Església de Sant Francesc de Torreblanca

L'església de Sant Francesc de Torreblanca, també coneguda com a ermita de Sant Francesc o església-fortalesa de Sant Francesc és un temple catòlic, actualment dessacralitzat, situat dins el clos antic de la població, acostat a les antigues muralles de la vila, i d'ençà que es construí el Calvari en el segle xviii, n'ha estat part integrant.

Infotaula d'edifici
Església de Sant Francesc
Imatge
Església
EpònimFrancesc d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i monument Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1397
ConstruccióXIV
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicGòtic
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç.
Mesura6,5 (amplada) × 16 (longitud) m
Altitud46 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaTorreblanca (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRecinte del Calvari
 40° 13′ N, 0° 11′ E / 40.22°N,0.19°E / 40.22; 0.19Coord.: 40° 13′ N, 0° 11′ E / 40.22°N,0.19°E / 40.22; 0.19
Bé d'Interès Cultural
Data28 setembre 2007
Activitat
DiòcesiSogorb-Castelló

En 1982 s'inicia l'expedient de declaració del conjunt —l'església de Sant Francesc, junt la capella del Calvari i el recinte de les estacions—, com a Monument Històric-artístic de caràcter nacional,[1] i el 28 de setembre de 2007 es reconeix el conjunt com Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument.[2]

Interior de l'església de Sant Francesc

HistòriaModifica

Ha estat seu parroquial fins a la construcció de l'església de Sant Bartomeu de Torreblanca, a la part baixa del recinte urbà, en el segle xvii. I fou l'escenari, en 1397, d'un assalt barbaresc on robaren la custòdia, i que provocà un contraatac cristià per recuperar-la.[3]

Edifici construït en el segle xiv, seguint el tipus de les esglésies de conquesta,[4] amb una funcionalitat clarament defensiva, formant un bastió integrat en la muralla en la part alta de la població. Posteriorment se substitueix la coberta de fusta per la volta, el que provocà una major càrrega i la fallida dels arcs, i la necessitat d'afegir murs atalussats. Aquesta reforma es feu a finals del segle xvi, possiblement en 1591, quan la població tornà a créixer amb motiu de la concessió de la carta de poblament de 1576.[5]

Quan es construeix el Calvari, l'església queda integrada en el conjunt, i en l'any 1816 es canvia l'accés, i la porta de mig punt adovellada del costat de l'Epístola queda tapiada, i s'obri una porta als peus de la nau.[6]

S'han realitzat diverses actuacions de conservació del temple, com la rehabilitació de les pintures, o la restauració integral de 2008, amb la reposició del paviment i l'adaptació de la part superior com a sala d'exposicions.[7]

ArquitecturaModifica

Temple d'una sola nau, rectangular, amb arcs faixons diafragmàtics que descansen sobre pilastres, i sense contraforts, que divideixen l'espai en quatre trams.[8] Té capçalera plana, cor alt als peus i sagristia. A l'exterior, tres murs atalussats serveixen de toscs contraforts.[3] La nau i el sotacor estan coberts amb volta de creueria amb tercelets i lligadures, i plementeria de maons, i amb claus senzillament ornades, amb motius vegetals i l'escut de la població.[9][10][11]

La sagristia, una sala quadrada adossada a la nau, que connecta, en el costat de l'Epístola, amb la capçalera, sembla ser, per les parets gruixudes i per l'abundància d'espitlleres, el cos inferior d'una torre de defensa.[8]

Els murs són de maçoneria de pedra, menys les obertures i els queixals dels cantons, que són de carreus. El temple es cobreix amb una teulada de dos aiguavessos.[8]

La façana principal, molt senzilla, té una porta amb arc de llinda, una espitllera o petita finestra atrompetada al damunt, i quatre obertures, restes dels merlets defensius, prop de la cornisa.[12] Una petita espadanya, que coronava la façana, desaparegué en les darreres rehabilitacions.

La funcionalitat defensiva del temple es veu en les diverses espitlleres que foraden les parets, la barbacana lateral que protegia l'accés original, els merlets insinuats en la part superior dels murs, i les restes de muralla adossades al temple.[13][8]

ReferènciesModifica

  1. Resolució de 22 de juliol de 1982 de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, publicada en el BOE núm. 273, de 13 de novembre del mateix any.
  2. Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, pel qual es culmina la primera fase d'actualització i adaptació de la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la declaració com Béns d'Interés Cultural de determinats béns immobles.
  3. 3,0 3,1 Rodríguez Culebras 1983: p. 204.
  4. Estrada 1998: p. 6.
  5. Rodríguez Culebras 1983: p. 207.
  6. Rodríguez Culebras 1985: p. 58.
  7. J.M.M. 2009.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Rodríguez Culebras 1985: p. 59.
  9. Rodríguez Culebras 1983: p. 206.
  10. Els nervis són de maons aplantillats (Zaragozá Catalán 2009; Marin Sánchez 2011: p. 843).
  11. Les claus presenten una completa iconografia botànica, relacionant les plantes amb significacions religioses (Barceló Cortés 2013).
  12. Rodríguez Culebras 1983: pp. 205-206.
  13. Rodríguez Culebras 1983: pp. 204-205.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica