Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo)

església Catòlica a l'Alcúdia de Veo

L’església de sant Miquel Arcàngel és un temple catòlic a la localitat de l'Alcúdia de Veo, a la comarca de la Plana Baixa i en ple cor de la serra d'Espadà. Està integrat a l'Arxiprestat de la Mare de Déu de l'Esperança, dins del bisbat de Sogorb-Castelló. És cap de parròquia i té com a annexes les esglésies de Veo i de Benitandús.

Infotaula d'edifici
Església de Sant Miquel Arcàngel
Altar Alcúdia de Veo.jpg
Altar Major amb la Mare de Déu dels Dolors
Dades
TipusEsglésia parroquial modifica
Data de finalitzaciósegle XVIII
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc desornamentat
Neoclàssic
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç
Construcciósegle XVII
Altitud440 m
Ubicació geogràfica
Plana Baixa
 39° 54′ 57″ N, 0° 21′ 18″ O / 39.9158°N,0.355°O / 39.9158; -0.355
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.06.006-004
Activitat
DiòcesiBisbat de Sogorb-Castelló
FestivitatPere de Verona el 29 d'abril
Crist de la Salut el 30 d'abril
Verge del Roser i Sant Francesc Xavier a l'agost
Sant Miquel Arcàngel el 29 de setembre

La seua construcció es va iniciar al segle XVII, en ser expulsats els moriscos del Regne de València i repoblar cristians la localitat. Els nous pobladors reformaren l'antiga mesquita, consagrada com església des de l'evangelització forçada dels sarraïns a mitjan segle XVI, i la destinaren a casa Abadia, tot edificant un nou temple parroquial.[1]

Les obres acabaren abans de 1748, doncs el 23 de març d'aquell any un terratrèmol sacsejà el País Valencià i feu que s'ensorrara tot el poble de l'Alcúdia de Veo, llevat de la torre campanar, que no va caure fins al dia 2 d'abril.[2]

L'agost de 1936 les imatges, retaules, aixovar i ornaments del temple foren cremats, durant els primers dies de la Guerra Civil espanyola.[3]

ArquitecturaModifica

L'església de sant Miquel és un temple de reduïdes dimensions i d'estil barroc desornamentat. Presenta una sola nau rectangular amb sostre de volta i amb un llunet a cada tram. A banda i banda d'aquesta, oberts per arcs de mig punt, s'hi ubiquen diversos altars laterals. Als peus del temple hi és el cor.

L'altar major és d'inspiració neoclàssica i està parcialment encastat a la paret del temple. El presideix la imatge del titular, sant Miquel Arcàngel, flanquejada per les de sant Francesc Xavier i sant Pere Màrtir. Al remat de l'altar s'hi llegeix JHS.

La façana és de pedra i està decorada amb una portalada del mateix material al remat de la qual hi ha una finestra. Al mateix temps, la portalada emmarca una porta de fusta rectangular.

La torre campanar està adossada a la façana del temple i es divideix en dos cossos. Tot i que té finestres per a quatre campanes, en l'actualitat només hi han tres:[4]

  • Maria Concepció. Peça realitzada el 1955 a València a partir de dues campanes anteriors del segle XVIII, sent-ne almenys una d'ella de l'any 1701.
  • Santa Bàrbara. Peça de l'any 1737.
  • Miguela. Peça realitzada el 1955 a València a partir d'una campana de l'any 1867.

ReferènciesModifica

  1. «APORTACIONES PARA UNA HISTORIA DE ALCUDIA DE VEO» (en castellà). jvalcudiadeveo. [Consulta: 12 agost 2016].
  2. Instituto Tecnológico Geominero de España. Catálogo Nacional de Riesgos Geológicos (en castellà), 1995. 
  3. Ministeri de Justícia «Ramo separado de Alcudia de Veo». Causa General de Castellón de la Plana, 1941-1946.
  4. «Parròquia de Sant Miquel Arcàngel - ALCUDIA DE VEO (LA PLANA BAIXA) (COMUNITAT VALENCIANA)» (en valencià). Campaners valencians. [Consulta: 12 agost 2016].