Església Major (Santa Coloma de Gramenet): diferència entre les revisions

Aquest temple té forma de creu llatina i consta d'una [[nau central]], amb una longitud de 40m, una amplada de 10,80m i una alçada de 19,60m sota entrebigat. La nau té un sobre ample de 3,75m per cada costat, on s'ubiquen les capelles<ref>.{{Ref-llibresfn|cognom=Clavell|nom=Magda|títol=100 anys de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet|data=2015|editorial=Parròquia de Santa Coloma|lloc=Santa Coloma de Gramenet|pàginespp=49|isbn=9788498058444}}</ref>.

La [[portalada]] d'accés ve definida per un gran [[arc apuntat]] decorat amb [[arquivoltes]] concèntriques i amb un relleu en el [[Timpà (arquitectura)|timpà]]. Damunt seu hi ha una altra gran obertura ogival, que constitueix el finestral que dóna llum al cor del primer pis. A partir del sostre del primer pis, la façana es perllonga en vertical, configurant la torre campanar, que ascendeix primer amb planta quadrada i continua després en un prisma de planta octogonal que allotja el [[campanar]]. A cadascuna de les cares del prisma hi ha una campana. La tore està coronada amb un [[pinacle]] cònic i una creu metàl·lica al capdamunt. A la façana frontal, els murs de l'església estan constituïts de blocs de pedra regularitzada, alternada amb carreus. A les façanes laterals, els murs son de pedra heterogènia sense treballar, i els alçats dels cossos més baixos queden rematats amb pedra tallada o ràfecs volants de teula<ref>.{{sfn|Clavell, Magda (|2015) : |pp=58-59</ref>.}}

La [[Coberta (arquitectura)|coberta]] reprodueix l'estructura compositiva del [[temple]]. Sobre el [[vestíbul]] d'accés, els diferents volums es cobreixen amb terrasses intermèdies, coronades amb un pinacle cònic revestit de negre. Sota els plans de la coberta inclinada, entre el parament exterior i la volta del sostre de la nau, existeix una cambra d'aire. El sobreample de la nua, on se situen les capelles laterals, queda cobert mitjançant terrats plans a una altura menor. Damunt del nivell del sterrats laterals apareixen els finestrals, integrats e el tancament de la nau, amb vidres colorits que filtren la llum natural.<ref>{{sfn|Clavell, Magda (|2015) : |pp=57</ref>.}}

Amb la inauguració d'aquest temple l'any 1915, s'hi traslladaren les campanes que hi havia a l'església vella, anomenades "Coloma" i "Maria"<ref>.{{Ref-llibresfn|cognom=Pairó|nom=Joan|títol=Festes i tradicionsBallestero|data=1988|editorial=Kapel|lloc=Barcelona|pàginespp=145|isbn=8485952695}}</ref>. Els seus dos sons es combinaven per formar els repics que acompanyaven les rutines quotidianes i es esdeveniments litúrgics. Ambudes campanes van desaprèixer a l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Passat el conflicte bèl·lic, s'hi va posar una campana provisional, procedent de de la fàbrica tèxtil de [[Can Baró (masia de Barcelona)|Can Baró]]. El 1943, la família Ribera Vallé, de la [[Torre Pallaresa]], va sufragar una nova campana, batejada amb el nom de "Mari Àngela". L'any 1958 s'endegà una col·lecta per costejar dues noves campanes: la "Coloma" i la "Montserrat", adquiridies per subscripció popular i ubicades a les obertures laterals. El 13 de novembre de 1999 es va penjar la darrera campana, de nom "Maria2, a la cara posterior del campanar<ref>.{{sfn|Clavell, Magda (|2015) : |pp=70-74</ref>.}} Aquell mateix any es van restaurar les altres campanes, gràcies als donatius de la campanya "recuperem el so de les nostres campanes". Les campanes d'aquesta església son de grans dimensions, estan fetes en bronze i estan programades per emetre diferents tocs.

La [[façana]] enllaça amb la tanca perimetral que circumda tot el recinte. Consisteix en un mur fet de pedra amorterada en peces irregulars, però força ordenades, i està coronat amb uns [[Merlet|merlets]], que remarquen l'estil [[neogòtic]] del conjunt. El traçat del mur adopta trams rectes i corbats que ressegueixen tot el límit de la finca, envoltant el jardí i l'edifici rectoral<ref>.{{sfn|Clavell, Magda (|2015)|pp=63}} : 63</ref>.

El conjunt monumental es complementa amb el jardí posterior, que envolta el temple i que connecta amb la casa rectoral, un edifici adjacent amb planta semisoterrani i tres plantes pis, construït simultàniament amb l'església i destinat a ser lloc de residència del [[Rector (eclesiàstic)|rector]] i espai de treball parroquial<ref>.{{sfn|Clavell, Magda (|2015) : |pp=30.</ref>.}}

Ubicat al centre del presbiteri, l'altar major estava presidit per un gran retaule amb imatges de santa Madrona, santa Angès, santa Eulàlia i santa Bàrbara, ubicades al voltant de la imatge de santa Coloma, ubicada a la fornícula central de la peça, feta amb alabastre policromat i restaurada l'any 1999<ref>.{{sfn|Clavell, Magda (|2015) : |pp=99</ref>.}} Tot el conjunt artístic de l'altar major desaparegué arran de l'incendi que va patir el temple l'any 1936. L'any 1970 es va procedir a repintar tot el presbiteri, es va eliminar el revestiment del fons i es va situar la imatge restaurada de santa Coloma en el lateral dret, entre d'altres reformes. L'any 1990, en el marc del 75è aniversari, s'hi instal·laren els vitralls centrals<ref>.{{sfn|Clavell, Magda (|2015) : |pp=76-77</ref>.}}