Convent dels Àngels: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
El [[Consell de la Ciutat]] va decidir el trasllat a l'interior.<ref name="monestirs">{{ref-web|url=https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02ange.htm|títol=Monestir de la Mare de Déu dels Àngels|editor=monestirs.cat}}</ref> Per això va concedir a les monges una capella al carrer del Peu de la Creu. Tocant a aquest edifici es va col·locar la primera pedra del nou convent de monges dominicanes, anomenat dels Àngels i del Peu de la Creu (1562-1566), construït pel mestre Bartomeu Roig, que hi va incorporar la capella a l'església conventual i la va transformar del tot (1568-1569) per iniciativa del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Jubí.<ref name="ipac" /> Se sap que el mateix mestre Bartomeu Roig va contractar el capítol i el dormitori i que el 1573, el mestre Joan Granja va contractar nous treballs al convent.<ref name="ipac" />
 
Durant el {{segle|XIX}}, les monges van ser exclaustrades en dues ocasions: el 1814, durant quatre mesos i durant 10 anys a partir del 1836.<ref name="monestirs"/> El 1868, l'església va començar a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels. L'any 1906 va passar a mans de l'empresari [[Damià Mateu i Bisa]], i durant molts anys va servir de magatzem de ferros del seu fill [[Miquel Mateu i Pla]], primer alcalde franquista de la ciutat, fins que el 1978 va ser adquirit als seus hereus per l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=https://www.rtve.es/play/videos/giravolt-1974-1978/arxiu-tve-giravolt-carme-forcadell-raval/2822686/|títol=El districte 5è vol respirar|nom=Carme|cognom=Forcadell|enllçautor=Carme Forcadell|obra=Giravolt|data=27/06/1978|editor=[[RTVE]]}}</ref><ref name=:0>{{ref-publicació|títol=El mirador clandestino del Raval|nom=Xavi|cognom=Casinos|data=12-11-2023|publicació=La Vanguardia|url=https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20231112/9369021/mirador-clandestino-raval.html}}</ref>
 
=== Rehabilitació i nous usos ===