El gravitó és una partícula elemental hipotètica que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons W i Z per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta. Una teoria que podria lligar la teoria sobre la gravitació més acurada, la teoria de la relativitat general, amb la física quàntica és la teoria de la xarxa d'espín. Una teoria quàntica sobre la gravitació, com s'ha dit més amunt, exigeix l'existència d'un quàntum de la gravitació.

Infotaula de partículaGravitó
Classificaciópartícula sense massa, real neutral particle (en) Tradueix, bosó, Partícula mediadora i partícula hipotètica
ComposicióPartícula elemental
EstadísticaBosònica
GrupBosó de Gauge
InteraccionsGravitatòria
EstatTeòrica
SímbolG[1]
AntipartículaElla mateixa
TeoritzacióDècada de 1930[2] El nom és atribuït a Dmitrii Blokhintsev i F. M. Gal'perin el 1934[3]
Massa0
Vida mitjanaEstable
Desintegració ensense valor
Càrrega elèctricae
Espín2
Paritat1
SupercompanyaGravití
Número de partícula de Monte Carlo39
Modifica les dades a Wikidata

Una teoria que també pretén unificar les quatre forces en una de sola és la teoria de cordes, basada en principis similars a la conjectura proposada originalment per Theodor Kaluza i Oskar Klein.

Avui en dia, però, no s'ha pogut demostrar l'existència del gravitó en cap experiment.

ReferènciaModifica

  1. G es fa servir per a evitar la confusió amb els gluons (símbol g)
  2. Rovelli, Carlo «Notes for a brief history of quantum gravity». Cornell University Library, 2001.
  3. Blokhintsev, D. I.; Gal'perin, F. M. «Gipoteza neitrino i zakon sokhraneniya energii (Hipòtesi del neutrino i conservació de l'energia)» (en rus). Pod Znamenem Marxisma, 6, 1934, pàg. 147–157.