Enric Sagnier i Villavecchia: diferència entre les revisions

El [[1915]] concebé un projecte —amb August Font— per a la urbanització de la zona de Miramar, a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], que finalment no es dugué a terme. El mateix any realitzà la Casa Ignasi Coll Portabella, a l'avinguda del Tibidabo, 24-28 ([[1915]]-[[1918]]), que presenta una línia classicista amb elements decoratius d'influència plateresca. Entre [[1915]] i [[1920]] construí una església i convent per als [[Escolapis]] a [[Camagüey]] ([[Cuba]]), en estil neogòtic.<ref>Santi Barjau, ''Retrat de Sagnier'', a ''Sagnier. Arquitecte, Barcelona 1858-1931'', pàg. 635.</ref> En aquesta època realitzà també dos encàrrecs a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]] de Barcelona: la remodelació de l'[[Hotel Colón (Barcelona)|Hotel Colón]] ([[1916]]), avui desaparegut, en què substituí l'anterior edifici modernista, obra d'[[Andreu Audet i Puig]], per un d'estil classicista; i l'edifici de la [[Banca Arnús]] ([[1918]]-[[1927]]), posteriorment Banco Central Hispanoamericano i avui dia dependències d'[[El Corte Inglés]], també d'estil classicista. En l'àmbit de l'habitatge, la Casa Manuel Doncel, a Pare Fidel Fita, 10-16 ([[1917]]), és una casa unifamiliar que segueix la tipologia de la [[masia]] catalana, amb ornamentació novament d'estil plateresc.<ref>Santi Barjau, ''Obra (1888-1931)'', a ''Sagnier. Arquitecte, Barcelona 1858-1931'', pàg. 366.</ref>

 

Des de [[1920]] Sagnier executà menys obres: entre les seves últimes construccions destaca el [[Patronat Ribas]], al passeig de la Vall d'Hebron, 93-103 ([[1920]]-[[1930]]), fet gràcies a la donació testamentària de Lluís Ribas i Regordosa. És un conjunt d'edificis estructurat amb enginy, articulat amb naus en forma d'H, simètriques a l'eix de la capella. La seva decoració remet a un estil populista barroc, en què destaquen els relleus en terracota de tradició catalana. Actualment, acull un institut d'educació secundària (Institut Vall d'Hebron).<ref name="Santi">[[#sagnier|Barjau 1992]], pàg. 77.</ref> Una de les seves últimes construccions privades fou la Casa José Larrañaga, a Diagonal, 464 ([[1927]]), petit habitatge unifamiliar resolt novament amb un estil clàssic d'aire francès. El [[1928]] construí a [[València]] la Caja de Previsión Social, en col·laboració amb Enrique Viedma, edifici de gran monumentalitat en què destaca la cantonada entre els dos carrers on està situat, dotada d'una gran verticalitat i coronada per uns templets influïts pel barroc valencià.<ref>Santi Barjau, ''Obra (1888-1931)'', a ''Sagnier. Arquitecte, Barcelona 1858-1931'', pàg. 472.</ref>

 

|-

|[[1920]]-[[1930]]

|Passeig de la Vall d'Hebron, 93-103

|Correcte

|-

|[[1929]]