|
* ''Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto''
El setembre de 2016 l'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents 43 ''membres'' i 11 ''corresponsals.''<ref>{{Ref-web|url=http://akademio.esperanto.cc/index.php?title=Membroj_kaj_korespondantoj|títol=Membroj kaj korespondantoj|consulta=8 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=Akademio de Esperanto|data=}}</ref>
== Membres ==
{{Prosa}}
El setembre de 2016 l'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents 43 ''membres'' i 11 ''corresponsals.''<ref>{{Ref-web|url=http://akademio.esperanto.cc/index.php?title=Membroj_kaj_korespondantoj|títol=Membroj kaj korespondantoj|consulta=8 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=Akademio de Esperanto|data=}}</ref> Entre parèntesis, la durada del seu mandat.
* [[Marc Bavant]] (2004-2013; 2016-2025). Enginyer i doctor en lingüística [[Francés|francès]]. Autor de ''Les bases de l'espéranto'' (2002) i de ''Matematika vortaro kaj oklingva leksikono'' (2003).
* [[Benczik Vilmos]] (2001-2019). [[Hongarès]], autor de ''Libro de romanoj'' (1979), ''Studoj pri la esperanta literaturo'' (1980) ''Hungara antologio'' (1983), així com d'una extensa obra de traducció de l'hongarès a l'esperanto.
* [[Gerrit Berveling]] (1989-2025). Pastor protestant i lingüista [[holandès]]. És autor d'una vintena de llibres. També ha traduït extensament del llatí, de l'holandès, de l'hebreu, del grec clàssic.
* [[Marek Blahuš]] (2013-2022). Informàtic i lingüista [[txec]]. Professor sobre pedagogia de l'ensenyament de llengües estrangeres per mitjà de l'informàtica a la universitat Masaryk. És autor de ''[[Toki pona]] en 76 ilustritaj lecionoj''.
* [[Marjorie Boulton]] (1967-2022). Escriptora i poeta [[anglesa]], en anglès i en esperanto. Autora entre d'altres, de ''The Anatomy of Poetry'' (1953), ''The Anatomy of Prose'' (1954), ''The Anatomy of Drama'' (1960), ''The Anatomy of Language'' (1968), ''The Anatomy of the Novel'' (1975) i ''The Anatomy of Literary Studies'' (1980).
* [[Cyril Brosch]] (2016-2019). Professor de lingüística [[alemany]] a les universitats de [[Leipzig|Leizpig]] i de [[Poznań|Poznan]]. És autor de dos projectes de llengua internacional d'ús privat: ''Ludlange'' i ''S'nôke''.
* [[Duncan Charters]] (2016-2025). Doctor en lingüística anglès. Professor de llengües estrangeres i d'esperanto a diverses universitats. Ha estat president de la ''Lliga Internacional de Professors d'Esperanto''.
* [[Renato Corsetti]] (1998-2025). Lingüista [[italià]], professor de [[psicopedagogia]] de la llengua i comunicació a la [[Universitat de Roma]]. Ha estat president de [[Organització Mundial de Joves Esperantistes|TEJO]] i d'[[Associació Universal d'Esperanto|UEA]], així com professor de l'[[Acadèmia Internacional de les Ciències de San Marino|AIS]].
* [[Markos Kramer|Marcos Cramer]] (2010-2019). Matemàtic, lògic i doctor en lingüística computacional [[Argentí|argentino]]-alemany i investigador a la universitat de [[Luxemburg]]. És l'autor de la llengua planificada Loglio.
* [[Probal Dasgupta]] (1983-2019). Lingüísta [[indi]], membre honorífic de la societat lingüística dels [[Estats Units]]. Des del 15 de desembre de 2015 és el president de la Akademio de Esperanto.
* [[Edmund Grimley-Evans]] (2013-2019). Lingüista, informàtic i matemàtic anglès. Ha treballat en diversos diccionaris i és especialista en el lèxic sobre informàtica. És el traductor a l'esperanto de ''Mil unuaj vortoj''.
* [[Nikolao Gudskov]] (2016-2025). Biòleg i professor universitari [[rus]] d'història i filosofia. És autor d'una extensa obra original sobre aquestes matèries en esperanto, així com de diversos diccionaris i gramàticas.<ref>{{Ref-web|url=http://impeto.trovu.com/autoroj/nikolao_gudskov|títol=Nikolao Guskov|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=Editorial Impeto|data=}}</ref>
* [[Boris Kolker]] (1992-2019). Lingüista [[estatunidenc]] d'origen [[moldau]]. Ha ensenyat esperanto a diverses universitats. És autor de diversos llibres per aprendre la llengua, entre els que destaca''Vojaĝo en Esperanto-lando''.
* [[Katalin Kováts]] (2007-2025). Lingüista i matemàtica húngara resident a Holanda. És la fundadora del portal edukado.net. Ha rebut diversos premis en reconeixement a la seva tasca pedagògica. El 2010 va ser escollida [[Esperantista de l'Any]].
* [[Erich-Dieter Krause]] (1986-2019). Professor alemany sobre lingüistica de la llengua indonèsia a la universitat de Leizpig. És autor de cinc diccionaris esperanto-alemany i de sis diccionaris i manuals per aprendre l'[[indonesi]].
* [[Harri Laine]] (2013-2022). Esperantista [[Finlandès|finès]]. Ha estat president de l'associació esperantista finlandesa i de la fundació ''Fondumo Esperanto-säätiö'', així com redactor de la revista [[Monato]]
* [[Jouko Lindstedt]] (1998-2025). Lingüista i informàtic finlandès, professor a l'''Institut sobre [[Estudis eslaus|Eslavística]] i Baltologia'' de la [[Universitat d'Hèlsinki|Universitat de Helsinki]]. L'any 2000 la revista [[La Ondo de Esperanto]] el va escollir Esperantista de l'Any, juntament amb [[Hans Bakker]] i [[Mauro La Torre]].
* [[Haitao Liu]] (2016-2025). Enginyer i lingüista [[xinès]]. És autor o co-autor de ''Dependency Grammar: from theory to practice'' (2009), ''Studoj pri interlingvistiko/Studien zur Interlinguistik'' (2001) i ''Planned Languages: From Concept to Reality'' (2001).
* [[François Lo Jacomo]] (1989-2025). Doctor en matemàtiques i en lingüística francès. Membre del ''Teatro Esperanto de Paris''. Ha estat secretari de la S''ociété Internationale de Linguistique Fonctionnelle.''
* [[Anna Löwenstein]] (2001-2022). Escriptora anglesa resident a Itàlia. És autora de dos novel·les ambientades en la Roma clàssica: ''Morto de artisto'' (2008) i ''La Ŝtona Urbo'' (1999), que també ha aparegut en anglès.
* [[Ma Young-tae]] (2007-2019). Bibliotecari i lingüista [[coreà]]. És professor d'esperanto a diverses universitats. És autor de ''Libraro por Esperanto-Instruado'', un compendi de 5 llibres i 1004 pàgines.
* [[Carmel Mallia]] (1995-2022). Escriptor i traductor [[maltès]]. És doctor en literatura, medicina natural i estudis bíblics. És autor d'una extensa obra literària en maltès , esperanto, anglès, francès i italià.
* [[Stano Marĉek]] (2010-2019). Professor i editor [[eslovac]]. És autor de ''Esperanto per rekta metodo'', traduït a més de 30 llengües. Ha estat president de la federació eslovaca d'esperanto.
* [[Aleksander Melnikov]] (2013-2022). Doctor en lingüística rus. Va ser president del moviment juvenil d'esperantistes soviètics. És autor de diverses obres sobre [[interlingüística]] en rus i en esperanto.
* [[Carlo Minnaja]] (1973-2019). Doctor en matemàtiques italià. És [[Parlants natius d'esperanto|parlant natiu d'esperanto]]. És co-autor de ''Historio de la esperanta literaturo'' (2015) i autor d'un diccionari esperanto-italià de 1400 pàgines.
* [[Paŭlo Moĵajev]] (2010-2019). Investigador universitari en cirurgia i anatomia [[Ucrainès|ucraïnès]]. Ha estat redactor de ''Kontakto''. Ha publicat poesia original i traduïda en esperanto, així com diverses composicions musicals.
* [[Brian Moon]] (1998-2025). Traductor anglès a la [[Comissió Europea]], principalment a llengües bàltiques. Ha estat president de l'associació luxemburgesa d'esperanto. És un dels revisors lingüístics de la revista [[Monato]].
* [[Nguyễn Xuân Thu]] (2013-2022). Farmacèutic [[vietnamita]]. Ha estat secretari general de l'associació vietnamita d'esperanto. És professor i examinador i d'esperanto. És el principal autor d'un diccionari esperanto-vietnamita.
* [[Barbara Pietrzak]] (2007-2025). Periodista [[polonesa]], responsable de diversos programes radiofònics en esperanto a Polònia. Ha estat secretària general de l'[[Associació Mundial d'Esperanto]].
* [[Sergio B. Pokrovskij]] (1995-2022). Informàtic i lingüista rus. Va traduir a l'esperanto ''La majstro kaj Margarita'' de [[Mikhaïl Bulgàkov|Mikĥail Bulgakov]] i també és autor d'un diccionari sobre termes informàtics.
* [[Otto Prytz]] (2004-2022). Hispanista [[noruec]]. Cec de naixement, és especialista en [[braille]] i en l'escriptura en esperanto per persones cegues. Ha rebut diversos premis per la seva tasca de difusió de la llengua espanyola a Noruega.<ref>{{Ref-web|url=http://www.once.es/new/sala-de-prensa/publicaciones-y-documentos/Perfiles/anteriores/2013/Perfiles_292/entrevista-otto-prytz|títol=Entrevista con Otto Prytz|consulta=4 de desembre de 2016|llengua=castellà|editor=ONCE|data=2013}}</ref>
* [[Baldur Ragnarsson]] (1979-2025). Escriptor i poeta [[islandès]]. El 2007, després de la mort de William Auld, l'[[associació d'escriptors en esperanto]] el va escollir com a candidat al premi [[Premi Nobel de Literatura|Nobel de literatura]].
* [[Arikapalli Giridhar Rao]] (2016-2025). Doctor en filologia anglesa i professor de lingüística indi. Ensenya esperanto, ciència-ficció i política lingüística a la universitat de [[Bangalore]].
* [[Orlando E. Raola]] (2016-2022). Doctor en química [[cubà]] resident als Estats Units. Ha estat president de l'associació esperantista dels EUA. Ha estat professor en diverses edicions dels cursos universitaris en esperanto.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cubanet.org/htdocs/CNews/y02/jul02/25o5.htm|títol=Esperantista y químico de origen cubano visita Suecia: Entrevista con Orlando Raola|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=castellà|editor=Revista Cuba Nuestra|data=8 de juliol de 2002}}</ref>
* [[Tsvi Sadan]] (2013-2022). Nascut com Tsuguja Sasaki, és un lingüista [[israelià]] d'origen japonès. És professor de lingüística [[hebrea]] a la [[Universitat Bar-Ilan]]. És especialista en hebreu modern, esperanto i [[Jiddisch|jiddish]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.jewish-languages.org/tsvi.sadan.html|títol=Tsvi Sadan|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=anglès|editor=Jewish Language Research Website|data=}}</ref>
* [[Saka Tadasi]] (2007-2025). Lingüista [[japonès]].
* [[Alexander Shlafer]] (2010-2019). Matemàtic i lingüista rus, resident als Estats Units. Ha estat president de l'associació esperantista dels EUA. És revisor lingüístic de la revista Monato.
* [[Humphrey Tonkin]] (1983-2019). Catedràtic de lingüística anglesa amb doble nacionalitat britànica-estatunidenca. És rector emèrit de la Universitat de [[Hartford]]. Ha estat president de TEJO i d'UEA.<ref>{{Ref-web|url=http://www.archives.upenn.edu/people/1900s/tonkin_humphrey_r.html|títol=Penn Biographies|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=anglès|editor=University of Pennsylvania|data=}}</ref>
* [[Usui Hiroyuki]] (2013-2022). Esperantista japonès, redactor de la revista xinesa [[El Popola Ĉinio]].
* [[Amri Wandel]] (1992-2022). Astrofísic israelià, professor a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. Ha estat president de la lliga esperantista d'Israel i de l'associació mundial de joves esperantistes.<ref>{{Ref-web|url=http://esperanto.cri.cn/721/2013/12/25/165s157393.htm|títol=Intervjuo al Amri Wandel, prezidanto de Esperanto-Ligo en Israelo|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=China Radio International|data=25 de desembre de 2013}}</ref>
* [[John C. Wells]] (1970-2022). Catedràtic de fonètica anglès. Ha estat president de l'Associació Mundial d'Esperanto. És autor d'una extensa obra en el camp de la fonètica anglesa i de la fonètica de l'esperanto.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tonkin|nom=Humphrey|títol=Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language|url=|edició=|llengua=anglès|data=1997|editorial=University Press of America|lloc=Lanham, Maryland|pàgines=86|isbn=}}</ref>
* [[Bertilo Wennergren]] (2001-2019). Lingüista suec resident a [[Corea del Sud]]. És autor de ''Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko'', raó per la qual va ser guardonat amb el premi a l'Esperantista de l'Any el 2006.
* [[Yamasaki Seikô]] (1992-2019). Economista i lingüista japonès. És autor de ''La artikolo'' ([[1989]]) i de ''Etimologia vortaro pragmata de Esperanto'' (1990-2005). És el responsable de la secció de lingüística de la revista ''Monato''.
El 2016 van morir dos membres de la junta de la Akademio: [[Michel Duc Goninaz]] (1976-2022) i [[Paul Gubbins]] (2007-2025). Altres antics membres destacats han estat [[Gaston Waringhien]], [[Rüdiger Eichholz]], [[Jorge Camacho]], [[Victor Sadler]] i [[William Auld]], aquest últim president de l'Acadèmia des del 1979 fins al 1983.
'''Corresponsals de la Akademio'''
* [[Wael Al-Mahdi.]] Treballador de la sanitat de [[Bahrein]]. Ha publicat diversos articles sobre l'esperanto en llengua [[àrab]].
* [[Joakim Enwall]]. Lingüista suec. Professor a la [[Universitat d'Uppsala]] de filologia xinesa i turca, i també de lingüística. Parla una vintena de llengües i és capaç de llegir-ne deu més.
* [[Sabine Fiedler]]. Lingüista alemanya. És especialista en fraseologia i en interlingüística, professora a la universitat de Leizpig. Ha publicat extensament sobre aquestes matèries en alemany i en esperanto.
* [[Federico Gobbo]]. Professor de filosofia de la informàtica i de [[lingüística]] italià. És catedràtic d'interlingüística i esperanto a la Universitat d'[[Amsterdam]]. Va ser el redactor de ''Lingua, politica, cultura Serta gratulatoria in honorem Renato Corsetti'' (2016).
* [[Ingrid Maier]]. Lingüista sueca, professora a la Universitat d'Uppsala.
* [[Mélanie Maradan]]. Traductora [[suïssa]], especialista en terminologia.
* [[Veronika Poor|Veronika Poór]]. Doctora hongaresa en física i investigadora sobre nanotecnologia, és la directora general de l'Associació Mundial d'Esperanto.
* [[Keyhan Sayadpour Zanjani]]. Professor de pediatria i cardiologia [[iranià]], a la universitat de ciències mèdiques de [[Teheran|Tehreran]].
* [[Esther Schor]]. Professora estatunidenca de filologia anglesa a la universitat de [[Princeton]]. És autora d'una història del moviment esperantista, ''Bridge of Words'' (2016).<ref>{{Ref-web|url=http://www.nytimes.com/2016/11/13/books/review/bridge-of-words-esperanto-esther-schor.html|títol=The Jewish Roots of Esperanto|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=anglès|editor=New York Times|data=11 de novembre de 2016}}</ref>
* [[Maria Rosaria Spanò]]. Doctora en cultures clàssiques i modernes italiana.
* [[José Antonio Vergara]]. [[Epidemiòleg]] [[xilè]]. És un activista pels drets humans i la diversitat lingüística. Ha estat president de la ''Internacia Scienca Asocio Esperantista''.
El 2016 va morir [[Detlev Blanke]].
== Referències ==
| 