Óssos: diferència entre les revisions

| peu = [[OsÓs bru]]

Els '''ossosóssos''',<ref>{{DIEC|os}}</ref><ref>{{DNV|os}}</ref> '''onsos'''<ref name="DIEC">{{DIEC|onso}}</ref><ref>{{DNV|onso}}</ref> o '''orsos'''<ref name=":0"/> (Ursidae) són [[mamífers]] de l'ordre dels [[Carnivora|carnívors]]. Són [[omnívor]]s, si bé l'[[ós polar|os polar]], a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, té una [[dieta]] quasi exclusiva de [[carn]], i el 99% de la dieta de l'[[ós panda|os panda]] consisteix en [[bambú]]. Amb els seus pesants cossos i les seves poderoses mandíbules, els ossosóssos són dels majors [[Carnivora|carnívors]] que viuen a la [[Terra]]. Un mascle d'osós polar pot pesar més de 600 kg i assolir una talla d'1,60 m d'alçada quan està a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesant, recolzant tota la planta dels [[peu|peus]]. Posseeixen [[Pavelló auricular|orelles]] curtes i [[Cua (anatomia)|cua]] rudimentària. Tenen una dieta variada i, tot i la seua temible dentadura, molts d'ells mengen [[fruit]]s, [[Arrel (botànica)|arrels]] i [[insectes]], a més de carn. Contràriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes són o no óssos, encara que els últims exàmens genètics suggereixen que els [[panda gegant|grans pandes]] sí que ho són. Un ''ossard'' és un osós gran, adult, i un ''ossall'' o ''ossellet'' és l'osós jove, petit.
El crit que fa l'osós es diu «esbramec».

La paraula osós ve del llatí ''ursus'', amb el mateix significat. En català n'hi ha altres variants, actualment d'usos més restringits, com onso<ref name="DIEC"/> o orso.<ref name=":0">{{DNV|orso}}</ref> «Fer l'orso» significa «estar ociós».

La reforma ortogràfica promoguda per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] l'any 2016, seguida posteriorment per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], proposa eliminar l'[[accent diacrític]] de ''ós'' que el diferencia de ''[[os]]'' (part anatòmica dels animals vertebrats). Tanmateix, aquest canvi no ha estat acceptat unànimement per l'ambigüitat que provoca, per exemple en títols de premsa, i per això el diari ''[[La Vanguardia]]'' ha decidit «indultar» l'accent d'"de ''ós"''.<ref>{{ref-notícia |cognom=Camps |nom=Magí |títol=Ossos que parlen |publicació=La Vanguardia |url=https://www.lavanguardia.com/vida/20170410/421589892547/ossos-que-parlen.html |consulta=11 gener 2019 |data=10 abril 2017}}</ref>

L'osós és un [[mamífer]] pertanyent a la família [[Ursidae]] que juntament amb els [[cànid]]s (ex. [[guineu]]s, [[llop]]s, [[gossos]]), els [[fèlid]]s (p. ex. [[puma]], [[jaguar]], [[gats]]), els [[mustèlid]]s i els [[prociònid]]s entre d'altres, s'agrupen en l'ordre dels [[Carnívor]]s.

Els ossosóssos actuals mesuren entre 1 i 2,8 [[metre|m]] de longitud total i tenen una massa d'entre 27 i 780 kg (hi ha registres de mascles d'[[ós polar|os polar]] al voltant d'una tona). El mascle sol ser un 20% més gran que la femella. El pelatge és llarg i espès, i generalment d'un sol color, sovint marró, negre o blanc. Com a excepcions l'[[ós d'antifaç|os d'antifaç]] té un parell de cercles de pèl blanc envoltant els ulls i l'[[ós panda|os panda]] té un patró de coloració blanc i negre ben definit.

Quant a la dentadura, les incisives no es troben especialitzades, les caninss són allargades, les primeres tres premolars es troben reduïdes o absents i les molars tenen una corona ampla i baixa especialment apta per a una alimentació omnívora. Justament, els úrsids actuals són omnívors: s'alimenten de petits vertebrats, [[invertebrat]]s, ous, fruits i altres vegetals. No obstant això, hi ha dues espècies d'alimentació molt especialitzada: ''Melursus ursinus'' (osós mandrós de l'Índia) que consumeix gairebé exclusivament [[formiga|formigues]] i [[tèrmit]]s i ''Ursus maritimus'' ([[ós polar|os polar]]) és l'única espècie estrictament carnívora, que s'alimenta bàsicament de [[foca|foques]].

Els úrsids es distribueixen per [[Euràsia]] i [[Nord-amèrica]], a les [[serralada de l'Atles | muntanyes Atles]] del nord d'Àfrica i en els [[Andes]] de [[Sud-amèrica]], ocupant un rang d'hàbitats que abarca des dels gels àrtics fins a les selves tropicals. Inclouen tres gèneres actuals i vuit espècies que segons Hall (1981), es poden ubicar en tres subfamílies actuals: la dels [[Tremarctinae]], amb el gènere ''Tremarctos'' (osós d'antifaç), la dels [[Ursinae]], amb ''Ursus'' (osós negre, grizzly, polar, malai, mandrós, marró, etc.) i la dels [[Ailuropodinae]] amb ''[[Ailuropoda]]'' (osós panda).

Els Ursidae són menys diversos (quant a nombre d'espècies) en el present que en el passat. Això és especialment cert per als tremarctins, ja que deu espècies van viure entre el [[Miocè]] tardà i el [[Plistocè]] tardà a Amèrica i en l'actualitat només una, l'[[ós d'antifaç|os d'antifaç]].

Els óssos moderns inclouen vuit espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'[[ós panda|os panda]]), Tremarctinae (monotípica amb l'[[ós d'antifaç|os d'antifaç]]), i Ursinae (que conté sis espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).

== L'osós en la cultura ==

L'osós era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del [[bosc]]. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva directament de l'ós.