Carmen Agredano González: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{CN}} |
- refs a fonts no fiables |
||
Línia 1:
{{Currículum}}
{{Infotaula persona}}
'''Carmen Agredano González''' (La Coronada de Fuente Obejuna, [[Còrdova]], [[16 de juny]] de [[1956]]) és una [[poetessa]], [[cantant]] i [[compositora]] andalusa.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cabezas|nom=Francisco Javier|títol=Homenaje a Carmen Agredano González en su pueblo natal La Coronada|publicació=Infoguadiato|data=18 de març de 2012|url=http://www.infoguadiato.com/index.php?page=21&liar=5184|consulta=21 novembre 2017}}</ref>
Línia 12:
Durant la seva estada a Cuba, escriu el poema ''Nana de la Hierbabuena'' i l’envia a Benito Zambrano, que en aquells moments està rodant la pel·lícula ''La voz Dormida'', inspirada en la novel·la de Dulce Chacón. El director li demana que hi posi una melodia, i el resultat és la nana flamenca, amb ritme de zambra, que canta l’actriu [[Inma Cuesta]], que dona vida al personatge d’Hortènsia, la jove mare empresonada que s’acomiada de la seva criatura, la nit abans de ser afusellada, en unes escenes colpidores, de gran intensitat dramàtica.{{CN}}
''La voz dormida'', s’estrena el 9 de setembre de 2011 al [[Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià|Festival internacional de cinema de Sant Sebastià]], amb l’aclamació unànime del públic i la crítica, obté la Conxa de plata per a Maria León com a millor actriu revelació, i posteriorment 9 nominacions als [[premis Goya]]. El 19 de febrer de 2012, l' [[Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques|Acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques]], concedeix tres ''Goyas'' a la pel·lícula, essent un d´ells per a la ''Nana de la hierbabuena'' de Carmen Agredano, com a millor cançó.
El mateix any 2012, és homenatjada i nomenada filla il·lustre de La Coronada.
L’ any 2013, compon i canta ''En la eternidad'', tema central del docudrama ''Sombras de Papel (Canarias,siglo XVII'' ) del director canari Domingo Doreste, i recita composicions pròpies a Cosmopoètica, al Palau d’Orive de Còrdova. Arran de l'èxit de ''la voz dormida'', el 14 d' abril de 2013, rep invitacions per col·laborar en l´homenatge a les víctimes del Franquisme, al saló d'actes de l'Ateneu i al cementiri vell de Madrid.{{CN}}
El 24 d' abril de 2014, dirigeix i estrena a [[Fuente Obejuna]], ''Sueños de siesta'', un projecte personal de música i poesia, dedicat a la seva terra i la seva gent, en el qual col·labora l'escola municipal de música i un ampli elenc d' artistes. També publica a les revistes Fons Mellaria i Sopa de Ornitorrinco.
El 2015 presenta a la Casa Góngora de Còrdova i al seu poble natal la Coronada, el poemari ''Esquinas sin sombra,'' amb il·lustracions de Violeta Cejas Suárez, dedicat al seu germà Diego, mort prematurament, El llibre fa un recorregut vital, des de la nostàlgia de la infantesa i els paisatges llunyans, a la joventut, l’amor, el desamor, la soledat, la vida i la mort.
El 14 d´abril de 2016, col·labora amb el Grup promotor del futur monument a la presó de dones de les Corts de Barcelona, en l' homenatge a [[Maria Salvo Iborra|Maria Salvo]] Iborra.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Les Corts fa un recorregut de memòria històrica en homenatge a Maria Salvo|publicació=Les Corts|llengua=ca|url=http://lameva.barcelona.cat/lescorts/ca/noticia/les-corts-fa-un-recorregut-de-memzeria-histzerica-en|data=|editorial=Ajuntament de Barcelona|pàgines=}}</ref>
El maig del 2016, participa en el projecte ''La màgia del mirar,'' en el marc de la setmana del llibre, imparteix un taller interactiu de música als alumnes del C.E.I.P Las Mercedes de [[Tenerife]] a partir de la cançò ''Lea, tu nombre es un rio,'' ''(Canción de cuna para mi niña de jazmin y sal)'' un poema convertit en cançó de bressol, dedicat a la seva neta. Aquest mateix any, col·labora novament amb el director Domingo Doreste, component el text i la música de la cançó ''Como los vientos'' tema principal del documental ''La habitación del fondo'' en homenatge a l’escriptora, pintora i escultora canària Pino Ojeda en el centenari del seu neixament.
== Referències ==
| |||