Revisió del 18:17, 20 feb 2024 modifica Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 84.060 edits per ordre de rellevancia, va el carrèc més important primer, president de la generalitat Etiqueta: Desfés ← Edició anterior		Revisió del 18:31, 20 feb 2024 modifica desfés Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 84.060 edits d'acord amb discussió d'usuari Edició següent →
Línia 2: {{IniciBio\|nom_original=no}} és un [[polític]] [[Catalunya\|català]], [[president de la Generalitat de Catalunya]] des del 24 de maig de 2021. Fins llavors, va ser [[Vicepresidència del Govern de Catalunya\|vicepresident]] de la Generalitat de Catalunya i [[Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya\|conseller d'Economia i Hisenda]] des del 19 de maig de 2018 i, arran de la inhabilitació de [[Joaquim Torra i Pla\|Quim Torra]], el 30 de setembre de 2020 va assumir la Presidència de la [[Generalitat de Catalunya]] en funcions.<ref>{{Ref-web\|títol=Pere Aragonès ja assumeix funcions de president\|url=https://www.ccma.cat/324/aragones-ja-assumeix-funcions-de-president/noticia/3049887/\|data=2020-09-30\|consulta=2020-09-30\|editor=324.cat}}</ref><ref>{{Ref-publicació\|nom\|Luis B. \|cognom=García\|títol=Pere Aragonès asume las funciones de President tras publicarse en el DOGC el decreto de sustitución\|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20200930/483765184053/pere-aragones-funciones-president-quim-torra-dogc-decreto-sustitucion.html\|data=2020-09-30\|consulta=2020-09-30\|llengua=castellà\|publicació=La Vanguardia}}</ref><ref>{{Ref-publicació\|publicació=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya\|títol=DECRET 114/2020, de 30 de setembre, de substitució de president de la Generalitat de Catalunya\|url=https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=882911&language=ca_ES\|data=2020-09-30\|consulta=2020-09-30}}</ref> El 20 de novembre de [[2020]] es va confirmar que seria el candidat per [[Esquerra Republicana de Catalunya\|Esquerra Republicana]] a la Presidència de la Generalitat a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021\|eleccions al Parlament de 2021]], uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats.<ref name=:3>{{Ref-publicació\|url=https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2020/11/20/pere-aragones-escollit-candidat-derc/1074772.html\|consulta=2020-11-21\|títol=Pere Aragonès és escollit candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat\|publicació=Diari de Girona\|editorial=ACN\|lloc=Barcelona\|data=20 nov 2020}}</ref> Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 21 de maig de 2021, va ser investit [[President de la Generalitat de Catalunya]], elegit amb 74 vots afirmatius i 61 vots negatius.<ref>{{Ref-web\|títol=Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat\|url=https://www.ccma.cat/324/aixi-sera-la-investidura-daragones-tres-mesos-despres-de-les-eleccions/noticia/3098544/\|data=2021-05-20\|consulta=2021-05-21\|cognom=324cat}}</ref> El 18 de gener de [[2024]], el partit el va tornar a confirmar com a candidat a les eleccions previstes pel 2025.<ref>{{Ref-web\|títol=ERC aposta per Pere Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat\|url=https://www.ara.cat/politica/erc-aposta-pere-aragones-candidat-presidencia-generalitat_1_4914117.html\|data=2024-01-18\|consulta=2024-02-20\|llengua=ca\|nom=Mireia\|cognom=Esteve}}</ref> == Biografia == És net de [[Josep Aragonès i Montsant]], empresari hoteler i tèxtil, alcalde de [[Pineda de Mar]] durant el [[franquisme]], i posteriorment, després de la integració de [[Reforma Democràtica de Catalunya]] (de la qual va ser president) a [[Aliança Popular (Espanya)\|Aliança Popular]] de Catalunya, també durant el període democràtic.<ref>{{Ref-publicació\|url=https://issuu.com/lapompeu/docs/el_maresne__comarca_que_treballa\|article=Industrial Aragonès, SA (IASA)\|cognom=Fars\|nom=Francesc\|data=2009\|publicació=El Maresme, una comarca que treballa\|pàgines=30}}</ref><ref>{{Ref-web\|url=https://www.revistavanityfair.es/poder/articulos/pere-aragones-quien-es-mujer-hijo-hoteles-padre/42021\|títol=Pere Aragonés, posible sustituto de Quim Torra: padre primerizo, familia hotelera y abuelo alcalde en el franquismo\|consulta=2020-01-23\|cognom=Juanatey\|nom=Héctor\|data=2019-12-30\|obra=[[Vanity Fair (revista)\|Vanity Fair]]\|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web\|url=http://www.aboriginemag.com/mag/origens-catalans-del-partit-popular-iii/?mode=grid\|títol=Els orígens catalans del Partit Popular (III)\|consulta=2020-01-24\|any=2017\|cognom=Aragonès i Martínez\|nom=Jordi\|obra=Ab Origine Magazine}}</ref> El seu pare, Pere Aragonès Poch, fou regidor independent a la llista de [[Convergència Democràtica de Catalunya\|Convergència]] de Pineda de Mar entre 1991 i 1995.{{sfn\|Gregori\|2020\|loc=Pròleg}}<ref>{{Ref-web\|títol=Padre primerizo, nieto de un alcalde franquista y negocios hoteleros: la vida de Pere Aragonès\|url=https://www.abc.es/estilo/gente/abci-padre-primerizo-nieto-alcalde-franquista-y-negocios-hoteleros-vida-pere-aragones-202009300003_noticia.html\|data=2020-09-29\|consulta=2020-10-04\|llengua=es}}</ref> És net, per via materna, de l’Antonio i la Juana, que van arribar de [[Palomares (Almeria)\|Palomares]], una pedania de [[Cuevas del Almanzora]], a [[Província d'Almeria\|Almeria]].<ref name="Nacional Lasalas">{{ref-notícia \|cognom=Lasalas \|nom=Marta \|títol=La investidura del net de la Juana i l'Antonio haurà d'esperar una nova votació \|publicació=[[El Nacional.cat]] \|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/investidura-net-juana-antonio-haura-esperar-nova-votacio-aragones_596657_102.html \|consulta=30 març 2021 \|data=30 març 2021}}</ref> Pere Aragonès va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda de Mar i secundària a l'Institut privat Montessori-Palau.<ref>{{Ref-web\|títol=La predicció d'una mestra de Pere Aragonès que està a punt de complir-se\|url=https://catalunyadiari.com/politica/mestra-pere-aragones-candidat-generalitat\|data=2020-02-06\|consulta=2020-10-04\|editor=Catalunyadiari.com}}</ref><ref>{{Ref-publicació\|títol=Así es Pere Aragonès, el candidato de ERC\|url=https://www.elperiodico.com/es/especiales/politica/pere-aragones-candidato-erc-sh\|consulta=2021-02-12\|llengua=es\|publicació=El Periódico de Catalunya\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210210203202/https://www.elperiodico.com/es/especiales/politica/pere-aragones-candidato-erc-sh/\|arxiudata=2021-02-10}}</ref> Va estar vinculat al grup de teatre local fins als catorze anys.{{sfn\|Gregori\|2020\|p=38}} Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la [[Universitat Oberta de Catalunya]] i va fer un Màster en Història Econòmica per la [[Universitat de Barcelona]], ampliant estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la [[Universitat Harvard]]. EnEl ~~l'actualitat (~~2021) ~~està~~va ~~realitzant~~fer elun programa de Doctorat en Història Econòmica a la [[Universitat de Barcelona]], ~~treballant~~i treballava en una tesi sobre la política econòmica de la [[Mancomunitat de Catalunya]].<ref name="Ref">{{Ref-publicació\|títol=Pere Aragonès és nomenat secretari d'Economia i Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda\|url=https://www.lavanguardia.com/vida/20160119/301513060721/pere-aragones-es-nomenat-secretari-d-economia-i-lluis-salvado-secretari-d-hisenda.html\|consulta=2020-10-18\|llengua=es\|publicació=La Vanguardia}}</ref> Ha treballat en un despatx d'advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques, ha col·laborat com a investigador amb l'[[Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa]], i com a docent a la [[Universitat de Perpinyà Via Domícia\|Universitat de Perpinyà]].<ref>{{ref-web\|url=https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1059&p_legislatura=11\|consulta=18 gener 2016\|títol=Dades biogràfiques\|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref><ref name=:1>{{Ref-web\|url=https://govern.cat/govern/docs/2018/05/29/20/07/c40df0d9-a5f2-4f68-875f-9b145e5d1118.pdf\|títol=Currículum dels membres del govern\|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> El juny de 2017 es va casar amb Janina Juli i el març de 2019 va néixer la seva filla Clàudia.<ref>{{Ref-web\|títol=Tuit de Pere Aragonès\|url=https://twitter.com/perearagones/status/1104021557482004480\|consulta=2020-10-04\|editor=Twitter\|data=8 de març de 2019}}</ref> === JERC i diputat al Parlament === Linha 14 ⟶ 16: L'any 2006 va ser elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] a [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006\|les llistes d'ERC]], en representació de les JERC.<ref>{{ref-web\|url=http://www.esquerra.cat/partit/organigrama/55\|consulta=18 gener 2016\|títol=Biografia de Pere Aragonès\|editor=esquerra.cat\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161226083334/http://www.esquerra.cat/partit/organigrama/55\|arxiudata=26 de desembre 2016}}</ref> Anava de número 12 a les llistes per Barcelona, i Esquerra va obtenir-hi 11 diputats en aquella circumscripció, però quan [[Josep Huguet i Biosca\|Josep Huguet]] va ser nomenat conseller, Aragonès va entrar com a diputat.{{sfn\|Gregori\|2020\|p=93}} L'any 2007 no tornà a presentar-se per a la reelecció com a portaveu nacional de les JERC i passà el testimoni a [[Gerard Coca i Toledano]].{{sfn\|Gregori\|2020\|p=40}} Durant la crisi del Congrés d'Esquerra de 2008, entre [[Josep-Lluís Carod-Rovira\|Carod-Rovira]] i [[Joan Puigcercós i Boixassa\|Joan Puigcercós]], Aragonès va donar suport a Puigcercós.{{sfn\|Gregori\|2020\|p=55}} A les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)\|eleccions al Parlament de 2010]] va ser escollit novament diputat, així com a les del [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012\|2012]]. Durant aquest període va ser ponent, entre d'altres, de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la Llei de Mediació en l'Àmbit del Dret Privat, la Llei de Polítiques de Joventut, la Proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi, la Proposició de llei de mesures en l'àmbit hipotecari, la Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual, la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals i la [[Llei de consultes populars per via de referèndum]], onen què va ser el diputat relator de la ponència i va dirigir els treballs parlamentaris.{{sfn\|Gregori\|2020\|p=94}} En la [[Desena legislatura de la Catalunya autonòmica\|desena legislatura]] (2012-2015), va ser el portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, esdevenint el seu portaveu a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i negociant l'acord d'estabilitat entre Esquerra i Convergència.{{sfn\|Gregori\|2020\|p=54}} A les [[eleccions municipals espanyoles de 2011\|eleccions municipals del 2011]], va encapçalar la candidatura d'ERC-Junts x Pineda a l'Ajuntament de [[Pineda de Mar]],<ref>{{Ref-publicació\|títol=“Obrim el projecte a la ciutadania”\|url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/388742-obrim-el-projecte-a-la-ciutadania.html\|consulta=2020-10-04\|publicació=El Punt. Maresme\|data=26 març 2011\|pàgina=p. 10\|nom=Teresa\|cognom=Márquez}}</ref> ~~que~~amb les quals el partit va passar d'1 a 2 regidors. A les [[Eleccions municipals espanyoles de 2015\|eleccions municipals del 2015]], va tornar a presentar-se a l'alcaldia, obtenint 5 regidors i esdevenint la segona força política al consistori.<ref>{{Ref-web\|títol=Pineda de Mar {{!}} Resultats Eleccions Municipals 2015 {{!}} NacióDigital\|url=https://www.naciodigital.cat/municipals2015/municipi/0821163/pineda-mar\|consulta=2021-05-22\|cognom=NacióDigital}}</ref> El gener del 2016<ref name="Ref"/> fou nomenat secretari d'Economia, dins la macronselleria del vicepresident [[Oriol Junqueras i Vies\|Oriol Junqueras]], càrrec que ostentaria durant l'[[Onzena legislatura de la Catalunya autonòmica\|onzena legislatura]], la del [[Govern de Catalunya 2016-2017]].<ref>{{ref-publicació\|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20160113/301373050386/pere-aragones-lluis-salvado.html\|consulta=18 gener 2016\|títol=Pere Aragonès será el secretario de Economía y Lluís Salvadó de Hisenda\|publicació=La Vanguardia\|editorial=ACN\|lloc=Barcelona}}</ref><ref name=:0>{{Ref-publicació\|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=714713\|títol=DECRET 36/2016, de 19 de gener, pel qual es nomena el senyor Pere Aragonès i Garcia secretari d'Economia del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.\|consulta=26/07/2016\|publicació=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya}}</ref> === Conselleria i vicepresidència === Linha 32 ⟶ 34: El 7 de novembre de 2020 va anunciar la seva intenció de ser el candidat d'ERC a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2021]],<ref>{{Ref-publicació\|títol=Aragonès fa el pas i confirma que vol ser el candidat d'ERC a les eleccions\|url=https://www.ara.cat/politica/Aragones-confirma-candidat-ERC-eleccions_0_2559344226.html\|data=2020-11-07\|consulta=2020-11-21\|publicació=Ara\|nom=Quim \|cognom=Bertomeu}}</ref> fet que es va confirmar el 20 de novembre del mateix mes.<ref name=:3/> La seva candidatura va aconseguir 603.607 vots (21,30%), cosa que va representar 33 escons al Parlament. En aquestes eleccions per primera vegada a la història, l'independentisme va superar el 50% dels vots. En la mateixa nit electoral va demanar un referèndum pactat a [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón\|Pedro Sánchez]] i va proposar un «govern ampli» que agrupés [[Junts per Catalunya (partit polític)\|Junts]], la [[Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar\|CUP]] i [[En Comú Podem-Podem en Comú\|En Comú Podem]].<ref>{{Ref-web\|títol=ERC exigeix un referèndum "sense repressió" a Sánchez\|url=https://beteve.cat/politica/erc-pere-aragones-compareix-resultats-eleccions-catalunya-2021-14f/\|consulta=2021-02-21\|editor=beteve\|data=15 febrer 2021\|nom=Roger\|cognom=Torres Liñán}}</ref> Els dies 26 i 30 de març de 2021, Pere Aragonès es va sotmetre al debat d'investidura sense ~~aconseguir~~obtenir la majoria absoluta en la primera volta ni la relativa en la segona, ja que els diputats de [[JuntsxCat]] s'hi va abstenir en no haver arribat al pretès acord de govern. Els dos cops va ~~obtenir~~assolir 42 vots a favor, sumant als d'ERC els de la CUP, per 61 en contra de la resta de partits.<ref name="Nacional Fdez">{{ref-notícia\|cognom=Fernàndez Torné\|nom=Marina\|títol=El nou intent fallit d'Aragonès li aplana el camí de l'acord amb Junts\|publicació=[[El Nacional.cat]]\|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/nou-intent-fallit-aragones-neteja-cami-acord-junts_596618_102.html\|consulta=30 març 2021\|data=30 març 2021}}</ref> Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 20 i 21 de maig de 2021, fou investit [[President de la Generalitat de Catalunya]], amb 74 vots afirmatius contra 61 vots negatius.<ref>{{ref-notícia \|cognom=Espiga \|nom=Francesc \|títol=President investit \|publicació=[[El Punt Avui]] \|url=https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1974029-president-investit.html \|data=22 maig 2021}}</ref> Aragonès retornava, així, la presidència de la Generalitat a mans d'[[Esquerra Republicana de Catalunya\|Esquerra Republicana]], 41 anys després de [[Josep Tarradellas i Joan\|Josep Tarradellas]].<ref>{{Ref-web\|títol=Pere Aragonès, el primer president republicano desde 1980\|url=https://www.eitb.eus/es/noticias/politica/detalle/8063922/perfil-de-pere-aragones-presidente-numero-132-de-generalitat-de-cataluna/\|data=2021-05-21\|consulta=2024-02-20\|llengua=es}}</ref>▼ === Trajectòria de la presidència === Aragonès, que era titllat per la premsa com a "independentista pragmàtic"<ref>{{Ref-web\|títol=Un independentista pragmático, hermético y con nervios de acero\|url=https://www.publico.es/politica/pere-aragones-independentista-pragmatico-hermetico-nervios-acero.html\|data=2021-05-21\|consulta=2024-02-20}}</ref>, va accedir al càrrec de president amb 38 anys i va conformar el primer govern paritari de la història de la instutció, amb 14 conselleries<ref>{{Ref-web\|títol=Qui són els 14 consellers de Pere Aragonès?\|url=https://www.ara.cat/politica/puignero-sera-vicepresident-govern-d-aragones_1_3995697.html\|data=2021-05-24\|consulta=2024-02-20\|llengua=ca\|cognom=ARA}}</ref>. Ja en el discurs d'investiura va desgranar els seus grans objectius de legisaltura: el rescat social i la reconstrucció socioeconòmica del país, impulsar quatre grans transformacions (la social, la verda, la feminista i la democràtica), aconseguir l’amnistia per posar fi a la causa general contra l’independentisme, i exercir el dret a l’autodeterminació. <ref>{{Ref-web\|títol=Aragonès en el discurs d'investidura: "Cal una nova Generalitat republicana que obri una nova etapa al país"\|url=https://www.publico.es/public/aragones-discurs-d-investidura-cal-nova-generalitat-republicana-obri-nova-etapa-pais.html\|data=2021-03-26\|consulta=2024-02-20}}</ref> La legislatura va estar marcada també des del principi per les males relacions entre els dos socis de govern (ERC i Junts).<ref>{{Ref-web\|títol=Oriol March i Joan Serra: "La relació entre ERC i Junts és una relació tòxica"\|url=https://www.eltemps.cat/article/14337/oriol-march-i-joan-serra\|data=2021-08-07\|consulta=2024-02-20\|llengua=Catalan}}</ref> Una de les primeres mesures que va prendre va ser abaixar-se el sou de president en un 15%. <ref>{{Ref-web\|títol=Pere Aragonès es reduirà un 15% el sou de president de la Generalitat\|url=https://www.rac1.cat/info-rac1/20210527/493946181964/aragones-reduir-sou-president-generalitat.html\|data=2021-05-27\|consulta=2024-02-20\|llengua=ca}}</ref> El 7 d'octubre de 2022, Junts decideix sortir del govern de la Generalitat i deixa a ERC governant en solitari.<ref>{{Ref-web\|títol=Junts rompe con ERC y cuestiona la legitimidad de un Govern en solitario\|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20221008/8559577/junts-rompe-erc-cuestiona-legitimidad-govern-solitario.html\|data=2022-10-08\|consulta=2024-02-20\|llengua=es}}</ref> El 20 de febrer de 2024, anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del mateix any. <ref>{{Ref-web\|títol=Aragonès anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del 2024\|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/268984/aragones-anuncia-1045-milions-euros-sequera-pressupostos-2024\|consulta=2024-02-20\|llengua=ca\|cognom=NacióDigital}}</ref> ▲Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 20 i 21 de maig de 2021, fou investit [[President de la Generalitat de Catalunya]], amb 74 vots afirmatius contra 61 vots negatius.<ref>{{ref-notícia \|cognom=Espiga \|nom=Francesc \|títol=President investit \|publicació=[[El Punt Avui]] \|url=https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1974029-president-investit.html \|data=22 maig 2021}}</ref> === Trajectòria cívica ===

Pere Aragonès i Garcia: diferència entre les revisions