Església de Sant Bartomeu de Torreblanca

temple catòlic

L'església de Sant Bartomeu de Torreblanca, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]

Infotaula d'edifici
Església de Sant Bartomeu
Imatge
Façana principal
Dades
TipusEsglésia parroquial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Garafulla
Joan Barceló
Mauro Esteller
Blas Teruel
Construcciósegona meitat del s. XVII - 1805
Consagració22 d'agost de 1805
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Mesura24 (amplada) × 45 (longitud) m
Altitud33 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaTorreblanca (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCentre població
 40° 13′ 15″ N, 0° 11′ 44″ E / 40.2208°N,0.1956°E / 40.2208; 0.1956Coord.: 40° 13′ 15″ N, 0° 11′ 44″ E / 40.2208°N,0.1956°E / 40.2208; 0.1956
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.05.117-002
Activitat
DiòcesiSogorb-Castelló
FestivitatSant Bartomeu
24 d'agost

HistòriaModifica

Quan l'església de Sant Francesc es queda menuda i la població s'expandeix per la plana, a la segona meitat del segle xvii es decideix la construcció de la nova església,[2] que es finalitza l'any 1692, i de la qual es conserven, integrades en l'actual església, la façana i la torre campanar.[3]

La població continuà creixent, i en menys d'un segle, es veu la necessitat d'ampliar l'església. Elegit en 1774 el mestre d'obres Joan Barceló per dissenyar i construir l'ampliació (el creuer, el nou presbiteri, el sagrari, la capella de la Comunió i la sagristia), aquest sols arriba fins a la cornisa, el més segur, per la seua mort. En els anys 1792-1793 és contractat Mauro Esteller per realitzar les naus laterals, que finalitzaren al voltant de 1796. I a començament del segle xix les obres continuaren sota la direcció de Blas Teruel, el qual realitzà les voltes i la cúpula del creuer, i finalitzà l'església en 1805.[4][5]

Finalitzades les obres, la Junta General reunida en l'església de Sant Francesc, decideix celebrar els actes al voltant del dia 23 d'agost, vespra del patró. El dia 22 d'agost de 1805 es procedeix a la benedicció del temple, i l'endemà, s'efectua la translació del Santíssim. Seguiren quatre dies més de celebracions, amb diversos actes religiosos i civils.[6]

ArquitecturaModifica

EstructuraModifica

El temple consta de tres naus, amb quatre trams i capelles laterals entre els contraforts, creuer i capçalera poligonal. Envolten el presbiteri la capella de la Comunió, al costat de l'Evangeli, i la sagristia, al costat de l'Epístola. Cor alt als peus i campanar adossat a la façana, al costat de l'Epístola. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes, les naus laterals, en cada tram, volta d'aresta, el presbiteri amb volta de quadrant d'esfera amb llunetes que coincideixen amb les cinc cares del polígon, el creuer amb cúpula sobre tambor octagonal amb finestres en cada cara, carregat sobre petxines, i la capella de la Comunió, de planta central, amb cúpula i llanternó.[7][8]

A l'interior una forta cornisa circumval·la l'església, carregada sobre pilastres d'ordre compost. Joaquim Oliet, entre els anys 1804-1805, decora el temple amb frescos que cobreixen la volta, les petxines del creuer i les voltes del transsepte, i pot ser considerada una de les seues composicions més completes. En la volta de la nau central pinta quatre quadres, un en cada tram, sobre els misteris de la Mare de Déu, en les petxines passatges de la vida del sant titular, i en les voltes del transsepte, escenes de Sant Tomás de Villanueva repartint almoines.[9]

FaçanaModifica

La façana principal, als peus de l'església, presenta un remat pla,[3] coronat amb un rellotge. En el centre del frontis una portada de dos cossos, el primer, amb una obertura d'arc de llinda, amb el perímetre motllurat, emmarcat per pilastres que suporten un entaulament amb una forta cornisa; i el segon, una finestra amb un vitrall amb la imatge del sant titular, protegida per pilastres sobre mènsules, i als extrems, pinacles.

CampanarModifica

El campanar és una torre de planta quadrada amb dos cossos, l'inferior massís, i el superior, el de les campanes, amb obertura de mig punt en cada cara, amb arrabà circular, i protegida per quatre pilastres. Al damunt, una balustrada amb pinacles en els angles, i en el centre un edicle octagonal amb obertures en les seues cares i cobert per cúpula.

Galeria fotogràficaModifica

ReferènciesModifica

  1. Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
  2. La construcció fou dirigida per Francesc Garafulla, com es diu en la placa del seu soterrament que es troba a l'entrada de l'església, i aquest és ascendent del constructor homònim que inicià les obres de l'església d'Alcalà de Xivert en 1736
  3. 3,0 3,1 Gil Saura 2004: p. 306.
  4. Gil Saura 2004: pp. 306-307.
  5. Paris Muñoz 1986: pp. 116-117.
  6. Paris Muñoz 1986: pp. 122-123.
  7. Gil Saura 2004: p. 307.
  8. Sánchez Adell 1990: p. 357.
  9. Alba Pagán 2007: p. 112.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Bartomeu de Torreblanca