L'església de Sant Iscle de Vallalta és una obra del segle xviii del municipi de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
És l'església parroquial de sant Iscle, advocació que comparteix amb santa Victòria, Sant Pere i Sant Feliu. Aquesta església es troba aturada i és un edifici de construcció relativament moderna, simple i auster. Té un campanar de torre quadrat, amb unes campanes a l'interior i altres a l'exterior sustentades per una estructura a base de ferros. A la façana principal hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, una finestreta sobre i un ull de bou que fa de rosetó. El coronament és una línia que commemora la resistència que el sometent oferí a les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó (1808-1809) i que salvà la població del saqueig.[1]
Edifici amb planta baixa i pis. La llinda de la porta d'entrada és de fusta. Les finestres estan adovellades. Té la coberta a dues aigües. Hi ha un cos afegit amb finestres amb arc de mig punt. Aquest adossat, també té planta baixa i pis, i la coberta com el cos principal.[2]
- ↑ «Església parroquial de Sant Iscle». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
- ↑ «Antiga rectoria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
