La [[Relativitat general|teoria de la relativitat general]] fou presentada el 1915 pel físic teòric alemany [[Albert Einstein]] (1879-19551855) i la [[mecànica quàntica]] el 1926 amb els treballs d'[[Erwin Schrödinger]] (1887-1961), [[Paul Adrien Maurice Dirac|Paul Dirac]] (1902-1984), [[Max Born]] (1882-1970), [[Werner Heisenberg]] (1901-1976), [[Niels Bohr]] (1885-1962), [[Wolfgang Pauli]] (1900-1958) i d'altres. Uns anys més tard, cap al 1930, Born, Jordan i Dirac ja foren capaços de formalitzar les propietats quàntiques del [[camp electromagnètic]]. Però ja el 1916, Einstein assenyalà que els efectes quàntics havien de conduir a modificacions en la seva teoria de la relativitat general. A principis dels anys trenta, el físic belga [[Léon Rosenfeld]] (1904-1974) publicà els primers articles tècnics sobre la gravetat quàntica. La relació amb un camp quàntic d'espín 2 aparegué aviat en els treballs de Fierz i Pauli, i el quàntum d'espín 2 del camp gravitatori ja era una noció familiar en els anys trenta. El seu nom, «gravitó», començà a emprar-se el 1934, quan aparegué en un article dels físics soviètics Dmitri I. Blokhintsev (1908-1979) i F.M. Gal'perin (publicat a la revista ideològica ''Sota la Bandera del Marxisme'').<ref>{{Ref-publicació|cognom=Blokhintsev|nom=D.I.|article=Neutrino Hypothesis and Conservation of Energy|publicació=Pod Znamenem Marxisma|data=1934|pàgines=147-157|cognom2=Gal’perin|nom2=F.M.|volum=6|llengua=Rus}}</ref> Bohr considerà la idea d'identificar el [[neutrí]] i el gravitó, com havien proposat Blokhintsev i Gal'perin.<ref>{{Ref-llibre|títol=Quantum gravity|editorial=Cambridge university press|data=2008|lloc=Cambridge|isbn=978-0-521-71596-6|nom=Carlo|cognom=Rovelli}}</ref>
== El bosó intermediari de la gravetat ==
Línia 58:
Els càlculs teòrics preveuen que tengui un massa d'1,353 64 × 10<sup>−22</sup> eV/c<sup>2</sup>, valor molt proper a l'obtingut pels descobridors de les ones gravitacionals, d'on s'obté una massa en repòs de 4,66 × 10<sup>−24</sup> eV/c<sup>2</sup>.<ref name=:0/>
