Església Catòlica Palmariana
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'Església Catòlica Palmariana (oficialment Iglesia Cristiana Palmariana de los Carmelitas de la Santa Faz) és una organització religiosa sevillana que es va escindir de l'Església Catòlica Romana i és liderada pel seu propi papa.
(es) Iglesia palmariana  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | divisió del cristianisme secta culte |
| Religió | cristianisme i catolicisme independent |
| Història | |
| Separat de | Església Catòlica |
| Creació | 1978 |
| Fundador | Grégoire XVII |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | palmarianskekirke.org |
      | |
Localització geogràfica  | |
Història
modificaL'Església Palmariana es va establir com a grup el 1975 per Clemente Domínguez i Gómez, que es dedicava a Sevilla a fer assegurances i declarà haver vist la Mare de Déu a prop d'un poblet anomenat Palmar de Troya i va difondre que la Mare de Déu li havia donat instruccions per a alliberar l'Església Catòlica de les seues heregies i del comunisme. Abans que Clemente comencés la seua carrera com a endeví, les vidents a El Palmar de Troya havien estat en primer lloc unes xiquetes.
Aquesta peculiar església també venera els seus propis sants; entre ells:
- Sant Francisco Franco[1][2]
- Sant Luis Carrero Blanco[1][2]
- Sant José Antonio Primo de Rivera, màrtir[1][2]
- Sant Cardenal Cisneros[1]
- Sant José Calvo Sotelo , màrtir[1]
- Sant Monsenyor Josepmaria Escrivà de Balaguer[1][2]
- Sant Pelai I[1]
Excomunicats
modifica- Rei Joan Carles I
- Joan Pau II[1]
- Església Catòlica
- Tots els sacerdots obrers
- Tots els espectadors que han vist el film Jesucrist superstar
Papes de l'Església Palmariana
modifica
- Clemente Domínguez i Gómez (Gregorio XVII) - Nomenat segons la seua versió, per Déu mateix, fou el líder de l'Església Catòlica Palmariana des d'agost de 1978 fins al març de 2005, quan va morir.
- Manuel Alonso i Corral (Pere II) - Autoproclamat i exerceix des de 2005 fins al juliol de 2011. Va morir, amb 76 anys, el 15 de juliol de 2011.
- Sergio María (Gregorio XVIII): Després de la mort de Manuel Alonso Corral, va ser escollit en conclave el seu secretari d'Estat, el pare Sergio María. Ex militar espanyol, de Mula (Múrcia).
- Markus Josef Odermatt (Papa Pere III)[3]
Cinema
modificaLa història es va dur al cinema per Javier Palmero en el film Manuel y Clemente (1985).
Escissions de l'Església Palmariana
modificaAl llarg de la seva història s'han produït nombrosos abandonaments i escissions. Una de les primeres va ser l'"Orden de la Cruz Blanca"(Ordre de la Creu Blanca), liderada per Félix Arana, que en els anys 80 es va separar de l'organització palmariana i va estructurar la seua pròpia església.
Existeix també un grup format per bisbes de l'Església Catòlica Palmariana independents del grup del Palmar de Troya, ubicats a Archidona. Aquest grup rebutja Pere II i el consideren antipapa, ja que foren excomunicats i expulsats per causa d'uns suposats robatoris en la congregació.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pàgina 147 del llibre de Pepe Rodríguez Las sectas hoy y aquí, Tibidabo Ediciones, S.A., Barcelona, Colección: Conocer a tiempo, 1985, Depòsit legal: B-19.249-85, ISBN 84-86421-01-2
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pàgina 356 del llibre de Pepe Rodríguez El poder de las sectas, Ediciones B, S.A., Barcelona, 1997, Depósito legal: B-6.022-1997, ISBN 84-406-7205-5
- ↑ https://www.iglesiapalmariana.org/el-papa-pedro-iii-es/