Revisió del 13:06, 19 des 2023 modifica Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.720 edits m Revertides les edicions de 85.192.73.125. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 16:26, 22 gen 2024 modifica desfés 84.236.223.14 (discussió) →‎Localització Etiquetes: Revertida editor visual Edició següent →
Línia 3: {{legend\|#C6C700\|Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb)}}]] [[Fitxer:Clima_Valencia (España).PNG\|miniatura\|Climograma de València, típicament mediterrani]] El '''clima mediterrani''' és un ~~[[clima]]~~objecte de transició entre el [[clima temperat\|objectisme]] i el [[clima subtropical]] i [[Clima tropical\|tropical]]. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els [[Paral·lel 35° nord\|paral·lels 35° N]] i [[Paral·lel 35° sud\|S]] de la Terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una [[pluviositat]] abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de [[glaçades]] a l'hivern. Això dona una vegetació esponerosa, de caràcter [[caducifoli]], amb un estrat herbaci [[nemoral]], un estrat [[Arbust\|arbustiu]] esclarissat i un estrat [[Arbre\|arbori]] alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua. El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un [[Sequera\|dèficit hídric]] durant la part càlida de l'any. És un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical: no plou a l'[[estiu]]. D'altra banda, els mesos d'[[hivern]] són suaus (l'estiu austral) tot i que pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels [[Clima temperat\|climes temperat]] i [[Clima tropical\|tropical]] i les del clima subtropical (oscil·len entre els 250 i 800 mm generalment). Així doncs, el clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i [[Liana\|lianoide]] molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus físic ([[Esclerofil·le\|fulles esclerofil·les]], és a dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), químic (fulles aromàtiques, pudents o verinoses) o biològic (secretant substàncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen la planta lliure de plagues). Són estratègies desconegudes en el món temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles [[Xeromorfisme\|xeromorfes]], espiniscents, aromàtiques, atractores de formigues). == Localització == baixos i estrats herbacis i arbustius. Dins dels climes del món, el mediterrani ocupa relativament molt poca superfície i sempre en el costat occidental dels continents entre els 30 i 45 graus de latitud al nord i sud de l'[[Equador]] (punts propers als tròpics), ja que en la banda oriental les pluges d'estiu són molt importants. ~~A més de tota la conca mediterrània (i àrees properes) també tenen clima mediterrani parts de l'extrem sud d'Àfrica, de l'oest d'[[Austràlia]], de [[Xile]], de Califòrnia i [[Oregon]].~~ ~~Les illes [[macaronèsiques]] es consideren plenament mediterrànies pel que fa al règim de precipitacions encara que el règim de temperatures ja sigui subtropical.~~ ~~La influència pluviomètrica mediterrània arriba fins a l'[[Afganistan]], però ja dins d'un clima d'[[Estepa (geografia)\|estepa]] o subdesèrtic.~~ El total anual de pluja oscil·la entre un mínim d'uns 200 litres ([[Almeria]]) a ultrapassar els 1.000 litres com a [[Gènova]] o [[Algesires]]. En tots els casos la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'[[evapotranspiració]] de les plantes.<ref>{{cita llibre \| títol = Geografía Física \| edició = 3a ed. \|llengua = castellà\| lloc = Barcelona \| data = 1994 \| isbn = 84-282-0847-6 \| cognom = Strahler \| nom =Arthur N. \| cognom2 = Strahler \|nom2= Alan H. \| pàgines = 161}}</ref> ~~== Causes del clima mediterrani ==~~ A la [[Conca del Mediterrani]] hi va haver un canvi important aproximadament fa 3,2 milions d'anys amb l'aparició del ritme climàtic Mediterrani que va causar la individualització dels elements florals mediterranis moderns. Les fluctuacions climàtiques mediterrànies del Quaternari van començar aproximadament fa 2,3 milions d'anys (Glacial primerenc) causant el canvi de clima i l'organització de la vegetació de tipus mediterrani.<ref>[http://www.nature.com/nature/journal/v307/n5950/abs/307429a0.htm nature journal]</ref> La localització intermèdia entre la zona subtropical i la temperada fa que durant l'estiu les altes pressions dominin i les pluges, o siguin absents o només ocasionals. A la resta de l'any hi poden penetrar els fronts de pluges de la zona temperada occidental.<ref>{{cita llibre \| capítol = Mediterráneo \| títol = El libro del clima \| pàgines = 120 - 121 \|editor = Manuel Toharia (coordinador) \| lloc = Madrid \| data = 1988 \| llengua = castellà\|editorial = Ediciones Folio, S. A. \| isbn = 84-7583-152-4}}</ref> ~~== Descripció ==~~ El clima mediterrani es pot comparar tant amb el [[clima subtropical]] (en el clima mediterrani típic) com amb el clima temperat (en el clima mediterrani continentalitzat) per les seves similituds. Però un factor que caracteritza i fa únic al clima mediterrani és els seus [[Estiu\|estius]] [[Sequera\|secs]] i calorosos, encara que els seus [[Hivern\|hiverns]] són temperats.El nom del clima mediterrani s'origina pel fet que a la [[Conca del Mediterrani]] aquest clima és molt típic, i també majoritari. Però no és present només en una sola àrea, també és present en altres zones del planeta, com ara a les costes oest de Califòrnia i Xile., al sud d'Àfrica i a les costes sud-oest d'Austràlia. Es caracteritza per tenir una [[pluviositat]] irregular durant tot l'any (de 200 a 1.000 mm), amb temperatures suaus a l'[[estiu]] i un període més o menys llarg de [[Gelada\|gelades]] a l'[[hivern]]. La vegetació resultant és arbòria de tipus [[perennifoli]] principalment amb arbres relativament baixos i estrats herbacis i arbustius. El clima mediterrani també és un clima amb pluges estacionals, hi ha una pluviositat molt concentrada en els mesos de primavera i de tardor. No plou gaire a l'estiu, cosa la qual provoca un gran estrès hídric. És bastant contrària al [[clima tropical]]. D'altra banda, als mesos d'hivern hi pot arribar a gelar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical. Així doncs, el clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que l'enriqueix d'elements de la [[flora]] d'ambdues [[latitud]]s. Té un estrat arbustiu, lianoide i de gramínies molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i ho fa atapeït i a vegades fins i tot impenetrable. El fullatge de la majoria dels arbres i arbustos roman a la planta tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costosa de fer. Les defenses contra els herbívors poden ser de tipus físic (fulles [[esclerofil·le]]s, és a dir, dures i resistents a la [[deshidratació]], agullons, pubescència), químic (fulles aromàtiques, pestilent o verinoses), o biològic (secreten substàncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món temperat, i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles xeromorfes, espinoses, aromàtiques, atraients per a les formigues).

Clima mediterrani: diferència entre les revisions