|
HELLLOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
'''Wi-Fi''', sovint escrit com '''Wi-fi, WLAN''', '''WiFi''', '''Wifi''' i '''wifi''' és una tecnologia de xarxa local sense fils que permet a un dispositiu electrònic intercanviar dades o connectar amb internet sigui a 2,4GHz o 5GHz. El nom és una marca registrada. L'aliança Wi-Fi ho descriu com qualsevol "producte wifi de xarxa local basat en l'estàndard 802.11a/b/g/n/ac de la [[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]]". Hi ha molts dispositius habilitats per utilitzar comunicació Wi-Fi: ordinadors, impressores, videoconsoles, telèfons intel·ligents, càmeres digitals, tauletes i reproductors digitals multimèdia, entre d'altres. Aquests es poden connectar a un recurs de xarxa com internet via un punt d'accés wifi. Aquest punt d'accés wifi té uns 20 metres en interior fins a alguns centenars en camp obert. La cobertura pot ser dins d'una habitació amb parets i obstacles que bloquegen el senyal, fins a diversos kilòmetres utilitzant punts d'accés intermedis amb antenes direccionals.
Wi-Fi pot ser menys segur que les connexions per cable ([[Ethernet]]), ja que l'atacant no necessita ser físicament connectat. Les pàgines web que utilitzen [[SSL]] són segures però l'accés wifi sense encriptació és fàcilment detectat pels atacants. A causa d'això les xarxes sense fils han desenvolupat tècniques d'encriptació. El primer estàndard d'encriptació, conegut com a [[Wired Equivalent Privacy|WEP]], actualment es troba obsolet perquè és extremadament dèbil. Protocols d'encriptació de més alta qualitat, [[Wi-Fi Protected Access|WPA]] i [[Wi-Fi Protected Access|WPA2]] van aparèixer més tard com a solució a WEP. Una funcionalitat especial introduïda el [[2007]] coneguda com a Wi-Fi Protected Setup ([[WPS]]), tenia com a funció permetre connectar dispositius a un punt d'accés amb WPA o WPA-2 prement un botó, WPS té una vulnerabilitat que permet a un atacant obtenir la clau WPA/WPA-2 sense conèixer el pin de configuració WPS, és aconsellable deshabilitar WPS.{{TCP/IP}}
== Descripció dels estàndards wifi == ▼[[IEEE 802.11a|802.11a]]: funciona a la [[freqüència]] de 5[[ GHz]], a una velocitat màxima teòrica de 54 [[Mbps]].
{{TCP/IP}}
[[IEEE 802.11b|802.11b]]: estàndard per [[WLAN]] que funciona a la freqüència de 2,4 GHz, a la velocitat màxima teòrica d'11 [[Mbps]]. Molt feble a les interferències, però també el que té un abast més gran gràcies a la baixa velocitat.
▲== Descripció dels estàndards wifi ==
[[IEEE 802.11g|802.11g]]: funciona a la [[freqüència]] de 2,4 [[GHz]], a una velocitat màxima teòrica de 54 [[Mbps]]. És el successor de 802.11b.
[[IEEE 802.11n|802.11n]] ('''Wi-Fi 4'''): funciona a la [[freqüència]] de 2.4 GHz i a 5 [[GHz]], a una velocitat màxima teòrica de 600 [[Mbps]]. És el successor dels tres estàndards anteriors.
[[IEEE 802.11ac|802.11ac]] ('''Wi-Fi 5'''): funciona a la [[freqüència]] de 5 [[GHz]], a una velocitat màxima teòrica de 1.3 [[Gigabit|Gb]]<nowiki/>ps. És el successor de tots els estàndards anteriors.
[[IEEE 802.11ad|802.11ad]]: funciona a la [[freqüència]] de 60 [[GHz]], a una velocitat màxima teòrica de 6.75 [[Gigabit|Gb]]<nowiki/>ps. Aquesta freqüència té un abast en línia visual d'uns 10 metres i és un complement d'alta capacitat per la resta d'estàndards 802.11.
[[IEEE 802.11ax|802.11ax]] ('''Wi-Fi 6'''): funciona a la [[freqüència]] de 2.4 GHz i a 5 [[GHz]].
La freqüència de 2,4 GHz té un abast més gran perquè les ones tenen més poder de pe<nowiki/>netració. Així i tot, és utilitzada per molts aparells, per tant hi ha més probabilitat d'interferència, per exemple: dispositius [[bluetooth]], [[microones]], telèfons [[DECT]], uns altres punts d'accés...
== Història ==
[[Fitxer:Hedy Lamarr Publicity Photo for The Heavenly Body 1944.jpg|miniatura|Hedy Lamarr (1914-2000), actriu i autodidàctica austríaca precursora en el desenvolupament de la transmissió per ràdio segur, similar a l'actual wifi]]
== E VIVIDO Y E MUERTO ==
L'actriu austríaca i científica autodidàctica [[Hedy Lamarr]] (1914-2000), al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], al costat del compositor George Antheil van desenvolupar la patent d'un [[sistema de guia per ràdio]] per a [[Torpede|torpedes]] [[Aliats de la segona guerra mundial|aliats]] que utilitzava l'[[espectre eixamplat]] i la tecnologia de [[Espectre eixamplat per salt de freqüència|salt de freqüència]] per vèncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Hedy Lamarr va inventar el sistema d'espectre dispers, al qual va anomenar “sistema secret de comunicacions”, degut a la complexitat que aquest artefacte tenia per ser interpretat per part de l'enemic. Aquest dispositiu, precursor del Wi Fi i del Bluetooth, va tenir la coautoria del pianista i compositor George Antheil, que també va ser un expert en la construcció de pianos. En el present, el Wi Fi, el Bluetooth, Fax, GPs i altres sistemes basats en les radiofreqüències es van fonamentar principalment en aquell “sistema secret de comunicacions” que va idear i dissenyar Hedy Lamarr durant nits senceres, mentre s'exercia com una de les actrius més prolífiques i reconegudes del {{segle|XX||s}}.<ref>{{ref-web|url=https://www.lanacion.com.ar/lifestyle/hedy-lamarr-la-glamorosa-estrella-de-hollywood-a-la-que-le-debemos-la-invencion-del-wifi-nid08022023/|títol=Actriz austríaca Hedy Lamarr y la invención del Wi Fi}}</ref>
La tecnologia 802.11 té l'origen en una llei de [[1985]] de la [[Comissió Federal de Comunicacions|Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units]] que va llançar la banda [[Banda ISM|ISM]] per al seu ús sense llicència. El [[1991]], [[NCR Corporation]] amb [[AT&T|AT & T Corporation]] va inventar el precursor de 802.11 destinats a ser utilitzats en els sistemes de gerència. Els primers productes sense fils estaven sota el nom ''[[WaveLAN]]''.
L'estàndard 802.11 utilitza un gran nombre de patents pertanyents a diferents organitzacions.
Alguns han anomenat l'enginyer holandès [[Victor Hayes|Vic Hayes]] el "pare de la tecnologia Wi-Fi", per la seva participació en la negociació de les normes inicials dins del IEEE quan va presidir el grup de treball.
El ràdio-astrònom australià [[John O'Sullivan]] ha desenvolupat una patent clau utilitzada en el Wi-Fi com un subproducte en un projecte d'investigació [[CSIRO]], "un experiment fallit per detectar l'explosió de mini forats negres de la mida d'una partícula atòmica". El [[1992]] i [[1996]], l'organització australiana CSIRO (''Australian Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation'') va obtenir patents per a un mètode més utilitzat en Wi-Fi per utilitzar el senyal.
El [[1999]], l'Aliança Wi-Fi va formar una associació comercial per mantenir la marca Wi-Fi a les que es venen la majoria dels productes. Al juliol de 1999, [[Apple]] va començar a vendre [[IBook (ordinador)|ordinadors portàtils]] amb Wifi, denominant a la tecnologia ''AirPort''.<ref>{{ref-notícia|títol=A brief history of Wi-Fi|url=https://www.economist.com/technology-quarterly/2004/06/12/a-brief-history-of-wi-fi|consulta=2 de gener de 2023|obra=[[The Economist]]|data=12 de juliol de 2004|llengua=en|cita=in July 1999 Apple introduced Wi-Fi as an option on its new iBook computers, under the brand name AirPort}}</ref><ref>{{ref-notícia|autor1=Lucy Hattersley|títol=What is Apple AirPort?|url=https://www.macworld.com/article/671121/what-is-apple-airport.html|consulta=2 de gener de 2023|obra=Macworld|data=27 d'abril de 2018|llengua=en|cita=Apple started selling AirPort devices back in 1999}}</ref>
L'abril de [[2009]], 14 empreses de tecnologia van acordar pagar a CSIRO 250 milions de dòlars per a les infraccions relatives a les patents de CSIRO. Això va portar als australians a etiquetar Wi-Fi com una invenció australiana, encara que això ha estat objecte de certa controvèrsia. CSIRO va guanyar un judici per 220 milions de dòlars per les infraccions sobre patents Wi-Fi el [[2012]].
El 2018 Wi-Fi Alliance va estandarditzar la numeració generacional simplificant la nomenclatura dels estàndards.
Llista completa de les versions: 802.11a, 802.11b, 802.11g, [[IEEE 802.11n|802.11n]] ('''Wi-Fi 4'''), 802.11h, 802.11i, 802.11-2007, 802.11-2012, [[IEEE 802.11ac|802.11ac]] ('''Wi-Fi 5'''), [[IEEE 802.11ad|802.11ad]], 802.11af, 802.11-2016, 802.11ah, 802.11ai, 802.11aj, 802.11aq, [[IEEE 802.11ax|802.11ax]] ('''Wi-Fi 6'''), [[IEEE 802.11ay|802.11ay]].
== Certificació ==
[[Fitxer:Wifi certified logo.png|miniatura|upright=0.5|Logotip de certificació Wi-Fi]]
| 