Ignasi Cristià i Garcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Biografia: retocs diversos
Etiqueta: editor de codi 2017
m Neteja d'enllaços externs i altres qüestions.
Línia 4:
 
== Biografia ==
Nascut a Cambrils, ésta emparentat amb els compositors i músics catalans [[Josep Martí i Cristià]], [[Joan Cristià i Vial]], [[Amadeu Cristià i Rotches]] i [[Amadeu Cristià Fernàndez]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.myheritage.es/site-486676951/ignasi-cristia|títol=Ignasi Cristià|consulta=21-08-2023|llengua=Castellà|editor=MyHeritage|data=03-06-2023}}</ref> Com ells, Ignasi Cristià també es dedicarà al món de l'escena, tot i que des de diverses facetes, com a [[escenògraf]], [[Dramatúrgia|dramaturg]] i intèrpret musical, havent-se [[Llicenciatura|llicenciat]] en [[Art dramàtic|Art Dramàtic]] per l'[[Institut del Teatre]], amb especialització en [[Escenografia]] i en [[Direcció escènica|Direcció Escènica]], i format com a [[tenor]] líric de la mà d'[[Eduard Giménez i Gràcia]] al [[Conservatori de Música del Liceu|Conservatori Professional de Música del Liceu]] a [[Barcelona]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=La Ciutat d'estiu. Entrevista a Ignasi Cristià.|url=https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/la-ciutat-estiu/ciutat-destiu-210823_2023082164e37999714dff0001c16c2d.html|data=2023-08-21|consulta=2023-11-13|llengua=ca|editor=Onda Cero Radio}}</ref><ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.operavarna.com/index.php/bg/home-bg/84-news/interview/2786-ignazii-kristia-za-bal-s-maski|títol=ElРежисьорът directorна de„Бал "Baileс conмаски“ máscaras"Игнаси Ignasi KristiaКристиа: En Varna vi queВъв losВарна cantantesвидях, deче óperaоперните sonпевци parteса deчаст laот Sociedadобществото|consulta=02-08-2023|llengua=Búlgar|editor=Operavarna}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Obrador|nom=T.|article=En el Museu Alcover se escuchan más de 600 palabras desde 40 altavoces|publicació=Diario de Mallorca|url=https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/03/01/museu-alcover-escuchan-600-palabras-3848949.html|data=01-03-2014|consulta=23 d'octubre de 2023}}</ref>
 
Emprengué la seva trajectòria professional en l'àmbit de l'escenografia i del teatre amb el disseny de decorats i de [[vestuari]], com el projecte desenvolupat per a l'obra ''[[La fille mal gardée]]'', ballet de Ferdinand Hérold i John Lanchbery representat a l'[https://visitwroclaw.eu/es/lugar/opera-wroclawska Òpera de Breslavia] de [[Polònia]] l'any [[1991]], entre d'altres, i amb la creació, l'any 1997, de l'escenografia per a l'espectacle de dansa''Romy and July'', barbacoa passional”, de [[Metros Companyia de Dansa]], posada en escena per Ramon Oller al [[Festival de Teatre Grec]] de [[Barcelona]].<ref name=":2" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Benach|nom=Joan-Anton|article=Crítica de danza: Humor, pasión y poesia|publicació=La Vanguardia|data=27-01-1997|pàgines=pàg. 32}}</ref><ref name=":1" />
 
Consagrat tant a l'[[escenografia]] com a la [[música]], a la [[dècada dels noranta]] fou membre de la companyia [[Palcoscenico d'Opera Lirico-Spinto]] (POLS), amb la qual interpretà diversos rols operístics a [[Sala de concerts|sales]] i [[Teatres d'òpera|teatres]] de [[Barcelona]], com ara a la [[Luz de Gas|Sala Luz de Gas]], amb l'[[espectacle]] "Nits d'Òpera", o al [[Versus Teatre]], amb la producció de [[:es:Trouble_in_Tahiti|''Trouble in Tahiti'']] de [[Leonard Bernstein]], entre d'altres.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.teatro.es/profesionales/ignasi-cristia-12342/estrenos/null|títol=Ignasi Cristià|consulta=07-08-2023|llengua=Castellà|editor=INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Alier|nom=Roger|article=Crítica de ópera: Bernstein de bolsillo|publicació=La Vanguardia|data=20-12-1997|pàgines=pàg. 53}}</ref> A més, col·laborà amb el [[Gran Teatre del Liceu]], d'una banda, com a reforç del Cor per a les obres ''[[Lohengrin]]'' de [[Richard Wagner]], la temporada 1992/1993, i ''[[La Damnation de Faust]]'' d'[[Hector Berlioz|Héctor Berlioz]], la temporada 1997/1998; i, d'altra banda, com a assistent de l'escenografia per a la producció escènica de [[Mario Gas Cabré|Mario Gas]] i [[Marcelo Grande]] de l'obra [[L'elisir d'amore|''L'elisir d'amore'']], de [[Gaetano Donizetti]].<ref>{{Ref-web|url=https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FEspectacle?idespec=1772|títol=Annals Gran Teatre del Liceu. Espectacle L'elisir d'amore, Temporada 1997/1998|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=Gran Teatre del Liceu}}</ref> Una de les darreres interpretacions musicals d'Ignasi Cristià ha estat a [[Schüpfheim|Schopfheim]], l'any [[2018]], com a solista convidat del Gesangverein Fahrnau, cor dirigit per [[Krastin Nastev]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bertsch|nom=Anja|article=Schopfheim - Beste Sangeskunst zur Geltung gebracht|publicació=Markgräfler Tagblatt|url=https://www.verlagshaus-jaumann.de/inhalt.schopfheim-beste-sangeskunst-zur-geltung-gebracht.c7145f4e-1b25-4f5a-aa03-93178f9808f4.html|data=10-06-2018|consulta=07-08-2023}}</ref>
 
Arran del disseny de l'[[escenografia]] per a l'obra de [[teatre]] de [[Joan Brossa i Cuervo|Joan Brossa]] “[[quan serà pintada una escena de fons sense fi]]”, l'any 1999, Ignasi Cristià crea el seu propi estudi i s'endinsà en el món de la [[museografia]] i de la [[producció audiovisual]], on portarà a terme projectes, tant sobre [[memòria històrica]] com de temàtica diversa, des d'una [[narrativa]] vinculada a les disciplines presents al món del [[teatre]] i de l'[[espectacle]].<ref name=":0" /><ref name=":2" /> Alguns dels projectes elaborats per Ignasi Cristià dins d'aquest [[paradigma]] són, per exemple, l'exposició permanent “Consideracions generals sobre l'exili” al [[Museu Memorial de l'Exili|Museu Memorial de l'Exili]] (MUME);<ref>{{Ref-web|url=https://www.museuexili.cat/ca/informacio-practica/exposicio-permanent/consideracio-general-sobre-lexili|títol=MUME – Consideracions generals sobre l'exili|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> la mostra “Spoliés! l'aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l'any [[2010]] al [https://musees.isere.fr/musee/musee-de-la-resistance-et-de-la-deportation-de-lisere Musée de la Résistance et de la Déportation de l'Isère];<ref>{{Ref-publicació|cognom=Poli|nom=Marie-Sylvie|publicació=Exposer l'histoire contemporaine. Évaluation muséologique d'une exposition: Spoliés! L'«aryanisation » économique en France 1940-1944|url=https://www.vie-publique.fr/catalogue/22492-exposer-lhistoire-contemporaine|data=27-08-2014|cognom2=Ancel|nom2=Pascale|cognom3=Centre de Recherche sur les Liens sociaux}}</ref> el muntatge museístic i proposta de visita a la [[Presó Model de Barcelona]], “La Modelo nos habla. 113 años, 13 historias”, elaborat l'any [[2017]] per tal d'explicar la [[història]] de l'equipament a la [[ciutadania]] abans de la seva conversió en [[espai públic]];<ref>{{Ref-web|url=https://beteve.cat/cultura/comencen-vistites-guiades-preso-model/|títol=Crítiques dels primers visitants de l'exposició de la Model|consulta=20/08/2023|llengua=Català|editor=betevé|data=29-05-2020}}</ref> la [[instal·lació artística]] i [[Museografia|museogràfica]] al [[Pavelló de Sant Salvador]] de [[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau|Sant Pau Recinte Modernista]], l'any [[2017]], sobre la [[història de la medicina]] a [[Catalunya]] i la figura de l'[[arquitecte]] [[Lluís Domènech i Montaner]];<ref>{{Ref-publicació|cognom=Molina|nom=Miquel|article=Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie|publicació=La Vanguardia|data=29-05-2022|pàgines=pàg. 52}}</ref> el disseny, l'any [[2015]], de l'exposició itinerant “Comença l'espectacle. [[Georges Méliès]] i el [[cinema]] de [[1900]]” organitzada per la [[:es:Fundación_"la_Caixa"|Fundación “La Caixa”]];<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sans|nom=Sara|article=Citas del día - La emoción del primer cine|publicació=La Vanguardia|data=29-06-2016|pàgines=pàg. 42}}</ref> la instal·lació museogràfica "Oro de Nápoles", projecte dedicat al pessebre napolità del [https://museo-mnev.gvam.es/#/ Museo Nacional de Escultura de Valladolid];<ref>{{Ref-web|títol=Oro de Nápoles: Belén Napolitano|url=https://www.youtube.com/watch?v=c8jNr8rTQBM|consulta=13 de setembre de 2023|llengua=ES|editor=Museo Nacional de Escultura|data=17-12-2015}}</ref> l'exposició "Gaudí", portada a terme l'any 2021 al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]];<ref>{{Ref-web|títol=Professions del museu: Ignasi Cristià ens explica el disseny de l'exposició "Gaudí"|url=https://www.youtube.com/watch?v=XHEubZdUq-U|consulta=13 de setembre de 2023|llengua=ca|editor=Museu Nacional d'Art de Catalunya|data=26-01-2022}}</ref> o el projecte museogràfic del [[Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya|Museu Casteller de Catalunya]], un espai immersiu i tecnològic ideat per transmetre coneixement històric i tècnic sobre el món casteller a través d'una experiència emotiva.<ref>{{Ref-web|títol="3 rondes": Granollers i el Clot. Entrevista a Ignasi Cristià, director del projecte museogràfic del Museu Casteller.|url=https://www.ccma.cat/3cat/3-rondes-granollers-i-el-clot/audio/940315/|consulta=2023-11-13|llengua=ca|editor=Catràdio|data=13-11-2016}}</ref>
 
Al món de l'escena, algunes de les darreres aportacions d'Ignasi Cristià han estat la [[direcció escènica]] i l'[[escenografia]] de l'[[òpera]] [[Un ballo in maschera|''Un ballo in maschera'']] de [[Giuseppe Verdi]], interpretada els anys 2020 i 2022 al [[Teatre de l'Òpera de Varna]] a [[Bulgària]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.operabase.com/artists/ignasi-cristia-2121540/performances/en|títol=Ignasi Cristià|consulta=02-08-2023|llengua=anglès|editor=Operabase}}</ref> i la [[direcció escènica]] del [[monodrama]] ''Medea'', amb música de [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]] i text d'[[Ambrosi Carrion i Juan|Ambrosi Carrión]], recuperat després de [[sis]] [[Dècada|dècades]] de la seva darrera interpretació i reestrenat l'any 2021 en versió original, a [[l'Auditori de Terrassa]] i a [[L'Auditori|l'Auditori de Barcelona]], en ocasió del cinquantè [[aniversari]] del traspàs del [[compositor]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Blanch|nom=Daniel|article=La ‘Medea' de Manén, sis dècades després|publicació=Núvol|url=https://www.nuvol.com/musica/classica/la-medea-de-manen-sis-decades-despres-180976|data=22-05-2021}}</ref>