|
[[Fitxer:SPR capbreu.jpg|miniatura|Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.<ref>1457. ACA, ORM.MH Vol 973</ref>]]
[[Fitxer:SPR llinda.jpg|miniatura|Els signes identificatius de Sant Pere de Rodes a la llinda de la [[Casa del Delme (Fortià)|Casa del Delme de Fortià]] (1767).]]
El '''monestir de Sant Pere de RodesRoda''' (o ''de RodaRodes'') fou un monestir [[benedictí]] de l'antic [[comtat d'Empúries]], dins els límits del [[bisbat de Girona]], situat a l'actual terme municipal del [[Port de la Selva]] ([[Alt Empordà]]). En concret, es troba al sud-oest de la població del Port de la Selva, al vessant de llevant de la muntanya de Verdera, a la [[serra de Roda]] i prop de les ruïnes del poblat medieval de [[Santa Creu de Rodes|Santa Creu de Roda]] i del castell de [[Castell de Verdera|Sant Salvador de Verdera]].<ref name=patmapa/>
El [[monestir]] fou construït al vessant nord de la muntanya de [[Verdera]], en un replà per sota del [[castell de Verdera]], que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi, es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al nord del [[cap de Creus]], en particular les badies del [[Port de la Selva]] i de [[Llançà]]. A nord-oest del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de [[Santa Creu de Rodes]], entre les quals destaca l'església de [[Santa Helena de RodesRoda|Santa Helena de R]]<nowiki/>odes. Actualment és gestionat per l'[[Agència Catalana de Patrimoni Cultural|Agència Catalana del Patrimoni Cultural]].
En els documents altomedievals,<ref>D'ABADAL, R. (1926-1950). ''Catalunya carolíngia'', vol. II, ''Els diplomes carolingis a Catalunya'', primera part, Barcelona: IEC (''Memòries de la secció històrico-arqueològica'', II), p. 222-244, 227. </ref> el nom en llatí del monestir és ''Rodensis'' o ''de Rodis''. Trobem també esmentat el monestir, amb el nom de ''Roda'', als segles XI i XII. La forma ''Roda'', utilitzada en la cartografia moderna (segles XVII i XVIII) ha estat la preponderant des del segle XVI fins a l'actualitat. Avui trobem encara ''Roda'' a l'entrada de Vilajuïga, on hi ha un restaurant amb la mateixa forma en el nom del monestir. Finalment, hem de recórrer a l'autoritat del lingüista Joan Coromines, que, al seu ''Onomasticon Cataloniae'', afirma amb contundència que "''Rodes'' no ho ha dit mai ningú".
En els documents altmedievals,<ref>D'ABADAL, R. (1926-1950). ''Catalunya carolíngia'', vol. II, ''Els diplomes carolingis a Catalunya'', primera part, Barcelona: IEC (''Memòries de la secció històrico-arqueològica'', II), p. 222-244, 227. </ref> el nom en llatí del monestir és ''Rodensis'', ''de Rodas'' o ''de Rodis''. Posteriorment, mentre s'avança cap a l'expressió catalana, les formes en llatí o en vulgar sempre fan referència al plural ''Sancti Petri Rodensis'', ''Sancti Petri de Rodis'' o ''Sancti Petri de Rodas'', i en català ''Sant Pere de Rodes''.<ref>DE MARCA, P. (1688). ''Marca hispànica sive Limes hispanicus: hoc est, Geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis, & circumjacentium populorum'', París, Llibre I, cap. II, 5, col. 10, «monasterium fancti Petri Rodensis» (p. 12 de la traducció); Llibre I, cap. X.3, col. 45, «monasterium sanct Petri Rhondesis» (p. 54-55 de la traducció); Llibre I. XVI, cap.12, col. 96 «monasterium fancti Petri quod conditum est in monte nuncupato Rodas» i «Petroni abati Rodensi» (p. 110-111 de la traducció); Llibre. II, cap. XVIII, 11, col. 177-178 «Rhodae conditus sive ad rhodios [...] hodiernae Rodae situs» (p. 215 de la traducció). Extret de RIU-BARRERA, E. (2017), “En favor de Sant Pere de Rodes. Comentaris a les cinc tesis de Narcís Garolera”, ''Els Marges: revista de llengua i literatura'', nº 113, p. 76-90.</ref> La forma ''Rodes'', utilitzada ja en la cartografia antiga, ha estat el preponderant des de l'edat mitjana fins a època contemporània. En l'expressió popular<ref>VILA, P. (2015). «Uns goigs setcentistes figuerencs dedicats a santa Helena, venerada a la capella de la Santa Creu de Sant Pere de Rodes», ''Annals de l'Institut d'Estudis Gironins'', vol. 46, p. 429-445. Garolera cita només un dels goigs estudiats en aquest article que, per error, figura amb la forma Roda.</ref> i culta es documenta de forma generalitzada tant per part del mateix cenobi com de la gent del seu entorn. Un altre testimoni que demostra la toponímia plural és l'escut que va adoptar el monestir, on hi consten dues rodes, que demostra la utilització del terme ''Rodes''. Tot i que ''Roda'' s'empra en alguns casos en època moderna i contemporània, sovint associada a la castellanització del registre culte i de la toponímia, el seu ús és menys habitual.<ref>PUJADES, J. (1609). ''Corònica'' [sic] ''universal del principat de Cathalunya'', Barcelona, Llibre II, cap 4, 37v., i Llibre VI, cap 89, 316v- 317v.</ref> La forma plural, ''Rodes'', es va restablir i normalitzar a partir de la fi del franquisme, seguint els criteris de rigor lingüístic recollits per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i la reconeixença històrica a la tradició.<ref>RIU-BARRERA, E. (2017). “En favor de Sant Pere de Rodes. Comentaris a les cinc tesis de Narcís Garolera”, ''Els Marges: revista de llengua i literatura'', nº 113, p. 76-90.</ref>
== Descripció ==
|
