Plana d'Utiel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Corregides errades de denominació Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 88.17.34.32. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''La Plana
Va ser segregada de la [[província de Conca]] i incorporada a la de [[província de València|València]] al {{segle|XIX}} a excepció de [[Sinarques]] i [[Xera]], municipis els quals ja formaven part del Regne de València des de la reconquesta i ocupació aragonesa del {{segle|XIII}}.
Línia 7:
== Història ==
Històricament aquesta comarca, des de la colonització cristiana vers els andalusins, pertanyé al [[Regne de Castella]] a excepció ja feta dels municipis anteriorment citats. Tanmateix, pel [[tractat de Cazola]], poblacions com Requena pertanyia a les conquestes catalanoaragoneses, però Alfons X l'ocupà injustament per a Castella, amb les protestes i oposició de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. Però des de juny de [[1851]] la Plana
De fet, eixa comarca pertanyia a l'Edetània i era per tant territori [[cultura ibera|iber]], com la resta de les futures [[País Valencià|terres valencianes]], a diferència, cal dir-ho, de la província castellana de [[província de Conca|Conca]], de cultura principalment cèltica tot i que lleugerament iberitzada. Fins i tot Kelin, una de les més importants ciutats ibèriques prevalencianes (com ho demostra el fet que disposara de [[seca]]), es trobava a la rodalia de [[Caudete de las Fuentes]], a l'actual altiplà utielà. Això i la frontera geogràfica natural del riu [[Cabriol]], que separa
Ja en temps relativament recents, en aquesta comarca s'establirien molts treballadors de la seda valencians, la qual cosa suposà un important reviscolament per a l'economia de la zona, i que explica que hi haja a hores d'ara en la comarca tants cognoms valencians (com ara els Ferrer), a banda dels autòctons castellans. I va ser també gràcies al [[port de la Ciutat de València|port de València]] que els prestigiosos [[Denominació d'Origen Utiel-Requena|vins de la Plana d'Utiel]] van ser exportats a tot arreu del món.
== Geografia ==
Immediatament al sud de la [[serra del Negrete]] s'escampa l'[[altiplà]] de Requena, que administrativament correspon a la comarca de la Plana
Està limitada per les serres d'[[Serra d'Utiel|Utiel]] pel nord, de [[Serra de las Cabrillas|Las Cabrillas]] pel nord-est, de [[Serra de Malacara|Malacara]] per l'est, de [[Serra de Martés|Martés]] pel sud-est, de [[Serra de Rubial|Rubial]] pel sud-oest i de Bicuerca per l'oest, i per les [[Gorges del Cabriol]] pel sud.
Línia 21:
== Comarca històrica ==
La Plana
== Administració ==
=== Municipis ===
Els municipis d'aquesta comarca són:
{{Inicia taula de municipis|La Plana
{{Filera 1 de municipi|[[Camporrobles]] |1.204|89,50|13,45}}
{{Filera 2 de municipi|[[Caudete de las Fuentes]] |701|34,60|20,26}}
Línia 40:
=== Mancomunitats ===
* '''[[Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi]]''', engloba tots el municipis de la comarca excepte Xera.
* '''[[Mancomunitat El Tejo]]''', entre la Plana
=== Partits judicials ===
Línia 55:
== Llocs d'interés ==
{{VT|Llista de monuments de la Plana
[[Fitxer:CallejónPaniagua Requena.jpg|miniatura|Alguns dels carrers de ''la Villa'' de Requena]]
[[Fitxer:ReqIgStaMaria.JPG|miniatura|Portal gòtic de l'església de Santa Maria de Requena]]
Línia 95:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Plana
[[Categoria:Plana
| |||