Viquipèdia

Oda a la Pàtria: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de Adebalma8. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Aprotar referències als canvis realitzats
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}'''''La pàtria. Trobes''''' és un poemaexercici culted'estil del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el [[1832]] per [[Bonaventura Carles Aribau]] a [[Madrid]] per felicitar el banquer [[Gaspar Remisa]] el dia del seu sant. El poema ha estat popularment conegut com a '''«Oda a la Pàtria»'''.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Domingo|nom=Josep Maria|article=Renaixença: el mot i la idea|publicació=Anuari Verdaguer, 17|url=https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/4482142/mod_resource/content/1/Domingo%2C%20Renaixença%2C%202009.pdf|data=2009|pàgines=20}}</ref>▼
{{Infotaula de llibre}}
[[Fitxer:Elne Gedenktafel 1883Elne_Gedenktafel_1883.jpg|miniatura|Placa commemorativa de la Oda a la Pàtria a Elna]]▼
▲'''''La pàtria''''' és un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el [[1832]] per [[Bonaventura Carles Aribau]] a [[Madrid]] per felicitar el banquer [[Gaspar Remisa]] el dia del seu sant. El poema ha estat popularment conegut com a '''«Oda a la Pàtria»'''.
És un cant d'enyorança de [[Catalunya]] i d'exaltació de la [[llengua catalana]]. La seva publicació, l'any [[1833]], en el diari ''[[El Vapor]]'' propietat del seu amic, l'editor i hel·lenista [[Antoni Bergnes de las Casas]], es considera elun puntexercici d'iniciestil del romanticisme català, tot i que autors de la [[Renaixença catalana]] icom una[[Jacint deVerdaguer lesi primeresSantaló|Verdaguer]], obres[[Àngel delGuimerà seglei XIXJorge|Guimerà]], escrita[[Narcís enOller catalài senseMoragas|Oller]], [[castellanismes]]Marià Aguiló i [[vulgarismesFuster|Marià Aguiló]].{{sfn|Casasús|1996|p=22}}, Tanmateixetc, algunsl'enaltiren, estudiososcar afirmenfins quealeshores lahavia Renaixençaestat literàriaoblidat,<ref ja estava iniciada.{{sfn|Casasús|1996|pname=21}}":0" En/> aquesti sentit,una [[Josepde Mariales Miquelprimeres iobres Vergés]]del asseguràsegle queXIX l'odaescrita vaen sercatalà «una composiciósense d'ascens[[castellanismes]] i no d'impuls»[[vulgarismes]].{{sfn|Casasús|1996|p=2122}} El poema tornà a ser reproduït el 1836 a ''[[Diccionari d'escriptors catalans|Memorias para un Diccionario crítico de los escritores catalanes]]'' de [[Fèlix Torres Amat]], que li donà més difusió.<ref name="JMPJMP2">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, {{ISBN|84-8332-596-9}}</ref>▼
▲[[Fitxer:Elne Gedenktafel 1883.jpg|miniatura|Placa commemorativa de la Oda a la Pàtria a Elna]]
▲És un cant d'enyorança de [[Catalunya]] i d'exaltació de la [[llengua catalana]]. La seva publicació, l'any [[1833]], en el diari ''[[El Vapor]]'' propietat del seu amic, l'editor i hel·lenista [[Antoni Bergnes de las Casas]], es considera el punt d'inici de la [[Renaixença catalana]] i una de les primeres obres del segle XIX escrita en català sense [[castellanismes]] i [[vulgarismes]].{{sfn|Casasús|1996|p=22}} Tanmateix, alguns estudiosos afirmen que la Renaixença literària ja estava iniciada.{{sfn|Casasús|1996|p=21}} En aquest sentit, [[Josep Maria Miquel i Vergés]] assegurà que l'oda va ser «una composició d'ascens i no d'impuls».{{sfn|Casasús|1996|p=21}} El poema tornà a ser reproduït el 1836 a ''[[Diccionari d'escriptors catalans|Memorias para un Diccionario crítico de los escritores catalanes]]'' de [[Fèlix Torres Amat]], que li donà més difusió.<ref name="JMP">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, {{ISBN|84-8332-596-9}}</ref>
 
== Motivació ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Oda_a_la_Pàtria»