Català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.51.15.219. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: Reversió Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Bot: aixi>així
Línia 78:
Des de la meitat del {{segle|XIII}} fins al tombant del {{segle|XV}},<ref>{{Ref-llibre|cognom=Limorti Payà|nom=Esther|títol=Toponímia del Carxe|url=http://www.avl.gva.es/documents/31987/58697/EL_CARXE.pdf/3e2e7d01-f0fa-44c7-8227-13fd2b66d903|format=PDF|data=2017|editorial=Publicacions de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]|lloc=València [Av. de la Constitució, 284]|isbn=978-84-482-6155-9|pàgina=2|citació=El valencià es degué parlar en la ciutat de Múrcia durant els segles XIII i XIV; fins al segle XV a Cartagena[...]}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20221012192014/http://www.avl.gva.es/documents/31987/58697/EL_CARXE.pdf/3e2e7d01-f0fa-44c7-8227-13fd2b66d903 |date=2022-10-12 }}</ref> hom ha parlat el [[Català a la Regió de Múrcia|català al Regne de Múrcia]], on hi havia components militars de la [[Corona d'Aragó]] i pobladors catalans. A la ciutat de [[Càller]], a [[Sardenya]], havia estat una llengua habitual fins al {{segle|XVIII}}, com va passar també [[Català a Malta|a Malta]]. Durant el {{segle|XIX}} hi va haver importants colònies catalanoparlants a [[Saint Augustine]] ([[Florida]]) i a [[Algèria]], que parlaven un dialecte extint, conegut com a [[patuet]].
 
El 1807 l’Oficina d’Estatística del Ministeri d’Interior francès va demanar als [[Prefecte|prefectes]] una enquesta oficial sobre els límits de la llengua francesa. L'enquesta constata que al [[Rosselló]], es parlava pràcticament només català, i, atès que [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] volia incorporar el Principat a França, com succeí el 1812, es preguntà al [[Cònsol (diplomàcia)|cònsol]] a Barcelona. Aquest declara que el català “''se enseña en las escolas, se imprimeix y se parla, no sols ente lo baix poble, si que també entre las personas de primera calitat, aixiaixí en tertulias, com en visitas y congressos''”, indicant que es parla a tot arreu “''a excepcio dels tribunals reals''". També indica que el català es parla a més “en lo Regno de Valencia, en las islas de Mallorca, Menorca, Ibissa, Sardeña, Corcega y molta part de Sicilia, en la Vall d’Aran i Cerdaña”.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Merle|nom=René|títol=Visions de “l’idiome natal” à travers l’enquête impériale sur les patois 1807-1812|llengua=francès|data=05-01-2010|editorial=Editorial Trabucaire|lloc=Perpinyà|pàgines=223|isbn=978-2849741078}}</ref>
 
[[Fitxer:Catalano latinum 1696 Gazophylacium diccionari Joan Lacavalleria i Dulac a Barcelona.jpg|miniatura|Un dels primers diccionaris Català-Llatí, publicat a Barcelona l'any 1696, el [[Gazophylacium catalano-latinum|Gazophylacium]], amb més de 1.000 pàgines. ]]