|
El 24 de gener de 1866 va morir Domènec Batlló i Barrera deixant com a hereus als seus tres fills: Rufí, Romà i Domènec Batlló i Sunyol. Es decideix liquidar la societat i la part corresponent als hereus de Domènec i crear una de nova amb la mateixa denominació, «Batlló Germans», el 20 abril del 1866 amb un capital de 10.506.565 [[ral]]s i 25 cèntims, aportats per Feliu i Joan Batlló i Barrera.{{sfn|Portavella|2000|p=25-26}}
== Can Batlló a l'Eixample ==
{{article principal|Can Batlló (carrer Urgell)|}}
[[Fitxer:Can_Batllo-1875.Llumanera_Nova_York.JPG|miniatura|Il·lustració de la fàbrica dels Batlló apareguda a "[[La Llumanera de Nova York]]" el 1875]]
Un cop constituïda la societat varen decidir construir una gran fàbrica on agrupar la producció dispersa que tenien fins a aquell moment. La fàbrica arrendada a Francesc Quer el 25 de novembre del 1858 a Cornellà ho era per deu anys i vencia el 1868. Potser aquest fet els va acabar d'animar al procés d'integració.{{sfn|Tatjer|2004|p=249}}
Entre 1867 i 1872 varen realitzar sis compres de terrenys a diferents propietaris de finques rústiques en un indret conegut com "l'Olivera Rodona" i posteriorment "Pla de Valldonzella". El 13 d'abril de 1867 a Claudi Negrevernis i Oller; una segona, el 13 de maig de 1867 (5 [[mujades]], 14 [[mundina|mundines]] equivalents a 28.939 m²) a Antoni Cortada i Juncà; i la tercera el 21 de juny del 1867 (1 mujada 6 mundines equivalents a 6.899 m²) a Beneta Santomà i Estadella; posteriorment adquiriren altres tres propietats més.{{sfn|Tatjer|2004|p=249}}
El terreny adquirit equivalia a quatre illes de l'[[Pla Cerdà|eixample Cerdà]] i s'ubicava al terme municipal de [[Barri de les Corts|Les Corts]], que no es va integrar a Barcelona fins al 1897.
El 1868 s'inicià la construcció de la fàbrica que es va inaugurar el 1870, moment en què tanquen la resta de fàbriques que tenien a Monistrol, Sitges i Tarragona. La fàbrica va néixer amb la voluntat de competir amb l'[[Espanya Industrial]] de la [[Josep Antoni Muntadas i Campeny|família Muntadas]] i comptava amb 60.000 pues de filar, 1.500 telers en tissatge i entre 2.000 i 2.500 obrers.{{sfn|Cabana |1992|p=194}}
La fàbrica va ser dissenyada per l'enginyer [[Alejandro Mary]] i va comptar amb la col·laboració de l'arquitecte [[Rafael Guastavino]] qui, probablement, va dirigir la part arquitectònica. Aquest és un punt no confirmat, ja que no figura en el projecte i el mateix arquitecte va escriure al director del [[Diari de Barcelona]] que "el director del projecte de fàbrica és l'enginyer Mary, [ ] i que la part merament arquitectònica correspon a qui no li agrada que es publiqui el seu nom". Tot i aquesta mena de misteri, és unànime entre els experts l'atribució de les solucions arquitectòniques a Guastavino.{{sfn|Graus|2009|p=1}}
Tot i la capacitat de crear llocs de treball en una Barcelona en expansió, era un moment de forta inestabilitat social i, probablement, les condicions laborals de Can Batlló no serien les millors. A més, el sector estava en crisi d'ençà que el 1868 es varen tallar les importacions de cotó dels Estats Units pel bloqueig dels ports del sud durant la [[guerra Civil dels Estats Units|guerra civil]].
Can Batlló va estar tancat uns dies el 1871 ''"per provocacions"''; el 1873 es produeixen acomiadaments i es produeixen manifestacions fortament reprimides per la policia.{{sfn|Cabana |1992|p=195-196}} Els conflictes més forts d'aquesta època varen ser l'agost de 1874 quan varen suspendre el torn de nit aturant 600 telers i els treballadors varen exigir repartir-se fraternalment la feina sense que s'acomiadés a ningú. Els Batlló no ho varen acceptar i varen denunciar al capità general el risc de disturbis aconseguint que les tropes s'apoderessin militarment de la fàbrica. Aquest fet va provocar una vaga de tres mesos i una amenaça dels Batlló de donar-se de baixa de la contribució industrial.{{sfn|Pagès_Ruiz|2007|p=258-259}} El 1875 són acusats de treballar en condicions insalubres i d'explotació. L'any 1876 s'instal·la l'enllumenat elèctric per part de l'empresa de [[Tomàs Josep Dalmau i Garcia]] tant a la fàbrica com a les oficines del carrer Barbarà.
En el vessant comercial varen ser presents a l'exposició de Catalunya el 1871, a Viena el 1873 on varen obtenir la medalla del Progrés i el 1875 estan presents a l'exposició de [[Filadèlfia]].{{sfn|Cabana |1992|p=195-196}}
L'any 1876 es produí l'escissió de la societat; Feliu pensava jubilar-se i traspassar el negoci als seus fills i Joan volia iniciar un nou negoci allunyat dels conflictes de la fàbrica del carrer Urgell.{{sfn|Cabana |1992|p=197}}
La nova etapa de la fàbrica amb Feliu i els seus fills al front comença amb una medalla d'argent a l'[[Exposició Universal de París de 1878]], però la medalla d'or va ser per a un competidor directe: l'[[Espanya Industrial]]. Aquell mateix any mor Feliu Batlló i Barrera i els seus fills canvien la denominació per la de «Batlló i Batlló», tal com eren els seus dos cognoms.{{sfn|Cabana|1992|p=195-196}}
Arran de la mort de Feliu Batlló es va publicar una síntesi de les característiques tècniques i productives que expliquen la fàbrica:{{sfn|Acadèmia|1878|p=255-238}}
* 60.000 m2, 24.000 de sostre.
* Basses amb capacitat per 25.000 m3 d'aigua
* 53.000 pues
* 1.100.000 kg./any de fil
* 1.265 telers
* 12.480.000 m. de tela
* 500.000 kg. de midó produït
* Tallers, tintoreria, serralleria, fusteria, gasòmetre,...
* Energia a vapor de 617 CV amb 14 motors
* 5.500 tones de carbó consumit /any
* 2.200 empleats
* 2.100.000 pessetes / any de salaris
* 60.000 pts. de contribució ordinària a l'estat
El 1879 tornen els problemes i la baixa demanda els va portar a reduir el treball a quatre dies per setmana i, més tard, a tres per setmana. En plena [[Febre d'Or]] la sensació d'eufòria econòmica no es corresponia amb la situació general del tèxtil. El 12 d'octubre de 1882 varen assassinar a la porta de la fàbrica el director de la secció de filats, l'Ermengol Porta i Solans, i el febrer de 1883 es produeix un incendi al magatzem de cotó amb clares sospites d'haver estat provocat. Els propietaris varen començar a plantejar-se el tancament especialment després de la baixa demanda que els obligà a treballar dues setmanes per mes durant l'any 1887. Tot i la situació varen ser presents a l'[[Exposició Universal de 1888]] amb un bon resultat, perquè va guanyar una medalla d'argent, tot i tenir la fàbrica aturada en aquell moment.{{sfn|Cabana |1992|p=197-198}}
Es produí un atemptat amb un artefacte explosiu a les oficines que tenien a la rambla Catalunya de Barcelona el 18 de gener de 1889.<ref>{{citar ref |article =El petardo de ayer |publicació = La Vanguardia|data = 18-1-1889|pàgines = 2|url =http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/01/18/pagina-2/34659291/pdf.html |consulta = 9 abril 2012|llengua=castellà}} + [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/01/18/pagina-3/34659292/pdf.html pàg. 3 (continuació)]</ref> Aquest fet, que es va produir just davant del despatx d'Enric Batlló i va causar la mort d'un empleat, va ser fonamental en la decisió de tancament definitiu.{{sfn|Cabana |1992|p=197-198}}
La fàbrica tèxtil de [[Can Batlló (carrer Urgell)|Can Batlló]] fou tancada l'any 1889. En el període que va estar tancada va servir d'hospital improvisat de la [[Creu Roja]] per als soldats repatriats de la [[Guerra d'Independència cubana|guerra de Cuba]].<ref name=permanyer2008/>
L'any [[1908]] va ser donada a la [[Diputació de Barcelona]] amb dues condicions: que no es parés el rellotge de l'entrada i que la xemaneia no caigués mai. La Diputació hi ubicà l'[[Escola Industrial de Barcelona]], que havia estat creada per un Reial Decret del 30 de març de 1904. L'any 1914 s'hi va inaugurar l'[[Escola Elemental del Treball]]. Aquestes dues escoles són predecessores, respectivament, de l'[[Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona]] i de l'[[Escola del Treball de Barcelona]], que encara estan ubicades al recinte en l'actualitat.<ref name="tec">{{citar ref |títol = Cronologia|editor = Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona|data =2010 |url = http://www.euetib.upc.edu/escola/historia/copy_of_cronologia|consulta = 9 d'abril de 2012}}</ref>
== La segona generació ==
| 