Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós

Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós
Tipus	Àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural
Localització
Entitat territorial administrativa	Espanya
	41° 49′ 12″ N, 1° 12′ 04″ E / 41.82°N,1.201°E
Dades i xifres
Superfície	26.873,94161 ha
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
Identificador	389218
Activitat
Creació	1992

L'Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós és una àrea natural de caràcter estepari situat al peu dels altiplans segarrencs. Gran part d'aquest Espai està ocupat per una barreja de terrenys de cultiu dispersos al mig de zones boscoses i de matollar, així com per zones amb vegetació gipsícola. Geològicament està format per materials guixencs que afloren en el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts.^[1]

Situació modifica

L'àrea protegida s'estén per un total de 26.846,55 ha i entre 20 municipis de la Segarra, la Noguera, l'Urgell i l'Anoia:^[1]

Municipi/Comarca	Superfície (ha)	%
Segarra	14.250,96	53,08
Torrefeta i Florejacs	6.997,30	26,06
Massoteres	2.001,00	7,45
Guissona	1.308,76	4,87
Sanaüja	1.026,26	3,82
Sant Guim de la Plana	829,26	3,09
Els Plans de Sió	801,98	2,99
Torà	566,23	2,11
Biosca	496,29	1,85
Ivorra	223,88	0,83
Noguera	10.812,15	40,27
Oliola	3.761,94	14,01
Cubells	1.881,85	7,01
Cabanabona	1.276,50	4,75
Vilanova de l'Aguda	1.187,58	4,42
Camarasa	1.186,70	4,42
Artesa de Segre	807,22	3,01
Foradada	487,03	1,81
Preixens	156,41	0,58
Montgai	66,93	0,25
Urgell	1.320,34	4,92
Agramunt	1.320,34	4,92
Anoia	463,11	1,73
Castellfollit de Riubregós	463,11	1,73

Biodiversitat modifica

Les terres agrícoles i àrees antròpiques ocupen la major part de l'àrea amb un 75,02%, seguit dels ambients litorals i salins (9,10%), zones amb vegetació arbustiva i herbàcia (7,93%), boscos (7,88%) i molleres i aiguamolls (0,06%).^[1]

Flora modifica

A les Valls del Sió-Llobregós, s'hi troben formacions de vegetació gipsícola, com les timonedes gipsícoles continentals de gatunyes (Ononis tridentata) i trincoles (Gypsophyla hispanica), així com el romer blanc (Helianthemum esquamatum). A les zones assolellades, on desapareixen els guixos, són freqüents els matollars calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars i, a les obagues, es formen enclavaments de relativa importància de rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea).^[1]

Fauna modifica

Des del poble de Montclar d'Urgell (Serra de Montclar), la Vall de Sió, amb el poble de Preixens a mig camí i el Castell d'Almenara al fons (Serra de Bellmunt i Almenara).

És una bona zona de dispersió de joves d'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També hi són presents algunes espècies interessants d'ocells esteparis: el sisó (Tetrax tetrax) troba aquí una de les millors densitats de tot Catalunya. També hi habita el gaig blau (Coracias garrulus).^[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Valls del Sió-Llobregós». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 21 setembre 2014].

[gencat-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Valls del Sió-Llobregós». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 21 setembre 2014].

[1]