|
En els anys 1970 i fins a la meitat dels anys 1990, va ser un destinació turística molt important per al turisme centreeuropeu (alemany, holandès, danès, anglès, francès), i així va ser coneguda popularment com a Calella dels Alemanys, ja que se n’arribà a triplicar la seva població en la temporada alta de turisme (que coincideix amb final de la primavera, l’estiu i el principi de tardor). Actualment s'ha ampliat la varietat turística, arribant a rebre visitants de pràcticament tots els països d'Europa.
== PatrimoniLlocs d'interès històric i patrimonial ==
'''Església Parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau''' L’any 1525 Calella obtingué del papa Climent VII la butlla que li atorgava el dret a constituir-se en parròquia independent. La construcció del nou temple fou encomanada al mestre d’obres barceloní Pere Suarís el 1539. Posteriorment l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu, però la seva mort prematura va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada. Finalment, s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. La nova església va ser consagrada el 1564.
{{AP|llista de monuments de Calella}}
[[Fitxer:Museu Arxiu de Calella.JPG|miniatura|[[Museu Arxiu de Calella]]]] ▼Malgrat l'espectacular transformació del municipi a partir dels anys seixanta, Calella conserva, en bona part, l'estructura urbana del seu nucli original i el traçat quadriculat del seu primer eixample.
La portada, d’estil barroc, obra de Jean de Tours, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, d’estil plateresc, amb els caps dels dotze apòstols. A la fornícula hi ha Sant Nicolau de Bari, sota l’advocació del qual junt amb la de Santa Maria va ser consagrada la parròquia.
Del poblament del terme anterior al naixement del nucli urbà en resta ben poca cosa. Només '''Can Salvador de la Plaça''' testimonia la importància de l'agricultura en l'economia del municipi durant molts segles. Actualment, aquest edifici acull la Biblioteca municipal.
{{Commonss-inline-s|{{Commonscat-link|Can Salvador de la Plaça}}}}.
'''Capella de Sant Quirze i Santa Julita''' A finals del segle XIV Calella tenia una capella dedicada a Sant Elm, prop de la platja, que va ser habilitada com a parròquia el 1528, mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau. El mes de març de 1820, els patrons de Calella, Sant Quirze i Santa Julita, són acollits a la capella de Sant Elm degut a l’esfondrament de l’ermita situada a la riera de Capaspre, canviant-ne l’advocació.
La part més interessant de la ciutat és l'entorn de la '''plaça de la Vila''', on a partir del segle XIV se celebrava el mercat que originà el posterior creixement urbà. Val la pena destacar els diversos casals gòtics, que conserven en gran part la seva estructura original i els elements decoratius del segle XVI.
{{Commonss-inline-s|la {{Commonscat-link|Plaça de l'Ajuntament (Calella)|plaça}}}}.
'''Can Galceran (can Giol)''' Iniciada la seva construcció el 1430, fou engrandida en dates posteriors mitjançant diferents compres de terrenys, podent considerar-se la totalitat com a una obra dels segles XV i XVI. Fou la casa pairal de les nissagues dels Monet Ballester (segle XV) i després Galceran (segle XVII). Els elements a destacar són la portalada de punt rodó, els finestrals renaixentistes, l’escut parlant (un galceran, arbust) i el matacà sobre la porta principal. L’esgrafiat clàssic imitant carreus es troba molt deteriorat.
Altres edificis representatius d'aquesta zona són: la capella de Sant Quirze i Santa Julita, del segle XVI; l'església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau; i el Museu-Arxiu de Calella.
'''Can Salvador de Plaça''' Esplèndid casal amb teulada a 4 vessants, aixecat al segle XIV. Aquesta casa pot ser considerada com una de les primeres que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal. Els seus elements més destacats són el seu portal renaixentista, la decoració dels finestrals i el matacà defensiu sobre l’angle del carrer Bartrina, el carrer que donava a mar. Actualment és la seu de la Biblioteca municipal.
La Capella de Sant Quirze i Santa Julita —inicialment dedicada al patró dels mariners (Sant Elm)— va ser habilitada com a parròquia el 1528, any de l'emancipació eclesiàstica de Pineda, fins que es va finalitzar la construcció de l'església de Santa Maria i Sant Nicolau. La capella, a més, va tenir altres usos, com a escola i lloc de reunió del comú, quan encara no hi havia la casa de la Vila.
Antigament, presidia l'altar major un retaule gòtic del segle XV que el 1936, als inicis de la guerra civil, fou destruït.
L'edifici, d'una sola nau amb una capella lateral al costat de la sagristia, va ser restaurat el 1702.
{{Commonss-inline-s|la {{Commonscat-link|Capella de Sant Quirze i Santa Julita de Calella|capella}}}}.
'''Can Bartrina''' Casa pairal dels Coma de Capaspre, amb escut sobre la porta, i també dels Bataller i després dels Prim, notaris barcelonins. Els seus elements singulars són la portalada, els finestrals, els seus esgrafiats clàssics i la torre defensiva per a protegir la façana,amb cantoneres de pedra i coronada amb un matacà del qual només en resten les mènsules que el sostenien. El conjunt, junt amb la torre de defensa, va quedar completat al segle XVI.
[[Església de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella|Església de Santa Maria i Sant Nicolau]]: Dedicada a l'Assumpció i a Sant Nicolau de Bari. D'estil neoclàssic, va ser construïda el 1747 i ampliada el 1785. Conserva a la portalada els magnífics relleus de [[Jean de Tours]].
'''Can Basart''' Antigament havia estat la casa de la família Pla, que va enllaçar amb la família Basart a principis del segle XVIII. La casa és d’estil barroc i part de la façana conserva els esgrafiats amb motius geomètrics.
[[Museu Arxiu Municipal de Calella Josep Maria Codina i Bagué|Museu-Arxiu de Calella]] Josep Ma. Codina i Bagué: Instal·lat en un casal del {{segle|XVII}} connectat per un gran pati amb l'arxiu, que es troba en un edifici de nova planta que dóna al carrer de Bartrina, mostra la tradició i l'obra de diversos artistes locals. L'origen data del 1959, tot i que no s'obrí al públic fins al 1979.
[[Fitxer:Familia MartorellCuní de Calella 01.jpg|alt=Família de Josep Martorell Cuní, empresari colonial i prohom de Calella, la seva esposa i els seus fills, en una fotografia tradicional de l'època|miniatura|Josep Martorell Cuní, empresari colonial i prohom de Calella, la seva esposa i els seus fills, en una fotografia tradicional de l'època (conservada al Museu de Calella)]]
Té un interès especial el fons documental conservat a l'Arxiu Històric, nodrit amb l'aportació de diverses famílies calellenques com ara els Martorell o els Rabassa, amb fotografies, pergamins i cèdules que es remunten al segle XI i que permeten resseguir la història de la ciutat des dels seus orígens.
(Fonts: Ruta Renaixentista / “Compilació Històrica de Calella”, de Domènec Mir. Ed. Cedro, 1982)
L'exposició permanent tracta sobre la història de Calella i del Maresme. Ofereix una gran diversitat d'objectes patrimonials: minerals, fòssils, materials arqueològics, rajoles, ceràmica popular, maquinària tèxtil, mostraris de gèneres de punt, eines d'oficis tradicionals, documents, vestits, robes, brodats... També hi ha la [[pinacoteca]] dedicada a [[Lluís Gallart i Garcia]],<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 44 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> l'antiga farmàcia Barri de començament del {{segle|XX}} i la reproducció d'una cuina antiga.
'''Far''' És un dels símbols més característics de la ciutat. Està situat al cim del Capaspre, al mateix lloc on s’havia alçat una antiga torre medieval. Fou inaugurat l’any 1859, amb una llanterna de llum d’oli d’oliva. El far albergava la vivenda del faroner en planta baixa, i tant la llanterna com l’edifici ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Des del 2011 alberga el Centre d’Interpretació del Far de Calella, on s’expliquen les relacions de comunicació del far envers el seu entorn.
En les primeres dècades del {{segle|XX}} destaquen les obres de [[Jeroni Martorell i Terrats|Jeroni Martorell]], arquitecte municipal de la ciutat, de saga calellenca, qui construí diversos edificis municipals com ara l'antiga biblioteca (Biblioteca [[Tomàs Costa i Fornaguera|Costa i Fornaguera]]), el mercat municipal i l'escorxador. Jeroni Martorell urbanitzà, a més, el passeig Manel Puigvert (''passeig de Mar'') i el Parc Dalmau (''Els Pins''), un espai amb jardins situat a l'altra banda de la carretera N-II.
{{Commonss-inline-s|la {{Commonscat-link|Biblioteca Costa i Fornaguera|biblioteca}}, el {{Commonscat-link|Mercat de Calella|mercat}}, l'{{Commonscat-link|Antic escorxador municipal de Calella|escorxador}} i el {{Commonscat-link|Passeig de Manuel Puigvert|passeig de mar}}}}.
'''Torretes''' A mitjans segle XIX van ser construïdes al cim del Capaspre dues torres, una d’ús civil i l’altre militar, destinades a la transmissió de senyals òptics mitjançant el sistema de telegrafia òptica.
== Altres llocs d'interès ==
[[Fitxer:Catalunya en Miniatura-Far de Calella.JPG|miniatura|Maqueta a [[Catalunya en Miniatura]] del Far de Calella]]
; La Muntanyeta: Pavelló poliesportiu amb pista d'atletisme, dos camps de futbol i una zona on es poden fer salts d'alçada o perxa, o també wrestling.
(Fonts: POUM i “Les Torretes de Calella un estudi”, de Pere F. Porti i Gallart. Ajuntament de Calella, 1984.)
; [[Can Galceran (Calella)|Can Galceran]] o Can Giol (pl. de l'Ajuntament núm. 16): d'aquest edifici situat al costat de l'Ajuntament, cal destacar-ne la façana amb elements gòtics.
; [[Can Bartrina]] (c/Francesc Bartrina núm. 18): és el casal gòtic de la ciutat en millor estat de la ciutat. Cal destacar-ne la seva torre de defensa. En aquest edifici hi va néixer i morir l'advocat Francesc d'Assís Bartrina i Roca (1870-1947), figura clau en la creació de la [[Mancomunitat de Catalunya]].
'''Obres de l’arquitecte [[Jeroni Martorell i Terrats|Jeroni Martorell Terrats:]]'''
; Escola Pia (c. Ànimes / St. Pere):antiga escola [[Lestonnac]], vinculada a la institució religiosa [[Companyia de Maria-Lestonnac|Companyia de Maria]], fundada per santa Joana de Lestonnac el 1608. Al centre de l'edifici hi ha l'església, amb una façana molt austera d'estil neo-medival. Els elements més destacables són els dos claustres.{{Commonss-inline-s|{{Commonscat-link|Convent i escola de la Companyia de Maria (Calella)|Escola Pia}}}}
[[Les Torretes (edificis a Calella)|Les Torretes]]: construïdes el 1849-1850, antigues torres de [[Telegrafia òptica|telègraf manual]] estan situades entre la torre de [[Caldetes]] i les de [[Malgrat de Mar|Malgrat]] i [[Blanes]]. Van deixar de funcionar quan es va implantar la [[telegrafia]] elèctrica. Tot i el seu estat ruïnós, la seva privilegiada ubicació, permet gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat.
'''*Parc Dalmau''' Extensa zona verda situada al centre de la ciutat, projectada a finals dels anys 20 del segle XX a partir de la compra del terreny de la finca de can Pelayo per part de l’Ajuntament, presidit llavors per Jaume Dalmau. És un paratge únic per passejar i gaudir de la natura, amb un itinerari botànic i paratges com la Font dels Lleons o el Pati de l’Ós. Acull anualment l’Aplec de la Sardana i diversos actes culturals i festius. Dins el Parc s’hi construí, l’any 1937, un '''[[Refugi antiaeri del Parc Dalmau|Refugi Antiaeri]]''' per protegir la població dels bombardejos de la Guerra Civil
; El [[Far del Capaspre|far de Calella]]: un dels símbols més característics de la ciutat, està situat al mateix indret on hi havia una torre de guaita medieval i va ser inaugurat el 1859. Situat a l'entrada de la ciutat, és un dels millors miradors del municipi. El 2009 l'ajuntament de la ciutat aprova la reforma de l'equipament per a fer-hi una aula-museu.
'''*Passeig de Manuel Puigvert''' Paral·lel a la platja s’estén aquest passeig arbrat amb plataners centenaris, que ha esdevingut una de les icones de la ciutat. L’alcalde Manuel Puigvert (1843-1913) va embellir aquest entorn transformant-lo en un lloc d'oci i relació social, un espai ideal per gaudir de l'ombra i la brisa marina de les caluroses tardes d'estiu. Jeroni Martorell feu construir una magnífica balustrada ornamentada amb fanals, copes i escalinates. Al Passeig s’hi desenvolupen, entre moltes altres activitats, la '''Fira de Calella i l’Alt Maresme''' o la prova esportiva '''[[Ironman (triatló)|Ironman]]'''.
La Platja de Calella i el Carrer Església (com a carrer major i centre comercial) constitueixen els punts de major atracció turística.
'''*Mercat municipal''' Edifici d’estil noucentista construït l’any 1927 a l’antiga plaça de l’Hostal (o del Rei). Consta d’una sola nau de 15x24 metres, i una porxada a la façana principal del carrer Sant Joan. Al seu costat hi ha una torre d’aigües semblant a la de l’escorxador. El mercat disposava d’un annex de porxos coberts a l’altra banda de la carretera, del mateix estil, ja desapareguts.
Les places de l'Església, de Catalunya i la del Bunyol.
'''*Antiga biblioteca Costa i Fornaguera''' L’edifici, que segueix l’estil noucentista del mercat i l’escorxador, fou projectat com a grup escolar i s’inaugurà l’any 1923, sota l’alcaldia de Narcís Baronet. Més tard, l’any 1931, s’instal·là la biblioteca popular a la primera planta. La planta baixa es divideix en dues ales a l’entorn d’un pati central, mentre que l’entrada principal de la façana consta d’un porxo amb columnes clàssiques que suporten arcs de mig punt. Actualment és la seu de la llar d’infants municipal El Carrilet.
El 2016 es va inaugurar el [[Museu del Turisme]].
'''*Antic escorxador municipal''' Construcció noucentista, coetània del mercat i la biblioteca, inaugurada l’any 1927. Originalment presentava unes construccions annexes per als corrals, cambres frigorífiques o la casa del vigilant. Al seu costat també s’hi construí una torre d’aigües.
(Fonts: POUM i “Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella”. Ajuntament de Calella. 2004.)
▲[[Fitxer:Museu Arxiu de Calella.JPG|miniatura|[[Museu Arxiu de Calella]]]]
== Cultura{{Citació necessària}} ==
'''Tradició oral – La història de “La Llopa”'''
La figura de la Llopa de Calella prové d’una llegenda local de la primera meitat del {{segle|XX}} que satiritza els habitants de la nostra ciutat. Aquesta història, que és verídica, comença amb una troballa de Francesc Coll (més conegut per en Quico de ca l’Urrel·li), que era el rabasser de les terres d’en Francesc d’Assís Bartrina i Roca, un polític influent a Madrid i ajudant d’Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya.Un dia, en Quico explicà exaltat a la gent de la taverna, que havia vist un llop en baixar pel torrent de Can Comas. Al cap d’uns dies, féu saber a l’alcalde, que havia vist dos llops més. Alarmats pel cas, es convocà una reunió de pagesos a l’Ajuntament i es decidí fer una expedició per foragitar les bèsties. Pagesos, voluntaris i uns quants sometents, van anar al lloc on hi havia hagut les aparicions i veieren que, enmig d’un camp de patates, hi havia les dues bèsties prenent el sol. Tot seguit, dispararen contra elles, de tal manera que una va morir i l’altra va poder escapar. El pobre animal mort fou exposat a la porxada de l’horta de l’alcalde per tal que tot el poble el pogués anar a veure. Mentre el lloc s’omplia de la xerrameca dels habitants de Calella, que hi deien tots la seva, una senyora que vivia a una finca situada entre Sant Pol de Mar i Calella, estava desesperada perquè havia perdut un dels seus gossos llop que li guardaven la propietat. Com cada dia, havien marxat de la casa atrets per la flaire de l’escorxador per atipar-se de les deixalles i fer la digestió al sol, però aquell cop només havia tornat el gos, que estava molt intranquil. Al cap d’una estona, arribà el masover de la finca explicant que a Calella havien mort un llop. La pobra dona va córrer a casa de l’alcalde i, davant de la comprovació de la seva temença, explicà a tot els calellencs el seu error. Havien mort la seva gossa Lea. Des d’aleshores, cada cop que es parla dels calellencs als pobles dels voltants, els ciutadans exclamen “Calella, la Llopa!”.
La figura de la Llopa de Calella prové d’un fet ocorregut a l’entorn de 1920: en Quico de ca l’Urreli, rabasser de les terres d’en Francesc d’Assís Bartrina, explicà a la gent de la taverna de can Banús que havia vist un llop en baixar pel torrent de Can Comas. Al cap d’uns dies, féu saber a l’alcalde Casillanis que havia vist dos llops més. Alarmats, pagesos, voluntaris i uns quants sometents sortiren a cercar-los, matant un dels dos animals i l’exposaren a la porxada de l’horta de l’alcalde per tal que tot el poble el veiés.
Però la realitat era que aquella parella d’animals eren uns gossos llop d’una finca situada entre Sant Pol de Mar i Calella, que cada dia passejaven fins a l’escorxador per atipar-se de les deixalles. Des de llavors, els ciutadans dels pobles dels voltants, en referir-se als calellencs, exclamen en to burleta “Calella, la Llopa!”.
(Font: "Anècdotes, Fets i Personatges de la Calella antiga". Calella, 1978)
=== Principals esdeveniments culturals{{Citació necessària}} ===
=== Entitats i associacions{{CC}} ===
Calella compta amb un gran teixit associatiu amb una intensa activitat associativa [http://www.calella.cat/la-ciutat/entitats]
== Audiovisuals{{CC}} ==
| 