Pintura: diferència entre les revisions

* '''[[Cera]]'''. En aquest cas, la cera és el vehicle i, normalment, s'usa calenta. L'[[encàustica]] –que deriva del grec ''enkaustikos'' ('gravar a foc')– és una tècnica de pintura que es caracteritza per l'ús de la cera com a aglutinant dels pigments. La barreja té efectes molt cobrents i és densa i cremosa. La pintura s'aplica amb un pinzell o amb una espàtula calenta. L'acabament és un polit que es fa amb draps de [[lli]] sobre una capa de cera calenta prèviament estesa (que en aquest cas ja no actua com a aglutinant sinó per a protegir l'obra). Aquesta operació es diu «encaustització» i està perfectament descrita per [[Vitruvi]] (c. 70-25 aC), que arribà a detallar: «Cal estendre una capa de cera calenta sobre la pintura i, a continuació, cal polir-la amb uns draps de lli ben secs.»<ref name="Fug97"> [[#Fug04|Fuga 2004]]: pàg.97</ref>

{| style="float:right;" cellspacing="0" align="right"

|títol=

|amplada=200

* '''[[Pintura acrílica|Acrílica]]'''. El vehicle usat són diversos materials sintètics que es dilueixen en aigua. La viscositat pot ser similar a la de l'oli, i la presentació també, ja que vénen subministrades en tubs. Hi ha molts artistes que prefereixen la pintura acrílica, ja que la trementina –el dissolvent de l'oli– desprèn olors tòxiques. Es podria dir que és un substitut modern de l'oli i, com moltes innovacions, té avantatges i inconvenients. Aquest material, encara que és soluble a l'aigua, una vegada sec hi és resistent, i destaca especialment per la rapidesa de l'assecament. Així mateix, en assecar-se es modifica lleugerament el to, i més que en la tècnica de l'oli. La pintura acrílica data de la primera meitat del [[segle XX]], i va ser desenvolupada paral·lelament a [[Alemanya]] i als [[Estats Units]]. El pintor [[Jackson Pollock]] va utilitzar les pintures acríliques tal com surten dels tubs per a aconseguir textures noves, més espesses, mentre que [[Morris Louis]] les diluïa amb una gran quantitat d'aigua per pintar grans teles que en el seu resultat final, més que una pintura, feien l'efecte d'un tenyiment.<ref name="Sar1179"> [[#Sar84|Historia Universal del Arte-V.8 1984]]: pàg.1179</ref>

{| style="float:right;" cellspacing="0" align="right"

|títol=

|amplada=200

* '''[[Fresc]]'''. Sovint el terme ''fresc'' s'usa incorrectament per a descriure moltes formes de pintura mural. Fent un símil, el veritable fresc representa per a les tècniques pictòriques modernes el que el [[llatí]] representa als idiomes moderns. La tècnica del fresc es basa en un canvi químic. Els pigments de terra mòlts i barrejats amb aigua pura, s'apliquen sobre una argamassa de [[calç]] i [[sorra]] feta recentment, mentre la calç està encara en forma d'[[hidròxid de calci]]. A causa del [[diòxid de carboni]] de l'atmosfera, la calç es transforma en [[carbonat de calci]], de manera que el pigment cristal·litza en el si de la paret. Els procediments per a pintar al fresc són senzills però laboriosos i consumeixen molt de temps. Aquesta tècnica de pintura acostuma a ser estable i de llarga durada, encara que es pot fer malbé per causes físiques, químiques o bacteriològiques; el factor freqüent més nociu és la humitat que provoca l'alteració dels colors causant la dissolució del carbonat de calci i el desenvolupament de la [[floridura]].<ref name="Fug106"> [[#Fug04|Fuga 2004]]: pàg.106</ref>

{| style="float:right;" cellspacing="0" align="right"

|títol=

|amplada=200

{{cita| Una pintura a l'ou ben feta està entre les formes de pintura més duradores que ha inventat l'ésser humà. Sota la brutícia i els vernissos, moltes obres medievals al tremp d'ou estan tan fresques i brillants com quan es van pintar. Normalment, les pintures al tremp d'ou han canviat menys en cinc-cents anys que quadres a l'oli en trenta.|D.V. Thompson. ''The Materials and Tecniques of Medieval Painting'', 1956, Nova York.}}

{| style="float:right;" cellspacing="0" align="right"

|títol=

|amplada=200

* '''''[[Dripping]]'''''. És una pintura automàtica; segons els surrealistes, el resultat és una pintura casual, feta amb gotes i esquitxades de pintura. És la tècnica pictòrica característica de l'«action painting» ('pintura d'acció') desenvolupada a Nord-amèrica. L'artista realitza l'obra passejant per sobre de la superfície, fent servir grans brotxes o directament el mateix pot de pintura, tot deixant caure el degoteig del color, normalment [[esmalt]], i es formen els traços sobre el suport.

{| style="float:right;" cellspacing="0" align="right"

|títol=

|amplada=200