Església de San Bartolomé

L'església de San Bartolomé és l'església més antiga de la ciutat de Logronyo. La seva construcció es remunta al segle xii, per la qual cosa conserva en part estil romànic, en la capçalera i en la part inicial de la torre, i transcorre durant el segle xiii, amb l'estil gòtic en desenvolupament, construint-se la magnífica portada ogival, que conté algunes escultures romàniques que narren la vida del Sant i altres passatges de la Bíblia.

Infotaula edifici Església de San Bartolomé
Vista de l'església de San Bartolomé de Logronyo (La Rioja).
Nom en la llengua original	Iglesia de San Bartolomé
Epònim	Bartomeu apòstol
Dades
Tipus	Església i monument
Part de	Camí Francès de Sant Jaume a La Rioja
Període	segle xii
Obertura	Segle xiii
Construcció	segle xii-Segle xiii
Característiques
Estil arquitectònic	Arquitectura romànica Arquitectura gòtica Arquitectura mudèjar
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Logronyo (La Rioja)
Localització	Logronyo La Rioja Espanya
42° 28′ 02″ N, 2° 26′ 37″ O
Bé d'Interès Cultural
Iglesia de San Bartolomé
Data	18 de setembre de 1866
Identificador	RI-51-0000006
Conservació i restauració
segle xvi	Restaurat per Pedro de Acha
Bé d'interès cultural Data 18 setembre 1866 Identificador RI-51-0000006 Lloc component de Patrimoni de la Humanitat Data ? Identificador 602

L'església de San Bartolomé està en el Hito Nº 9 en el Camí de Sant Jaume Francès. Es troba a 612 km de Santiago de Compostel·la.

Va ser declarat Monument Nacional en 1866.

Portada

La vistosa portada gòtica, del segle xiv encara que amb certes reminiscències romàniques, juntament amb la torre, és un dels elements més destacables d'aquest temple.

Escenes del pòrtic

Les escenes de la portada consten de 19 vinyetes, representant en el costat esquerre el martiri de sant Bartomeu i en el dret la troballa de les seves restes.

De forma més detallada, si comencem per l'extrem dret, veiem en la primera escena a sant Bartomeu salvant a la filla llunàtica del rei Polemó I, són tres quadres:

1. Un home.

2. Una dona.

3. El Sant.

El quart està buit però podria haver estat Polemó. En la segona veiem:

5. al Sant en un quadre;

6. a un grup de donzelles en un altre;

està evangelitzant en la Cort. En la tercera, està expulsant al dimoni d'entre els ídols pagans, i fent que la resta es converteixi, enfadant així a alguns sacerdots, consta dels següents quadres:

7. Els sacerdots.

8. L'ídol Berith sobre una columna i sota orant.

9. El Sant amb un cofre a la mà expulsant al dimoni.

En els següents dos quadres veiem:

10. El Sant és conduït per un soldat davant el rei Astiages.

11. També, el Sant és conduït per un soldat davant el rei Astiages.

En l'extrem esquerre podria haver-hi hagut alguna escena més, pot ser que fossin destruïdes en construir el Palacio de los Marqueses de Monesterio.

12. Està buit.

13. El quadre 13, Bartomeu derrota a l'ídol Baldach, a qui Astiages adora i fent que el mani assotar pel seu empipament, però el mana escorxar viu per semblar-li insuficient càstig.

14. Ídem.

15. Ídem.

16. Ídem.

17. Podem veure'l subjecte dels quatre membres sent espellat sobre una taula que subjecten tres figures femenines: la luxúria, la vanitat i la mandra.

18. Ens mostra a Sant Bartomeu predicant amb la seva pròpia pell a l'espatlla.

19. Ídem.

El timpà

Timpà del pòrtic.

El timpà de la portada, que mostra a Crist Redemptor entre la Verge i sant Joan, queda desplaçat cap avall, ja que al segle xvi el picapedrer Pedro de Acha reforma el cor i fa una petita finestra perquè entri llum. D'aquesta reforma és fruit també l'arc renaixentista que sustenta aquest cor.

Estructura

Aprox. a la planta de l'església.
Llegenda
1. Pòrtic Oest; entrada al temple.
2. Nau.
3. Torre.
4. Altar Major i absis.
5. Cor elevat.
6. Capella dels Márquez.
7. Marques de picapedrer.

Absis romànic.

La planta basilical consta de tres naus separades per pilars octogonals cobertes per una volta de creueria, ressaltant el creuer i l'absis romànic, ja que no hi ha retaule, encara que va haver-hi en el seu moment retaule major, d'estil setcentista, pintat en blanc i or amb gran semblança al dels Sants Màrtirs de Calahorra.

La capella funerària del costat sud acull dos sarcòfags de pedra d'estil gòtic de dos cavallers, de la família Márquez (segons la inscripció de 1341) o de la casa de Beláiz. Aquesta sembla haver estat afegida a posteriori. Els fèretres, molt similars, descansen sobre lleons i les tapes representen sengles cavallers jacents.

La torre

Torre mudèjar.

Durant els quinze dies que Logronyo va resistir el setge de l'exèrcit francès en 1521, la torre va ser atacada per l'artilleria enemiga sofrint desperfectes, ja que es troba prop de les muralles defensives de la ciutat, i custodiava la porta de Herbentia, prop de l'antic ajuntament. Anys després es reconstrueix en maó, d'estil mudèjar amb influències aragoneses.

Durant la primera guerra civil carlina s'hi situava a la torre el telègraf òptic.

Marques de picapedrer

S'han identificat un total de 9 marques de picapedrer de set tipus diferents situades en l'exterior del temple, una d'elles un rellotge de sol canonge situat en un carreu reutilitzat.

Distribució de marques

Zona	Tram	Marques	Tipus	Inscripció
Façana sud	3	1	1	2
Façana oest	Sur	5	4
Pòrtic oest		3	2

Altres usos i voltants

Catàleg de marques de picapedrer en l'església de San Bartolomé.

Durant les desamortitzacions espanyoles, en el segle xix, va ser usada com a magatzem per a fusta i com a carbonera. També desapareixen totes les obres d'art que pogués haver-hi a excepció dels fèretres tallats en pedra d'estil gòtic. Va tenir altres usos com a hospital militar, parc, taller, quadra... i a mitjans del segle xix es va pensar a derrocar-la per construir amb la seva pedra un teatre en el lloc en el qual estava el palau episcopal (actualment es troba en aquest lloc el mercat de proveïments).

Al costat de l'església i fins i tot adossats a ella es van edificar diversos edificis, alguns dels quals han estat restaurats o derrocats, per la qual cosa ara es pot veure la part de l'absis des de l'exterior. Entre els quals l'envolten es troba el Palacio de los Marqueses de Monesterio, que data de 1751 i va ser propietat dels marquesos de Monesterio i Lapilla. Al llarg dels anys va albergar institucions com el Cercle Catòlic d'Obrers, escoles i el cinema del Pare Marín i després d'anys sense cap ús, ha estat reformat i reutilitzat com a edifici oficial.

Referències

• Carlos Álvarez González, Folleto del taller ¿Conoces Logroño? 2002-2003, Universitat Popular de Logronyo. DL: LR-484-2002.
• Rugo de Seya, Las parroquias de Logroño Volumen 2 de Temas y Autores Riojanos, pág 89-97, Wilsen, 1989, Facsimil de la edición de Logroño de 1941. ISBN 84-85918-45-2.
• Modulo de Promoción y desarrollo de la escuela taller «Puente de Piedra», Guía de las parroquias antiguas de Logroño, 1992, Ajuntament de Logroño, ISBN 84-85375-49-1.
• Breu descripció. Arxivat 2014-11-12 a Wayback Machine.
• Descripció en La Rioja Turismo.
• Riojanos en la red.
• Arquivoltes.