos de Psicòlegs. Generalitat de Catalunya. Barcelona:Adams.
  2. Vinyamata, Eduard. Conflictología: curso de resolución de conflictos (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2009, p. 282. ISBN 978-84-344-4477-5. 

Vegeu també

modifica