Drets del col·lectiu LGBT a Espanya: diferència entre les revisions

L'agost de [[1970]], la [[Llei sobre perillositat i rehabilitació social]] va donar l'enfocament de "tractar" i "curar" l'homosexualitat. Es van establir dos penals per a tal fi: el de [[Badajoz]] (on s'enviaven els passius) i el de [[Huelva]] (pels actius), a més de reservar zones pels detinguts homosexuals en algunes [[presó|presons]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1970/08/06/pdfs/A12551-12557.pdf BOE núm. 187 de 6 d'agost de 1970] {{es}} {{pdf}}</ref> En aquests establiments s'intentava canviar la seva [[orientació sexual]] mitjançant la [[teràpia d'aversió]]. Ni l'[[indult]] del [[25 de novembre]] de [[1975]] ni l'[[amnistia]] del [[31 de juliol]] de [[1976]] van beneficiar els homosexuals que havien estat detinguts.<ref>[http://www.afar2rep.org/Noticias/2006/lescorts.htm ''"Les Corts piden indemnización para homosexuales encarcelados en el franquismo"'', a AFARIIRep] {{es}}</ref>

 

 

Unes 5.000 persones van ser detingudes durant el règim pel fet de tenir un comportament homosexual.<ref name="Foro">[http://www.foroporlamemoria.info/documentos/2004/gf_20122004.htm ''"La persecución de gays durante el franquismo"'', notícia d'ElPaís] {{es}}</ref>

El [[1975]], poc després de la mort de Franco, als inicis de la [[Transició democràtica espanyola|Transició]], es va crear el [[Front d'Alliberament Gai de Catalunya]] (FAGC), que va sorgir de les cendres del MELH;<ref name="FAGC">[http://fagc.org/readarticle.php?article_id=2 Orígens del FAGC] {{ca}}</ref> l'associació, però, no seria legalitzada fins al [[15 de juliol]] de [[1980]]. Va servir de ferment per a la creació d'altres associacions similars: l'Euskal Herriko Gay Askapen Mugimendua (EHGAM), al [[País Basc]], i els Frente Homosexual de Acción Revolucionaria (FHAR), MDH i Mercurio, a [[Madrid]]. El [[1977]] el FAGC va ser el motor de la creació de la Federació de Fronts d'Alliberament Gai dels Països Catalans, de vida molt breu, i de la Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español (COFLHEE), en la que van participar, a part de la mateixa FAGC, els tres grups de Madrid i el EHGAM, juntament amb altres grups que s'havien anat formant a la resta de l'Estat: FAGI, AM, MH [[Aragó]] i FLH [[Galícia]]. El [[28 de juny]] del mateix any el FAGC va convocar la primera manifestació de l'[[Dia Internacional de l'Orgull LGBT|Orgull LGBT]] a [[Barcelona]], quan l'homosexualitat encara era [[il·legal]]. La manifestació va ser durament reprimida per la policia, amb ferits i detencions.<ref name="Cronica"/> Simultàniament a l'explosió d'associacions reivindicatives i radicals, a Barcelona [[Armand de Fluvià i Escorsa|Armand de Fluvià]] va crear l'Institut Lambda<ref name="FAGC"/> (que més tard seria el [[Casal Lambda]]), el primer centre de serveis per a homosexuals,<ref name="Lambda">[http://www.lambdaweb.org/altres/normali.htm ''"La normalització del fet homosexual"'', al web del Casal Lambda] {{ca}}</ref> i l'EHGAM la [[revista]] ''Hotsa'', la primera de caràcter homosexual de l'Estat.

 

 

La primera associació [[Lesbiana|lèsbica]] va ser el Col·lectiu de Lesbianes a Barcelona el 1977 dins del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), [[Maria Giralt]] va reunir a les deu primeres integrants del Col·lectiu. El Col·lectiu de Lesbianes va participar al multitudinari miting del [[cine Niza]] contra la [[Llei sobre perillositat i rehabilitació social|llei de perillositat social]] el 3 de desembre de 1977.{{CC|data=2022}} El grup es va dissoldre al 1979 al marxar moltes lesbianes a grups feministes. El [[1987]] l'arrest de dues dones per fer-se un [[petó]] en públic va provocar una massiva protesta amb petó públic el [[28 de juliol]] a la [[Puerta del Sol]] de [[Madrid]]; des de llavors es repeteix anualment.