Ignasi Cristià i Garcia: diferència entre les revisions

En l'àmbit de l'escenografia teatral, emprengué la seva trajectòria professional amb el projecte desenvolupat per a l'obra ''[[La fille mal gardée]]'', ballet de Ferdinand Hérold i John Lanchbery representat a l'Òpera de Breslavia de [[Polònia]] l'any [[1991]],<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.operavarna.com/index.php/bg/home-bg/84-news/interview/2786-ignazii-kristia-za-bal-s-maski|títol=Режисьорът на „Бал с маски“ Игнаси Кристиа: Във Варна видях, че оперните певци са част от обществото|consulta=02-08-2023|llengua=Búlgar|editor=Operavarna}}</ref> entre d'altres,.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.teatro.es/profesionales/ignasi-cristia-12342/estrenos/null|títol=Ignasi Cristià|consulta=07-08-2023|llengua=Castellà|editor=INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música}}</ref> i amb la creació, l'any 1997, de l'escenografia per a l'espectacle de dansa ''Romy and July'', ''barbacoa passional'', de [[Metros Companyia de Dansa]], posada en escena per [[Ramon Oller i Martínez|Ramon Oller]] al [[Festival de Teatre Grec]] de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Benach|nom=Joan-Anton|article=Crítica de danza: Humor, pasión y poesia|publicació=La Vanguardia|data=27-01-1997|pàgines=pàg. 32}}</ref>

En l'àmbit de la [[museografia]] i de la [[producció audiovisual]] ha portat a terme projectes sobre [[memòria històrica]] i sobre temàtiques diverses des d'una [[narrativa]] vinculada a les disciplines presents al món del [[teatre]] i de l'[[espectacle]].<ref name=":0" /> Alguns dels projectes dissenyats per Ignasi Cristià dins d'aquest paradigma són, per exemple, l'exposició permanent “Consideracions generals sobre l'exili” al [[Museu Memorial de l'Exili]] (MUME);<ref>{{Ref-web|url=https://www.museuexili.cat/ca/informacio-practica/exposicio-permanent/consideracio-general-sobre-lexili|títol=MUME – Consideracions generals sobre l'exili|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> la mostra “Spoliés! l'aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l'any [[2010]] al Musée de la Résistance et de la Déportation de l'Isère;<ref>{{Ref-publicació|cognom=Poli|nom=Marie-Sylvie|publicació=Exposer l'histoire contemporaine. Évaluation muséologique d'une exposition: Spoliés! L'«aryanisation » économique en France 1940-1944|url=https://www.vie-publique.fr/catalogue/22492-exposer-lhistoire-contemporaine|data=27-08-2014|cognom2=Ancel|nom2=Pascale|cognom3=Centre de Recherche sur les Liens sociaux}}</ref> el muntatge museístic i proposta de visita a la [[Presó Model de Barcelona]], “La Modelo nos habla. 113 años, 13 historias”, elaborat l'any [[2017]] per tal d'explicar la [[història]] de l'equipament a la [[ciutadania]] abans de la seva conversió en [[espai públic]];<ref>{{Ref-web|url=https://beteve.cat/cultura/comencen-vistites-guiades-preso-model/|títol=Crítiques dels primers visitants de l'exposició de la Model|consulta=20/08/2023|llengua=Català|editor=betevé|data=29-05-2020}}</ref> la [[instal·lació artística]] i [[Museografia|museogràfica]] al [[Pavelló de Sant Salvador]] de [[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau|Sant Pau Recinte Modernista]], l'any [[2017]], sobre la [[història de la medicina]] a [[Catalunya]] i la figura de l'[[arquitecte]] [[Lluís Domènech i Montaner]],.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Molina|nom=Miquel|article=Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie|publicació=La Vanguardia|data=29-05-2022|pàgines=pàg. 52}}</ref> o el disseny museogràfic, l'any 2015, de la nova presentació de la col·lecció del pessebre napolità del Museo Nacional de Escultura de Valladolid,<ref>{{Ref-web|títol=Oro de Nápoles: Belén Napolitano|url=https://www.youtube.com/watch?v=c8jNr8rTQBM|consulta=13 de setembre de 2023|llengua=ES|editor=Museo Nacional de Escultura|data=17-12-2015}}</ref> entre d'altres.

Alguns dels projectes dissenyats per Ignasi Cristià en el món de la museografia han rebut diversos reconeixements, com ara la [[Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa de Mallorca|Medalla d'honor i gratitud de l'Illa de Mallorca]], categoria d'or de l'any [[2015]], per l'[[Espai museogràfic Antoni Maria Alcover]];<ref>{{ref-notícia|cognom=Mallorca|nom=Diario de|títol=El Consell premia a la Institució Alcover|url=http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/09/11/consell-premia--institucio-alcover/1054129.html|consulta= 28 de març de 2018}}</ref> el Premi de l'[[Associació de Crítics d'Art de Catalunya]] (ACCA), l'any 2014, per la renovació de les Sales d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya;<ref>{{ref-notícia|títol=Els 12 guanyadors de la 31a edició dels premis de l'Associació Catalana de Crítics d'Art|url=https://www.ara.cat/cultura/guanyadors-premis-lAssociacio-Catalana-Critics_0_1328267321.html|consulta= 28 de març de 2018|periódico=Ara.cat}}</ref> el Premi Musa [[2013]], que atorga la [[Revista Auriga]], a la millor exposició del món antic per "Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat".<ref>{{Ref-web|url=http://www.macbarcelona.cat/Exposicions/Exposicions-temporals-finalitzades/2013/Histories-de-tocador/Histories-de-Tocador.-Cosmetica-i-bellesa-a-l-antiguitat-Premi-Auriga-2013-a-la-millor-exposicio-de-mon-antic|títol=Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat, Premi Auriga 2013 a la millor exposició de món antic|consulta=2018-05-09}}</ref>