Motí de Squillace: diferència entre les revisions

Ni els contemporanis ni els historiadors moderns han pogut posar en clar quins foren els instigadors d'aquest motí, que restà a punt de repetir-se poques setmanes més tard a conseqüència de les excitacions que per mans ocultes se li feien al poble. Es digué que hi havia projectes d'atemptar a la vida del monarca, i per expressions i amenaces d'aquesta espècie que vessà una cavaller murcià anomenat Juan Antonio Salazar, se li feu expiar la seva imprudència, o la seva follia, en un patíbul, i se li tallà la llengua en la plaça Major. [[Fitxer:Marquis de Ensenada.jpg|miniatura|esquerra|Retrat del marquès de l'Ensenada, per Jacopo Amigoni, c. 1750, Museu del Prado.]]{{Cita|<També es va saber, escriu l'historiador Lafuente, que l'abat Gandara, molt volgut del rei, al que acompanyava molt i tractava amb familiaritat, suggerit, deien, pels pares de la [[Companyia de Jesús]], seguia una correspondència sospitosa en aquell mateix sentit, de resultes del qual se l'empresonà i se'l portà al castell de [[Pamplona]]. Se sospita que diversos altres foren castigats secretament en les presons, doncs s'anava trobant a faltar alguns dels que més s'havien distingit en el motí, sense que es pogués treure l'entrellat d'on paraven.>}}Corria la brama que una gran part dels diners amb què es sufragaren les despeses dels sediciosos procedien de mà i de persona gens vulgar, i la sospita pública d'aquest fet requeia sobre el [[marquès de la Ensenada]], ministre, diu un contemporani, <''amb qui la roda de la fortuna feu tota sort d'habilitats''>. Encara que cobert aquest assumpte amb cert misteri, que el temps no ha arribat a aclarir, la brama va adquirir més validesa quan es va saber que havia arribat una ordre del rei ([[18 d'abril]] de [[1766]]) desterrant al marquès de la Ensenada a [[Medina del Campo]], on més endavant va morir.