Revista Musical Catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Actualment, la publicació analitza l’activitat musical catalana, tant des del vessant clàssica com de la popular o tradicional a través de notícies, crítiques, cròniques i reportatges. A més, difon assajos de temàtica musical i entrevistes als intèrprets i compositors del moment.
 
== Història<ref>{{Ref-web|títol=Sobre la RMC|url=http://www.revistamusical.cat/sobrelarmc/|consulta=2020-01-25|llengua=ca}}</ref>==
== Història{{Citació necessària}}==
 
=== Origen i fundació ===
Línia 38:
Després d’una pausa de 45 anys, la revista va reprendre les seves publicacions gràcies a l’impuls del Consorci del Palau de la Música Catalana. Així doncs, el 1984 s’inicia el que es coneix com la segona etapa de la publicació.
 
== Redacció<ref>{{Ref-web|títol=Lluís Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels|url=https://www.cedoc.cat/ca/lluis-millet-i-pages-una-vida-i-els-seus-anhels_1129|consulta=2020-01-25|llengua=ca|nom=image/svg+xmlPalau de la Música CatalanaC/ Palau de la|cognom=Música|cognom2=4-608003BarcelonaBarcelonaEspanya93 295 72 00}}</ref>==
== Redacció{{Citació necessària}}==
 
=== Directors ===
Línia 80:
Al llarg de la segona etapa, la revista ha comptat amb firmes tan importants com [[Jaume Ayats i Abeyà|Jaume Aiats]], [[Francesc Bonastre i Bertran|Francesc Bonastre]], [[Benet Casablancas i Domingo|Benet Casablancas]], [[Salvador Cardús i Ros|Salvador Cardús]], Josep Casanovas, [[Jordi Cervelló i Garriga|Jordi Cervelló]], [[Narcís Comadira i Moragriega|Narcís Comadira]], [[Jaume Comellas i Colldeforns|Jaume Comellas]], [[Miquel Desclot]], [[Romà Escalas i Llimona|Romà Escalas]], [[Francesc Fontbona de Vallescar|Francesc Fontbona]], [[Gerhard Grenzing]], [[Joaquim Homs i Oller|Joaquim Homs]], [[Oriol Martorell i Codina|Oriol Martorell]], [[Ernest Lluch i Martín|Ernest Lluch]], [[Jordi Maluquer i Bonet|Jordi Maluquer]], [[Miquel Pujadó i García|Miquel Pujadó]], [[Antoni Ros-Marbà|Antoni Ros Marbà]] i [[Francesc Taverna i Bech|Francesc Taverna-Bech]], entre d'altres.
 
== Seccions <ref>{{Ref-web|títol=Revista Musical Catalana Número 371|url=https://www.iquiosc.cat/revista-musical-catalana/|consulta=2020-01-25|llengua=en}}</ref>==
== Seccions {{CN}}==
La ''Revista Musical Catalana'' compta actualment amb els següents seccions per tal de complir el seu múltiple objectiu divulgatiu, reflexiu i de gaudi de la música:
 
Línia 91:
*Accents (crítica de publicacions i edicions discogràfiques).
 
== Portada significativa <ref>{{Ref-publicació|article=Revista musical catalana : butlletí mensual del Orfeó Català|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2159|publicació=Revista musical catalana : butlletí mensual del Orfeó Català|data=1904-1990}}</ref>==
== Portada significativa {{CN}}==
Aquesta és la portada del primer número de la ''Revista Musical Catalana'', publicada el gener de 1904.
 
El primer exemplar va iniciar una sèrie d’articles de Felip Pedrell, “''Músics vells de la Terra”'', en què s’oferien estudis musicològics sobre Pere Alberch Vila, Joan Brudieu, els Fletxa, Joan Pau Pujol, Nicasi Zorita, Joan Cabanilles, Francesc Valls, Antoni Soler, Pere Rabassa o Domènech Terradellas.
 
== Edició Digital <ref>{{CNRef-web|títol=Inici|url=http://www.revistamusical.cat/|consulta=2020-01-25|llengua=ca}}</ref>==
El setembre de 2011, la revista va emprendre una nova etapa responent a l’anhel de renovació d’una publicació històrica que volia seguir sent un referent en l’àmbit de la cultura catalana. Aquest any, va renovar la seva imatge gràfica amb un nou disseny i es va integrar en les noves tecnologies (''Facebook'' i ''Twitter'') amb la seva publicació en doble format: paper i digital (format apte per tablets i iPad). D’altra banda, va posar en marxa una pàgina web en la qual es publiquen notícies, crítiques de concerts i seccions noves, complementàries a la publicació en paper. Així mateix, a partir del 2019, la revista també es pot trobar al Palau Digital, el nou espai divulgatiu del Palau de la Música, amb el qual es creen sinergies de continguts i difusió. '' ''D’aquesta manera, la Revista Musical Catalana ofereix al lector un seguiment constant de la realitat musical catalana.