Consell del País Valencià: diferència entre les revisions

== Impuls autonòmicde l'autogovern ==

El 15 de gener de 1979, un cop aprovada a Constitució espanyola de 1978, els partits signants del Compromís instaren al Consell a la utilització de la via constitucional establerta a l'article 151 i que accelerés l'elaboració del text de l'Estatut ''perquè una volta aprovada la iniciativa autonòmica pel nombre suficient de municipis, després del referèndum autonòmic, no hi haja demora en la seua presentació davant del Congrés'';<ref>B.O.C.PV, nº 5, 15-I-1979</ref> es comprometen a què, després de les eleccions locals, ''tots els membres de les noves corporacions –Ajuntaments i Diputacions- pertanyents a aquestes forces polítiques (des d'AP i UCD al PT i l'ORT, tot el ventall parlamentari i part de l'extraparlamentari) li donen suport'', al mateix temps que es reclama ja la llei orgànica de referèndum per a la iniciativa autonòmica.

Albinyana va convocar la sessió més emblemàtica a la ciutat de [[Morella]] el 29 de desembre de 1978, que no es va celebrar fins al [[9 de gener]] de [[1979]], diada de Sant Julià. En aquella sessió s'acorda, a proposta del President, i per unanimitat, l'inici del procés autonòmicde recuperació de l'autogovern del País Valencià, d'acord amb l'article 151, i es reclama amb urgència de llei de referèndum autonòmic. Els ajuntaments de [[Picanya]] i [[Bellreguard]] iniciaren el camí, previst a la Constitució, amb la seua petició d'autonomia el [[25 d'abril]] de [[1979]] i en els sis mesos següents s'aconseguí el vot favorable del 99% dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99,9% dels ciutadans, demanant l'autonomia, quan la via del 151 només exigia el 75%.<ref name="Escriure3" /> Els presentaren el [[25 d'octubre]] de [[1979]] al Congrés dels Diputats, per tractar-se d'un procés que implicava la construcció de l'Estat. Així mateix es presenta un avís i còpia al Ministeri per a les Administracions Públiques. Alhora, es treballava per a convocar un referèndum per al [[28 de febrer]] de [[1980]].

Però, per la seua banda, els governadors civils, molts d'ells anomenats durant el franquisme i que temien perdre el poder, boicotejaren l'acord del Consell i portaren a terme una estratègia d'asfíxia financera i administrativa contra l'ensel preautonòmicConsell,{{sfn|Bertomeu i Bellido|1999|p=19}} tot deslegitimant-lo durant l'anomenada [[batalla de València]].{{sfn|Bertomeu i Bellido|1999|p=19}} Martín Villa, des de Madrid, boicotejà la transferència al Consell del 10% del patrimoni, personal i pressupostos, com assenyalava el decret llei de creació del Consell, i la transferència de competències. Sols [[Miquel Ramon i Izquierdo]], alcalde de [[València Ciutat]] d'herència franquista va posar part dels recursos econòmics i efectius de l'ens municipal a servei del consell, tot i les poques coincidències polítiques amb [[Josep Lluís Albinyana]].{{sfn|Bertomeu i Bellido|1999|p=19}} Qui fóra conseller d'economia des del 30 de juny de 1979, l'ucedista [[Enric Monsonís]], també participaria d'esta estratègia d'asfíxia econòmica negant-se a autoritzar les compres del Consell, bloquejant-ne l'activitat.<ref name="Escriure3" />