Espérame en el cielo

pel·lícula de 1988 dirigida per Antonio Mercero

Espérame en el cielo és una pel·lícula espanyola estrenada en 1988, dirigida per Antonio Mercero i interpretada per Pepe Soriano, José Sazatornil i Chus Lampreave. Presa el seu nom de la cançó Espérame en el cielo cantada per Antonio Machín, que és el tema principal de la banda sonora.[1][2]

Infotaula de pel·lículaEspérame en el cielo
Fitxa
DireccióAntonio Mercero Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJosé María Calleja Modifica el valor a Wikidata
GuióRomà Gubern Garriga-Nogués i Antonio Mercero Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarmelo Alonso Bernaola Modifica el valor a Wikidata
FotografiaManuel Rojas Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada118 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0092982 The Movie Database: 160443 Filmaffinity: 370785 Rottentomatoes: m/esperame_en_el_cielo Allmovie: v140000 TCM: 94967 Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

Paulino Alonso (Pepe Soriano) és un ortopedista que té una gran semblança física amb Franco. Durant una gresca privada, Paulino és segrestat per agents del govern al comandament d'Alberto Sinsoles (José Sazatornil), "cap de propaganda nacional", amb la finalitat d'utilitzar-lo com a doble de Franco en les seves aparicions públiques de risc; comença així un "entrenament" en els gestos i maneres del dictador, que Paulino acaba aprenent. Mentrestant, la seva dona (Chus Lampreave) i amics estan convençuts que ha mort, per la qual cosa decideixen intentar contactar amb ell per mitjà de sessions d'espiritisme, però els resultats no són els esperats... Mentrestant, Paulino Alonso és ja pràcticament impossible de distingir de Franco per ningú (ni tan sols per la seva dona). Absolutament per ningú. Però no està conforme amb la seva destinació i pensa a revoltar-se, si bé únicament aconseguirà una fugaç trobada amb la seva esposa, amb la qual acorda comunicar-se pessigant-se l'orella, gest que ella podrà veure durant les transmissions del NO-DO (una visita a les mines de carbó, una entrevista amb l'ambaixador d'Egipte, la inauguració de l'embassament d'Entrepeñas…). Al final de la pel·lícula, es descobrirà que Paulino ha suplantat per complet al dictador, fins al punt que ha estat ell i no Franco l'enterrat a la Valle de los Caídos.

Repartiment

modifica

Premis i candidatures

modifica

3a edició dels Premis Goya[3]

Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Candidata
Millor director Antonio Mercero Candidat
Millor actor protagonista Pepe Soriano Candidat
Millor actriu de repartiment Chus Lampreave Candidata
Millor actor de repartiment José Sazatornil Guanyador
Millor guió original Horacio Valcárcel
Romà Gubern
Antonio Mercero
Candidats
Millor maquillatge i perruqueria Ángel Luis de Diego
Alicia Regueiro
Candidats

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica