Escuma de mar
Escuma de mar és un terme que es fa servir per anomenar la sepiolita quan de vegades se'n troba surant al mar Negre. La sepiolita és un mineral blanc de baixa duresa. Pot ser marcada amb l'ungla (duresa 2 en l'escala de Mohs), té una estructura porosa i fractura concoidal. La seva fórmula química és H₄Mg₂Si₃O10 (hidrosilicat de magnesi).[2][3] És una material que s'empra per fer pipes.
 Escuma de mar | |
|---|---|
| Varietat de: sepiolita | |
 Meerschaum, escuma de mar | |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
La producció més important se situa a l'Àsia Menor, a Turquia, a les planes d'Eskişehir situades entre Ankara i Istanbul. Sol trobar-se associada també a magnesita.[4][5]
Usos modifica
L'ús principal de l'escuma de mar consisteix en la fabricació de pipes i portacigars, generalment amb talles molt elaborades. La producció tradicional d'aquests productes estava centralitzada a Viena (Àustria).[6] Des del 1970 Turquia va prohibir l'exportació de mineral en brut i els artesans austríacs varen desaparèixer gairebé del tot.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escuma de mar |
- ↑ «Ecume de mer» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ Charles Dickens. Household words. Bradbury & Evans, 1853, p. 234– [Consulta: 9 febrer 2011].
- ↑ William Phillips. An elementary introduction to the knowledge of mineralogy: including some account of mineral elements and constituents; explanations of terms in common use; brief accounts of minerals, and of the places and circumstances in which they are found, 1816, p. 42– [Consulta: 9 febrer 2011].
- ↑ James D. Dana. A System of Mineralogy Comprising the Most Recent Discoveries, 1854, p. 1– [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ Henry William Bristow. A glossary of mineralogy. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1861, p. 224– [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ John Timbs. Hints for the table: or, The economy of good living [by J. Timbs.]. Kent and Co., 1859, p. 143– [Consulta: 9 febrer 2011].