Maria Bigordà Montmany: diferència entre les revisions

A punt de complir 10 anys, va començar a treballar a Terrassa, al servei domèstic de Can Tusell. Als 12 anys, cansada d'anar i venir, va deixar la feina i es quedà a Ullastrell, fent de minyona a Can Correu. Més tard va voler tenir un ofici i començà l'aprenentatge de teixidora a la fàbrica de Can Arrufat, allà va prendre contacte amb l'ideari anarquista, influenciada per la lectura de les novel·les ''Ideals'' de [[Frederica Montseny i Mañé|Frederica Montseny]] i de Frederic Urales, (pseudònim de [[Joan Montseny i Carret]]) que transmetien la imatge de la dona lliure.

 

Acabat l'aprenentatge, cap a l'any 1931 va trobar feina a la fàbrica la Tela, on treballava a preu fet en condicions d'extrema duresa. Al cap de poc temps, va canviar a l'empresa de Domènec Domingo, allà portava un teler i teixia franel·la blanca. Havia anat a viure a Terrassa i compaginava el treball tèxtil amb la feina de minyona a una casa anomenada Cal Pere, on li oferien el menjar i l'estança, entregant el sou gairebé integre a la seva família.

 

A principis de 1933 amb setze anys, una de les poques diversions que tenia era anar al ''Cinema Alegria,''<ref>{{Ref-llibre |enllaçautor=Lourdes Plans i Campderrós |cognom=Plans i Campderrós |nom=Lourdes |títol=La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir, 1875-1931 |data=2000 |editorial=FTP |lloc=Terrassa |isbn=9788492363636}}</ref> allà va conèixer el que seria el seu marit, Josep Portero Serrano, de 29 anys, teixidor de la fàbrica de mitges Vallhonrat. Després d'un curt nuviatge, ja que la [[Segona República Espanyola]] ho permetia i en Josep no era creient, es van casar pel civil al [[Jutjat de pau]] de Terrassa. L'inici del matrimoni va coincidir amb les primeres vacances pagades que van aconseguir els obrers del tèxtil i de la construcció després de dures negociacions. Van anar de viatge de nuvis a Puigcerdà. El marit insistí en que deixés la feina, i en poc més de quatre anys van tenir dues filles, la Carme i la Pilar. Aviat van començar les desavinences conjugals que van arribar fins al maltractament físic. Maria ho va denunciar al jutjat de Terrassa sense cap resultat.

 

Als inicis de la [[Guerra Civil espanyola]],<ref>{{Ref-web|url=https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/guerra-civil/|títol=Guerra civil. Records de Terrassa}}</ref> Josep fou cridat a files, però es va emboscar. Maria tenia la intenció de marxar a [[Andorra]] amb la seva filla Carme, però llavors va quedar novament embarassada, augmentant l'agressivitat del marit al negar-se a avortar. Després de néixer la segona filla, es va separar, fet que fou molt mal rebut per part de la família i la societat en general, només les cunyades li van oferir un cert suport. Marginada per tothom, va començar a patir greus problemes de subsistència, i a causa de la fam i la manca d'assistència mèdica, va veure morir contagiada de [[diftèria]], la filla petita de 20 mesos. En aquell període va buscar el recolzament del sindicat [[Unió General de Treballadors|UGT]] i posteriorment la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] per aconseguir ser admesa a la fàbrica de Can Vallhonrat.

 

Acabada la guerra, la nova llei franquista derogà els drets que havien adquirit les dones durant la República, i el dia de [[Corpus Christi|Corpus]] de 1939 la policia li pren la filla. La nena serà entregada al seu pare, Maria perd la custòdia i només la podrà veure d'amagat. Passaran 12 anys separades.

 

El 18 de setembre de 1941 li concedeixen la llibertat condicional, però no pot tornar a casa. És desterrada a [[Madrid]] i acollida pels familiars d'una companya de la presó. Mentrestant el seu marit, el 12 de febrer de 1942 contrau un nou matrimoni religiós, que serà l'únic vàlid segons les noves lleis. El dia 16 d'octubre, pot tornar a Terrassa amb la llibertat vigilada. Va a viure a casa dels pares i treballa al camp.

 

El 1946 li arriba l'indult i malgrat les dificultats per reintegrar-se a la societat a causa dels antecedents penals,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Marcet i Gisbert|nom=Xavier|títol=Els anys foscos de la postguerra. Terrassa,1939-1945|edició=Fundació Torre del Palou|data=1999|editorial=Col·lecció l' Àmfora|lloc=Terrassa|pàgines=245|isbn=MKT 0003562941}}</ref> comença a tenir l'esperança de normalitzar la seva vida i recuperar la filla. Troba feina de minyona a casa del comerciant Frederic Segués, hi treballa durant 12 anys, però el treball domèstic no li garanteix cap dret laboral, ni cobertura social,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Farrè París|nom=Àngels|títol=A tot estar, El servei domèstic a Terrassa 1940-1960|edició=Col·lecció Investigació Dona, nº 5|data=2001|editorial=Ajuntament de Terrassa,Centre Estudis-Promoció de la dona|lloc=Terrassa|pàgines=99|isbn=84-86838 70 -3}}</ref> llavors reprèn la feina de teixidora a Can Sala i Badrinas.